MIQUEL BARCELONAUTA
*1959.- El Gimnàs Municipal de Montjuïc durant l'acte d'inauguració del recinte celebrat el 24 de març.
Al final del carrer Lleida, quan aquest s'endinsa ja en la muntanya de Montjuïc, al mig d'un indret d'arbres frondosos entre el Museu d'Arqueologia i l'actual seu del Institut Cartogràfic de Catalunya, es va inaugurar el 24 de març de 1959 el Gimnàs Municipal de Montjuïc, una instal·lació esportiva modesta aixecada per obra i gràcia de l'aleshores Delegado Nacional de Educación Fisica y Deportes senyor Samaranch en una Barcelona que patia una carència alarmant d'equipaments esportius. La primera pedra s'havia col·locat un any abans, el 26 de gener de 1958.
*1959.- Retall de la crònica de la jornada inaugural publicada a El Mundo Deportivo
El gimnàs no era molt gran, ocupava una superfície de 25 metres de llarg per 14,70 d'ample i la bóveda de formigó que el sostenia tenia una alçada mitjana de 6 metres. Comptava també en un dels seus costats amb una petita graderia pels espectadors. El terra era de fusta i la sala va ser equipada amb tots els aparells propis de les competicions gimnàstiques, vestidors i sala de massatge. També disposava de tres espais per oficines i àrea administrativa, un magatzem de material i l'habitatge del conserge que s'encarregava a tota hora de vetllar pel manteniment de la instal·lació. Sobre la sala comptava també amb una terrassa.
El gimnàs no era molt gran, ocupava una superfície de 25 metres de llarg per 14,70 d'ample i la bóveda de formigó que el sostenia tenia una alçada mitjana de 6 metres. Comptava també en un dels seus costats amb una petita graderia pels espectadors. El terra era de fusta i la sala va ser equipada amb tots els aparells propis de les competicions gimnàstiques, vestidors i sala de massatge. També disposava de tres espais per oficines i àrea administrativa, un magatzem de material i l'habitatge del conserge que s'encarregava a tota hora de vetllar pel manteniment de la instal·lació. Sobre la sala comptava també amb una terrassa.
L'equipament no va ser gaire conegut per la ciutadania, però va permetre una certa progressió en l'esport gimnàstic en aquells anys de difícil represa. Amb el pas dels anys el gimnàs va ser també utilitzat per exhibicions de judo i altres arts marcials fins que, a mitjans dels anys 1990's, va ser enderrocat i convertit en pàrquing de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
