*1971.- Una vista nocturna de la Plaça Catalunya on es poden veure diversos senyals de trànsit lluminosos. (Foto. Francesc Català Roca)
Abans de l'arribada i generalització de les superfícies reflectants sobre els senyals de trànsit, que permeten la seva perfecta visualització en ser enfocats pels llums dels automòbils, altres alternatives es varen assajar per tal que el senyal fos visible a la nit.
Des de finals dels anys 1950's era habitual als carrers de la ciutat un tipus de senyal format per una superficie plàstica que no era plana sino que formava un volum abombat i disposava de llum interior. La seva connexió a la xarxa d'iluminació dels carrers permetia una perfecta visualització del senyal.
Aquest model sovintejava especialment als carrers més cèntrics de la ciutat i es van mantenir fins a començaments dels anys 1970's en que foren eliminats i substituits pels típics de superfície plana reflectant.
