dissabte, 15 de febrer del 2014

CINE LETAMENDI. (1908-1912)

 
*1909.- Vista de la rasa del ferrocarril del carrer Aragó al seu pas per la plaça Letamendi. La fletxa vermella assenyala l'entrada del cinema.
 
 
El primer dia d'octubre de 1908 es va inaugurar la sala de projeccions cinematogràfiques Letamendi. Tenia l'entrada per la plaça del mateix nom i s'estenia sobre un solar de l'illa delimitada pels carrers Aragó, Aribau, València i Universitat (actual Enric Granados).
El Cine Letamendi va funcionar inicialment només de dijous a diumenge, fins que a partir de l'abril de 1909 va passar a programar pel·lícules diàriament. La projecció de films no era l'única oferta del local. També s'hi presentaven varietats o atraccions -com en déien els anuncis que es publicaven a les cartelleres dels periòdics de l'època-.  Alguns dels protagonistes d'aquestes varietats foren el còmic Pepe Marquès, les ballarines conegudes com Las Bilbaínas i la parella formada per Monsieur Robert i Miss Olga, duetistes i transformistes, que triomfaren amb l'espectacle de la nina elèctrica
L'empresari del local fou Joan Torras fins al 1911. Després el cinema funcionà uns mesos més. Joan Munsó Cabús calcula el seu tancament cap al 1912 sense precisar-ne la data. [1] 

*1909.- Programació del dia de Reis d'aquell any publicada a La Vanguardia.


[1].- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Edicions Proa. 1995

CONVENT I ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA. Muntaner / València. (1880-1909)




Situat a la cantonada entre els carrers Muntaner i Valencia, aquest convent es distingia per la seva elegant cúpula que coronava l'església que hi havia just al xamfrà. A banda i banda de l'església, seguint el curs dels carrers Muntaner i Valencia, s'estenien les dependències el convent, que el 1880 va ser ocupat per les monges Agustines de Santa Magdalena, una congregació coneguda també amb el nom de les Penedides, que històricament havia estat formada per exprostitutes que volien refer radicalment la seva vida com a religioses. Aquestes monges havien desocupat uns anys abans el seu antic convent de la Riera de Sant Joan a Ciutat Vella.
L'estiu de 1909 el recinte va patir les conseqüències de la insubordinació popular coneguda com la Setmana Tràgica i fou assaltat i incendiat. Posteriorment, les monges es varen traslladar a Vallmajor/Copèrnic i el convent i l'església foren enderrocats.


 

*1909.- Dues postals que ens mostren els resultats de l'assalt produït durant els fets de la Setmana Tràgica. (Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Àngel Todlrà Viazo). 



*1890.- Vista exterior de l'església a la cantonada Muntaner/València (Foto: Fernando Rus)