Construït al començament de la Rambla Catalunya, sobre el solar on abans s'hi havia aixecat l'antic Gran Salon Doré, el Teatre Barcelona va ser inaugurat el 1924, obra de l'arquitecte català Josep Anglada i Artigas. La façana presentava alguns elements d'estil neobarroc amb un cert aire afrancesat. Disposava de dos pisos, el segon amb tres finestres d'arcs entre pilastres, i coronava la façana un frontó corbat amb un òval central que contenia el nom del teatre, i que era envoltat per dues escultures i un gerro. L'interior del teatre tenia platea i dos pisos en forma de ferradura.
La millor època del Teatre Barcelona transcorregué durant els anys trenta. La seva centralitat va ajudar a que esdevingués una sala molt popular entre els barcelonins.
*1968.- Durant el franquisme al Teatre Barcelona s'hi van representar algunes obres en llengua catalana. Però molt sovint a la publicitat només apareixia en català el titol de l'obra.
Després d'un intent frustrat de convertir-lo en teatre municipal, el local va tancar portes el febrer de 1983. L'última obra que s'hi va estrenar fou Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?, Mentre s'hi representava, el teatre va ser clausurat per les autoritats pel perill d'enfondrament. L'estructura de fusta i la façana d'estuc van fer que, en ser abandonat, l'edifici es deteriorés ràpidament. El solar va ser adquirit aleshores per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, que posteriorment (1986) el va vendre a una empresa hotelera. L'abandonament i deteriorament de l'estructura del local que ja amenaçava ruina van aconsellar el seu enderrocament, que fou executat a l'estiu del 1987,
Algunes obres i artistes que van actuar al Teatre Barcelona:
1924: Fantochines (òpera) de Conrado del Campo
1924: El mestre de música (òpera) de Ferdinand Paer.
1935: Recital poètic de Federico García Lorca i Margarida Xirgú, per als obrers de Catalunya.
1935: Nuestra Natacha, d' Alejandro Casona, amb Pepita Díaz i Manolo Collado.
1955. ¡Tenemos petróleo!, amb Guadalupe Muñoz Sampedro i Rafael López Somoza
1957: Tambien la buena Gente, de Victor Ruiz Iriarte, amb Lili Murati
1958: El chico de los Winslow amb Maria Asquerino
1958: Los tres etcéteras de Don Simón de José María Peman, amb Mary Carrillo i Guillermo Marín
1978: ¡Oh Calcutta!
1979: Mori el Merma, Companyia La Claca.
1983: Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?, amb Fernando Guillén i Rosa Maria Sardà.
