Agraïments a MAITE MAR
*1900's.- Una vista de la Plaça del Bonsuccés a començaments del segle XX. A mà esquerra veiem l'entrada a la secció de queviures dels magatzems El Siglo i tot seguit la porta del cinema Diorama davant de la font. L'edifici de la dreta de la imatge és el convent i l'església de la Mare de Déu del Bonsuccés. (Foto: Àngel Toldrà Viazo).
Quan passem per la plaça del Bonsuccés veiem un edifici a l’extrem de l’embocadura del carrer Ramelleres, que avui ocupen els serveis municipals del districte de Ciutat Vella, amb uns porxos al costat que connecten amb la veïna plaça de Vicenç Martorell. L'origen d'aquesta construcció és l'antic convent de la Mare de Déu del Bonsuccés.
El convent i l'església van ser aixecats a partir de l'any 1626 pels servites, una orde religiosa coneguda també amb el nom de Servents de Maria. Ocupava l'espai del carrer Bonsuccés entre els de les Ramalleres i de les Sitges. L'església, d'estil barroc, va ser consagrada l'any 1635 i la seva façana s’estenia en paral.lel a la plaça. A l’altra banda hi havia adossada la Capella de la Mare de Déu dels Dolors i un pati de planta quadrada que separava les dependències de culte de a resta de les edificacions del convent. Dins de l’església el remat del retaule major i el quadre que ocupava el nínxol principal eren obra de Tramulles fill i a la capella hi havien dos quadres del pintor Pere Pau Montaña (1749-1803).
Dos segles després, la desamortització de 1835, que va afectar als edificis religiosos, va provocar la seva ocupació pels militars, primer com a Depósito de Utensilios del Ejército i posteriorment a partir del segle XX com a caserna, funció que va fer fins a l'any 1936.
Plànol traçat per Miquel Garriga i Roca en els seus Quarterons. En aquest fragment del número 54 es pot veure la planta del conjunt de l’antic convent i església ja ocupat pels militars. (Font: Arxiu Històric de Barcelona).
*1900's.- Interior de l'església del Bonsuccés. (Foto. Arxiu Gavín. Monestir de Les Avellanes)
*1920's.-1930's.- Dues imatges més de l'església i el convent, captades pràcticament des del mateix angle de la plaça Bonsuccés. (Fotos: Vidal Ventosa. Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Josep Brangulí)
Acabada la Guerra Civil el conjunt va ser enderrocat en la que fou una de les primeres intervencions públiques municipals de la postguerra a Ciutat Vella, era l'any 1945. De fet, els voltants del convent havien estat bombardejats pels avions alemanys i italians aliats de Franco, que intentaven assolir l'objectiu de destruir la veina central d'Energia Elèctrica de Catalunya (després FECSA), que abastia d'electricitat la zona. Les bombes van afectar poc l'antic convent però sí a la part del darrera, que després de l’enderrocament va quedar convertida en un solar, la qual cosa permetria obrir la plaça de Vicenç Martorell amb una zona enjardinada i un conjunt d'habitatges en forma de ela amb el baixos porxats.
L'enderroc del convent va salvar només el cos més alt de l'edifici, que avui encara podem contemplar coronat per una filera d'arcs de mig punt. Una de les portes de l'església, obra de l’escultor mallorquí Miquel Perelló i datada del 1690, va ser preservada i es va col·locar en una de les entrades. L’arquitecte municipal Adolf Florensa i Ferrer va dissenyar les façanes posterior i lateral, tot afegint un altell a la planta baixa que permetia un millor aprofitament de l’espai.
Conclosa la reforma de l’edifici, al 1952 s'hi va instal·lar la seu del Districte Cinquè i avui s'hi troba la del consell de Districte de Ciutat Vella.
*1930’s.- Dues imatges de l'interior de la caserna militar que s'instal·là en les dependències de l'antic convent. (Foto: Josep Brangulí).
