Aquest serà un article sense fotos ni imatges i, si algú me'n pot enviar alguna, canviaré aquest encapçalament i li donaré unes gràcies eternes. Talleres Tejeda, un dels after hours més poc convencionals que ha tingut la nit barcelonina, era abans que res i com el seu nom indica, un taller de reparació i posada a punt de vehicles. Però més enllà de la matinada, quan els garitos nocturns començaven a tancar portes, al taller s'hi servien copes i et permetia fer-hi un mos si la gana apretava. Així que els que encara quedaven dempeus o amb possibilitats per mantenir la verticalitat, hi feien cap abans de la retirada final i es congregaven en aquest local situat al sempre transitat carrer Aragó tocant a la Plaça Letamendi.
No era difícil trobar-hi entre els habituals a famosos del món de la cultura, la música i l'espectacle mentre la presència simultània de transportistes i taxistes, encara en horari de servei o a punt d'iniciar la jornada, contrastava d'allò més amb els perjudicats noctàmbuls de darrera hora. Hi sovintejaven persones que no trobaven mai el moment idoni per acabar la nit, ànimes pimplades fins al moll del ossos, desesperats de la vida torturats perquè el registre de la producció del dia de l'art de lligar havia estat nul o xerrameques incansables sovint impulsats per alguna substància tòxica que encara els mantenia vius a aquelles hores.
S'hi servien menjars i òbviament copes, mentre les mirades que els proletaris del ram del transport i la mecànica etzibaven o tota aquesta la colla de parroquians de darrera hora, era el més pròxim a l'odi social que hom podia imaginar.
Talleres Tejeda, l'últim reducte de la nit, va ser un lloc per acabar la jornada singularíssim en aquell país en transició entre una dictadura i una democràcia que va desencisar a molts i fer guanyar calés a només alguns.
