Una de les places històriques desaparegudes del casc urbà del barri de Sants, que es va anar configurant al llarg del segle XIX. S'hi arribava des de la carretera de Sants pel carrer de Torredembarra des de la plaça (també desapareguda) de Victor Balaguer on hi havia l'antic ajuntament de la vila de Santa Maria de Sants. Per la banda de muntanya era delimitada per l'antic carrer de Sant Joan (després de Miquel Àngel a partir de l'agregació) i pel costat mar pel carrer Socors. Tornant a la banda muntanya hi embocava l'antic carrer del Brasil condemnat després pels plans urbanístics a créixer en amplària.
*1933.- La plaça de la Fortuna i el seu entorn durant els anys de la Segona República. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
La plaça presentava una urbanització mínima i en realitat era com un petit descampat on s'hi instal·laven les atraccions de festa major. Al sector nord hi havia una font pública tocant amb el carrer Miquel Àngel. En aquest mateix carrer hi havia la fabrica de malta de cervesa Moravia a la cantonada amb el carrer Brasil.
*1943.- Un envelat de festa major plantat sobre la plaça de la Fortuna amb les seves finestretes de venda d'entrades. (Foto: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)
*1945.- Atraccions de festa major instal·lades a la plaça de la Fortuna. (Foto: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)
Aquesta absència d'arbrat i altres elements s'explica perquè, en realitat, la plaça estava condemnava a desaparèixer ja des dels anys 1920’s, quan es va aprovar la reforma interior del barri que preveia una via de 30 metres d’amplària que uniria el carrer de Sants amb l'avinguda de Madrid, que aleshores era el perllongament del carrer París. El mateix succeïa amb la veïna plaça de Víctor Balaguer. El pla va trigar força anys en executar-se i la plaça de la Fortuna continuava essent un espai obert ideal perquè els nois del barri hi juguessin a futbol, per acollir-hi envelats i atraccions de cavallets i autos de xoc durant les festes del barri, mentre els edificis de l'entorn anaven desapareixent progressivament.
*1950's.- Conjunt de carrers que envoltaven la plaça de la Fortuna i que van quedar afectats per l'obertura del carrer Brasil fins a la carretera de Sants. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
*1950-1960's.- Dues imatges del sector muntanya de la plaça amb les cases baixes del carrer Miquel Ángel en primer terme, que a la foto inferior apareixen ja en fase d'enderrocament. (Fotos: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)
Cap a mitjans dels anys 1960’s l'alcalde Porcioles va decidir posar fil a l'agulla al vell projecte amb l'obertura del Primer Cinturó de Ronda (avui conegut com a Ronda del Mig). Això suposaria la desaparició de la plaça ja que l'autovia urbana en que va acabar convertint-se el cinturó suposava un eixamplament dels 30 metres inicials als 50. Malgrat una forta pressió veïnal per tal que el cinturó passés soterrat, això només s'aconseguiria al carrer Badal i la possible supervivència de la plaça de la Fortuna es va esmunyir definitivament. Després quan als anys 1990 es es va cobrir la Ronda del Mig i el projecte va contemplar l'enjardinament de superfície de la nova la Rambla Brasil, ningú se'n recordava ja de la plaça, que, de la mateixa manera que l’escultura del Ninyo o altres elements del sector, havien passat a millor vida o a un altre indret. De les places de la zona, només la de Vázquez de Mella acabaria subsistint, convertida avui en un raconet d'accés al pàrquing soterrat entre blocs d'habitatges d'alçada.
*1977.- Imatge aèria de la cruïlla entre els carrer Miquel Àngel i Brasil, resolta amb un pont sobre el cinturó de ronda, que coincidiria amb el límit del costat muntanya de la desapareguda plaça de la Fortuna.
