dilluns, 30 de maig del 2022

MANTEQUERÍAS LEONESAS a Barcelona (1946 - 1990's)






Marcelino Rubio amb els seus fills César i Rafael


Las història de Mantequerias Leonesas a Barcelona arrenca després de la Guerra Civil quan a partir de mitjans de la dècada dels 1940's, els seus colmados de luxe van arribar a la nostra ciutat. El veritable promotor de l'empresa dels dels inicis del segle XX havia estat Marcelino Rubio, un empresari lleonés, que a la lleteria de Villager de Laciana, va començar a fabricar manteca fina desenvolupant els coneixements que havia adquirit a l'Escola de Sierra Pambley de la localitat de Villablino. Inicialment rebia el nom de La Laciánega, però a partir que va ser premiada a l'Exposició Universal de Brusel·les del 1910, va acabar obrint una botiga al carrer Cedaceros de Madrid. El negoci de Rubio es va anar consolidant durant el primer terç del segle XX a la capital d'Espanya.
Mariano Rubio i dos dels seus cinc fills van morir durant la Guerra Civil. Amb l'arribada del franquisme la família reprèn el negoci que es començarà a estendre bàsicament a Andalusia i Barcelona. Amb la represa del negoci a la postguerra, Mantequerias Leonesas es tranformà en una empresa de productes de qualitat que s'orientava lògicament a una clientela benestant i acomodada dins del panorama de mancances que vivia el país a conseqüència dels estralls de la guerra.
En aquest escenari de represa de l'empresa, els productes són de qualitat i sovint de caràcter exclusiu amb molta cura per la bona presentació. La manteca elaborada a Laciana, que en el seu dia havia estat el germen de l'empresa, era presentada en caixes de llauna. El formatge CRAM (acrònim format per les inicials dels noms dels seus cinc fills (César, Rafael, Amílcar, Manuel i Tomàs) era un producte de gran qualitat que els gourmets del moment comparaven amb un Cabrales o un Roquefort. La llet condensada Los Mellizos fabricada a Villager era un altre dels seus productes exclusius.
En aquest context de postguerra la penetració de Mantequerías Leonesas a Barcelona es desplega a traves de quatre establiments, que progressivament es van obrint a la ciutat


Rambla de Catalunya 5.

Va ser la primera botiga del grup en obrir a Barcelona al 1946 i també la que va romandre més anys activa. La seva obertura comportava també la penetració d'aquesta cadena d'establiments a Catalunya. La familia Rubio va optar per la centralitat a l'hora d'escollir el local en establir-se. Ben aviat el públic va veure que la diversitat i qualitat dels productes atorgava a Mantequerias un marchamo de calidad  com la pròpia publicitat de la companyia expressava. En aquell temps de mancances, en una ciutat ferida per les conseqüències de la guerra, pocs podien permetre's el luxe de gaudir dels productes que s'exposaven als amplis aparadors de la botiga. Així doncs, Mantequerias optaria ben aviat per buscar zones més benestants per establir-se a partir de la dècada següent.  


*1946.- Notícia publicada a La Vanguardia, sobre la inauguració de la primera botiga a Barcelona de Mantequerías Leonesas a la Rambla de Catalunya.


Balmes 206 (Travessera de Gràcia 86)

Aquest ve ser el segon establiment a Barcelona de la cadena i era situat just davant de l'Escola Pia a la cruïlla entre Balmes i Travessera de Gràcia.



*1951.-  L'establiment de Balmes 206 amb publicitat de les cistelles de Nadal que s'hi exposaven.


Diagonal 598 / Travessera de Gràcia.

Botiga oberta al públic el dilluns 16 de febrer de 1953. Ocupava els baixos i soterrani del vèrtex de l'edifici situada a l'inici de la Travessera de Gràcia a la cruïlla d'aquesta via amb Calvet i Diagonal. Va ser la de durada més curta ja que va tancar portes a començaments de la dècada dels 1970's  



*1953.-  La botiga de Diagonal (Generalísimo Franco aleshores), va ser la tercera sucursal de Mantequerías a Barcelona 


Balmes 370 (Wagner -després General Mitre-)

L'última botiga de Mantequerias es va obrir al barri del Putxet. també al carrer Balmes fent cantonada amb la Ronda del General Mitre, quana aquesta via encara coincidia amb molts dels seus trams amb l'antic i desaparegut carrer Wagner.  


1957.- Publicitat de la botiga de Mantequeries de Balmes/Mitre, que va incorporar la modalitat anomenada de Libre Servicio, on el client anava escollint i recollint els productes i pagava tot al sortir. El precedent del que després coneixeriem com supermercat. 

L'empresa Mantequerias Leonesas va protagonitzar un auge espectacular dins el sector alimentari sota la direcció dels germans César i Rafael Rubio. A l'any 1982 va ser adquirida per Galerias Preciados que formava part del holding Rumasa, propietat del polèmic empresari Jose Maria Ruiz Mateos. Un  any després Rumasa va ser expropiada pel govern socialista de Felipe González i  Mantequerias va anar a parar a mans de la cooperativa sindical alemanta Coop AG que acabaria fent fallida i els antics gestors van recuperar la propietat. Tot acabaria a l'any 1995 quan la històrica empresa fundada per Marcelino Rubio va desaparèixer definitivament.


*1980's.- Un dels últims logotips de Mantequerías Leonesas.

diumenge, 22 de maig del 2022

CAMP DE FUTBOL DEL CARRER URGELL / ROSSELLÓ (1910-1920)


Als inicis del segle XX, l'arribada del futbol a Barcelona i l'augment exponencial any rera any de la popularitat d'aquest esport, la cerca d'espais per establir-hi els camps de joc van convertit la zona colindant amb la fàbrica Batlló (actual Escola Industrial) i l'Hospital Clínic en un barri ple de camps de futbol per a poder exercitar aquell nou esport de procedència anglesa que guanyava més adeptes cada dia que passava.

Més enllà del camps més coneguts, des de l'Escopidora, també conegut com el Camp del carrer de la Indústria del FC Barcelona, el Camp del carrer Muntaner on va jugar l'Espanyol o el Camp de l'Espanya al carrer Villarroel davant de l'Hospital Clinic, us presentem avui aquest altre, d'aspecte absolutament rupestre sense cap mena de graderia, que s'estenia per l'illa corresponent a la quadrícula formada per Urgell / Rosselló / Borrell / Provença. No hem pogut trobar a les hemeroteques si va tenir com a propietari algun club pioner del futbol a la ciutat o per quin tipus d'iniciativa es va aplanar aquest terreny i s'hi van marcar les linies del terreny de joc. De porteries no se n'hi veuen a les fotos.

*1911.- En primer terme l'espai habilitat com a terreny per la pràctica del futbol a Rosselló/Urgell. Al fons l'edifici del Rellotge i la xemeneia de la Fàbrica Batlló. (Foto: Frederic Ballell i Maymí).  

*1910's.- Una altra imatge d'aquest camp de futbol on s'hi aprecien algunes línies del terreny de joc. Al fons a la dreta, la cruïlla Rosselló/Urgell amb l'edifici que durant molts anys va acollir el bar Manhattan. (Foto: Lluís Girau Iglesias/Centre Excursionista de Catalunya).


diumenge, 8 de maig del 2022

FABRICA LA ESPAÑA INDUSTRIAL (1851-1970's)

 



Curiosament, els orígens de l'empresa La España Industrial Sociedad Anónima Fabril y Mercantil els trobem a Madrid, on va ser fundada per igualadí Josep Antoni Muntadas i Campeny (1816-1880) i els seus germans el 28 de gener de 1847. Aquesta societat va ser la tercera en tot l'Estat Espanyol dotada de màquines de vapor (el Vapor Vell de Sants, propietat de Joan Güell i Ferrer, havia estat fundada un any abans).
Va ser a l'any 1851 quan l'Espanya Industrial es va traslladar a Barcelona a causa dels problemes econòmics dels accionistes madrilenys. Muntadas ja havia adquirit el 1847 uns extensos terrenys al costat de la riera de Magòria entre Sants i Hostafrancs en un indret conegut com l'Olivera Rodona. L'arrencada de l'Espanya Industrial a Barcelona va generar una gran competència i rivalitat amb el Vapor Vell de Güell i Ferrer. És per això que els santsencs aviat identificaren la nova fàbrica com el Vapor Nou
L'Espanya Industrial es va nodrir de màquinària adquirida al Regne Unit i Alsàcia, regions aleshores capdavanteres en el desenvolupament de la indústria tèxtil. La posada en marxa de la nova fàbrica va ser ràpida i en pocs anys funcionava ja a ple rendiment. A les vigílies de la exposicó universal de 1888 disposava d'una plantilla de més de 2.500 treballadors, la qual cosa havia comportar un important creixement demogràfic de la vila de Santa Maria de Sants abans de la seva annexió a Barcelona. Dels 2.500 habitants que tenia abans de l'obertura de la fàbrica al 1840 va passar als prop de 30.000 al 1887 consolidant un barri majoritàriament obrer.  La producció industrial de la fàbrica abastava bàsicament teixits, filats i estampat en cotó però també incloia panes i paper de relligar. S'hi executava tot el procés tèxtil, des de l'extracció del fil fins als brodats i acabats finals.
Però l'Espanya Industrial va suposar al mateix temps un concepte d'empresa diferent a l'habitual pel que fa a l'acció social sobre els seus proletaris. La fàbrica disposava de menjador social, guarderia per als fills dels treballadors i una zona esportiva on la Sociedad Deportiva La España Industrial, fundada el 1934, competia en diverses modalitats esportives. 

*1929.- Sortida dels treballadors de la fàbrica (Foto: Autor desconegut)

*1936.- Una imatge de la fàbrica durant la col·lectivització de la Guerra Civil. (Foto: Autor desconegut)


Després de l'ocupació de la fàbrica pels sindicats anarquistes durant la Guerra Civil, l'empresa tornaria a la família Muntadas amb la victòria de Franco fins el seu tancament al 1969. El 1971 la fàbrica es trasllada a Mollet del Vallès fins a la seva desaparició definitiva el 1981.

Els terrenys que ocupava la fàbrica van passar a propietat municipal i avui són ocupats pel Parc de l'Espanya Industrial,  inaugurat el 1985 durant el mandat municipal de l'alcalde socialista Pasqual Maragall. De la fàbrica original només se'n conserven l'arc d'entrada, la Casa del Mig i el Casinet d'Hostafrancs al carrer Rector Triadó on també s'hi van construir dos blocs d'habitatges d'onze plantes. 

*1980.- Accions reivindicatives en el mur de L'Espanya Industrial demanant la conversió en parc dels terrenys de l'antiga fàbrica. (Foto: Arxiu El Periódico de Catalunya.)  

dilluns, 2 de maig del 2022

PANOT DE CERCLES ENCREUATS (Inicis del segle XX)

 


Entre els models de panot que no han sobreviscut al pas dels temps hi figura aquest disseny format per circumferències i linies creuades que va cobrir algunes voreres de la zona de la Dreta de l'Eixample a començaments del segle XX.

Avui només en podem trobar alguns vestigis al carrer Bailèn entre Valencia i Diagonal a la vorera del costat Besòs enganxats a la paret de la façana i a les entrades dels edificis números 122 i 124