MIQUEL BARCELONAUTA
Una de les instal·lacions més impactants del conjunt d'obres de llum i color que es van presentar en l'Exposició Internacional de 1929 van ser les dues fileres de columnes de llum en forma d'espàrrecs d'estil art-decó, que ornaven els marges de l'Avinguda de la Reina Maria Cristina des de les torres venecianes de la plaça Espanya, fins poc abans de l'inici de les escales que duien a l'esplanada de la Font Màgica i al Palau Nacional.
Aquestes columnes, molt sovint atribuides erròniament a Carles Buïgas autor de la Font Màgica, varen ser en realitat ideades per l'enginyer Marià Rubió i Bellver i dissenyades pel francès Jean-Claude Nicolas Forestier. Féien uns vuit metres d'alçada i estaven disposades en grups de dues. Sobre una base octogonal irregular eren formades per set cossos circulars, el més elevat dels quals coronava tota la columna tancant-la pel capdamunt. Això li donava una forma molt característica que va fer que la ciutadania les conegués ben aviat com els espàrrecs.
Els populars espàrrecs van desaparèixer a la postguerra al voltant del 1944, el franquisme no va fer per restituïr-los i en el seu lloc es mantingueren primer unes fonts amb un rajolins més aviat escarranssits, que després, als anys 80's, van ser substituïdes per uns brolladors més potents que intenten evocar els antics espàrrecs enlairant l'aigua més o menys a la mateixa alçada que tenien. Els cilindres de llum que voregen l'Estadi Olímpic de Montjuïc i el Palau Sant Jordi en són un altre referent proper.
