Una sala cèntrica i inoblidable, era situada al carrer Bergara tocant a plaça Catalunya, davant de l'edifici del Banc de Bilbao. La història dels cinemes de Barcelona explica que aquesta sala era prevista d'inaugurar-se a l'estiu de 1936, però l'esclat de la guerra civil i l'ambient de tensió que va viure la ciutat no ho va permetre. El local va ser ocupat durant un temps pels anarcosindicalistes de la CNT-FAI que li varen posar el nom d'un dels seus líders: Cine Ascaso.
*1937.- Vista interior del Cine Ascaso, nom que tingué aquesta sala durant la Guerra Civil (Foto: Josep Brangulí)
Finalment, acabada la guerra, va ser inaugurat oficialment amb el nom de Cine Vergara el 5 de febrer de 1939, pocs dies després de l'entrada de les tropes nacionals a Barcelona. En la sessió inaugural va oferir un doble programa: Mares de China amb Clark Gable i Los ases de la malapata.
La petita façana del Vergara era un exemple d'art decó, amb un curiós parapet de formigó de formes arrodonides que subjectava un triple màstil. Era obra de l'arquitecte Monguió i del decorador Francesc Florensa.
La sala va oferir estrenes i reestrenes preferents. L'any 1968 fou Sala d'Art i Assaig i en els seus últims anys oferia pel·lícules en versió original.
El macroedifici blanc del centre comercial El Triangle va acabar amb aquesta sala l'any 1994 després de més de 50 anys de funcionament. L'última projecció va ser la versió original del film Singles la nit del 9 de febrer de 1994.
El macroedifici blanc del centre comercial El Triangle va acabar amb aquesta sala l'any 1994 després de més de 50 anys de funcionament. L'última projecció va ser la versió original del film Singles la nit del 9 de febrer de 1994.
