Agraïments a MIQUEL CARTISANO
Un anunci de premsa publicat a La Vanguardia del dia 21 de desembre de 1957 ens diu que l'Hostal de San Antonio es va obrir a finals del segle XIX, concretament al 1890, tot i que no hem pogut trobar cap altra referència documental fins als anys 1940's.
Va ser cap a finals de la dècada del 1950's, quan es va renovar el bell establiment amb motiu de la construcció d'un nou edifici a l'avinguda Mistral 25-27. Quedava situat al bell mig del barri de Sant Antoni, i tindria una important rellevança en la vida del barri a les dècades següents.
Un il·lustre santantoní com és Miquel Cartisano recorda que l'Hostal de San Antonio va ser un dels primers establiments del barri on va arribar la televisió i que, durant els primers partits de futbol televisats, l'afluència del veïns era àmplia i s'amuntegaven al costat de la barra. El local continuava fent les seves antigues funcions com a fonda amb algunes habitacions situades a l'entresol de l'edifici. Allà s'hi allotjaven comerciants majoristes de productes frescos que bàsicament realitzaven la seva activitat comercial als voltants del Mercat de Sant Antoni.
Era un restaurant familiar per fer-hi àpats els diumenges, que a partir del anys 1960's es va convertir en un referent, no solament al barri sinó a tota la ciutat, com un dels llocs característics per celebrar-hi els típics banquets de noces, bateigs i comunions. El local es va ampliar per la banda del darrera amb sortida i entrada pel número 115 del carrer Tamarit.
Era també escenari de celebracions populars com les revetlles estiuenques de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume i els sopars de Nadal i de Cap d'Any
*1962.- Imatge d'un banquet de noces al restaurant de l'Hostal San Antonio. (Gentilesa de Blanca Andreu).
*1970's.- El Restaurant Sant Antonio quan ja no era hostal durant una cursa popular pel centre de l'avinguda Mistral.
El 1980 el local ja havia perdut els seus temps d'esplendor i va acabar tancant sense previ avís. La clausura del local va sorprendre fins i tot als propis treballadors, que van generar conflicte en veure's sobtadament al carrer. El tancament imprevist del local afectava a l'economia de divuit famílies.
Posteriorment a la desaparició del restaurant, al mateix local s'hi va instal·lar una gran botiga de videojocs amb entrada i sortida també per Tamarit 115. Els temps havien canviat.
*1980.- Els últims dies del San Antonio van ser de conflicte laboral.(Foto: Víctor)
