Quan l'any 1909 es van instal·lar els sis fanals modernistes de Pere Falqués, que formaren el popularment conegut Cinc d'Oros a la cruilla Diagonal /Passeig de Gràcia, ja s'havia decidit deixar un cercle central amb la idea de situar-hi algun monument. Al mateix temps, l'ajuntament ja havia donat mostres de la intenció de col·locar-hi algun homenatge, en forma de font o escultura, al polític Francesc Pi i Margall mort el 1901.
El procés de construcció del monument va ser però, extraordinàriament lent, molt accidentat i es va allargar en el temps fins a la década dels anys 1930's. Tot i que el 19 de setembre de 1915 s'hi va celebrar un acte de col·locació de la primera pedra i l'escultor Miquel Blay ja havia acabat de definir el projecte, per diverses raons polítiques i burocràtiques, cap dels ajuntaments de l'època es van decidir a tirar-lo endavant. El 1917 es varen celebrar diversos actes al Cinc d'Oros en honor del polític republicà amb alguns incidents al centre de la ciutat. Després, amb l'arribada de la dictadura del general Primo de Rivera, tot va quedar lògicament aturat.
*1917.- Notícia publicada al diari madrileny ABC sobre la jornada commemorativa del naixement de Pi i Margall i el projecte del seu monument a Diagonal -Passeig de Gràcia. (Cliqueu a sobre per ampliar)
La proclamació de la Segona República va canviar les coses. Semblava aleshores del tot coherent que l'home que havia tingut un pes important dins la primera experiència republicana espanyola, tingués finalment el seu monument.
La proclamació de la Segona República va canviar les coses. Semblava aleshores del tot coherent que l'home que havia tingut un pes important dins la primera experiència republicana espanyola, tingués finalment el seu monument.
El mateix 1931, va quedar instal·lat al cercle cental del Cinc d'Oros un bust del polític republicà, obra de Felip Coscolla. Era d'una aparença extraordinàriament austera i gens monumentalista. El bust es presentava sobre un senzill pedestal construit amb maó vist. Va durar poc temps, perque tot just a l'any següent es va convocar un concurs per enlairar-hi un nou monument. L'obra va quedar enllestida el 1934 amb el conegut obelisc coronat per una escultura al·legòrica a la República, obra de Josep Viladomat. Al mateix temps, el record a Pi i Margall quedaría reduit a un medalló, situat a la base de l'obelisc, obra de Joan Pié.
