La sala de music-hall Ba-ta-clan (escrit amb les síl·labes separades per guions) va néixer l'any 1924, en el mateix lloc que abans havia ocupat el Novelty i encara més abans el Gran Café del Recreo. Era situat al costat del Teatro Cómico, al número 83 de l'avinguda del Marquès del Duero (avui i sempre coneguda com el Paral·lel) fent cantonada amb el carrer del Poeta Cabanyes. El canvi de nom de Nolvelty a Ba-ta-clan va ser iniciativa de l'empresari Francisco Serrano Arambul (anys després propietari de El Molino) que en fer-se càrrec del local va decidir batejar-lo com el conegut music-hall parisenc.
Ben aviat el Ba-ta-clan es convertiria en un dels music-halls més populars del Paral·lel amb una clientela bàsicament integrada per mariners i treballadors dels barris veins de Sants i el Poble Sec. Una de les ballarines dels primers anys del Ba-ta-clan, Fernandita, de nom real Vicenta Fernández, es va casar amb l'empresari Serrano i en enviudar al 1970 es convertiria en l'empresària de El Molino.
Acabada la Guerra Civil, les autoritats del nou règim varen decidir corregir el nom del local, que va passar a dir-se Rataplan, denominació amb la qual va tenir una curta existència. Només uns anys després, al 1942, va tancar les seves portes. L'edifici fou enderrocat i un magatzem de fusteria en va ocupar el lloc.
