L'HOME DELS COLOMS. Pedro Sampablo. (Anys 1950's-1960's)

Personatge popular als carrers de la Barcelona dels anys 1950's i 1960's, aquest home amb pinta de captaire va tenir una presència important especialment a l'entorn dels barris de la Sagrada Família i el Clot on tenia el seu habitacle. 

Es deia Pedro Sampablo. En algunes cròniques de l'epòca, segurament portades per aquell afany oficialista de santificar-ho tot, l'identificaven erròniament com a Pedro de San Pablo, una manera gratuïta d'emfasitzar més l'evocació a la santedat que duia el seu nom.

*1960's.- Dues imatges de Pedro Sampablo, amb alguns dels seus coloms, donant conversa als nens a la part alta del Passeig de Sant Joan. (Fotos: Autor desconegut. Col·lecció privada de Francisco Arauz).

Era oriund de les terres de Zamora, on havia nascut a l'any 1881 i després d'un pelegrinatge molt complex i accidentat que el va portar a exercir diversos oficis i ocupacions, va poder casar-se i engendrar sis fills. L'historiador Enric H. March ha recollit aquesta trajectòria vital que inclou el seu pas per diverses regions espanyoles, Madrid i un periple americà que s'estén per països diversos com  Cuba, Mèxic i Brasil. [1]. 

Finalment va tornar a la península i va recalar a Barcelona cap a finals de la dècada dels 1940's. Treballaria a la Societat Anònima Cros i d'acomodador al Cine Ramblas.

Aviat adquiria una gran popularitat i el 1952 fins i tot va participar en un col.loqui celebrat a l'Ateneu on va recitar poesies pròpies dedicades als coloms.

*1952.- Retall de premsa on queda constatada la participació de l'home dels coloms en un col·loqui celebrat a l'Ateneu i organitzat per l'Escola Oficial de Periodisme. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 

A començaments dels anys 1960's, gràcies a un programa de televisió emès dels dels estudis de Miramar on el Pedro havia estat convidat, la seva dona el va reconèixer, però ja era massa tard per refer el que el temps havia desfet. Pedro, va continuar vagant pels carrers, empenyent un apedaçat carro on duia les gàbies dels seus coloms als quals tenia ensinistrats i aconseguia almoines fent-los fer mil positures. En els últims anys va ser un habitual de la plaça de la Sagrada Família, amb la qual cosa demostrava tenir un cert olfacte. Probablement avui tindria més beneficis amb el ritme i expectació turística que generen les obres del temple.

*1960's.- Pedro Sanpablo carretejant la seva andròmida amb les gàbies de coloms pels voltants de la plaça Francesc Macià. (Foto: Autor desconegut).

*1968.- L'edició de La Vanguardia del 16 de març recollia la notícia de la malaltia de Pedro Sampablo, recollit per la Guàrdia Urbana i  hospitalitzat per una bronconeumonia. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 

*1960's.- Estampa típica de l'home dels coloms, en ple carrer envoltat de tafaners. 

El record de l'home dels coloms roman viu a la ciutat gràcies a aquest gegant que reprodueix el seu aspecte amb els coloms que l'envoltaven. 

[1].- H. March, Enric. Barcelona, ciutat de vestigis. Ajuntament de Barcelona. 2017.

També podeu trobar informació al blog Bereshit en aquest enllaç: 

https://enarchenhologos.blogspot.com/2012/03/lhome-dels-coloms.html

LA BODEGA DEL CALDERÓN. Sala de Festes. Rambla de Catalunya 26-28. (1945-1956)

Situada en un dels soterranis de l'edifici que Josep Rodríguez Lloveras va bastir al 1945 a la cantonada Rambla de Catalunya / Diputació. pel Teatro Calderón, aquesta petita sala concebuda com a un annex al teatre va ser inaugurada durant els primers dies de l'any 1945, (unes setmanes abans que el Teatre) per acollir una sala de festes de petit format, que va animar considerablement les nits del centre de la ciutat durant la dècada dels 1950's.

La publicitat del local, carregada sempre amb icones heràldiques i nobles en un intent d'objectivar el seu prestigi, va ser orientada a un públic benestant i burgés en una etapa encara molt crítica per l'economia del país que lluitava per sortir de les penúries de la Guerra. Durant el primers anys el local va acollir una gran quantitat de trobades socials, comercials i diplomàtiques  convertint-se en un racó molt freqüentat per l'alta societat de la ciutat.

*1945.- Apunt publicat a La Vanguardia sobre les primeres activitats de la Bodega del Calderón poc després de la seva obertura. 

*1953.- Programa de les gales de disfresses de Carnestoltes de la Bodega del Calderón.

A partir del 1947 la Bodega va començar a presentar  una programació estable farcida de varietats, en molts casos amb atraccions internacionals o almenys pretesament internacionals, però mancat sempre d'artistes bregats i coneguts en el panorama artístico-musical de l'època. Malgrat ser un local de reduïdes dimensions, s'hi servien sopars de bona qualitat en un ambient distingit

El 1956 la Bodega Calderón desaparegué del mapa de l'oci nocturn de la ciutat i el local va encetar una nova etapa a l'any següent com a Teatre Candilejas. 

*1953.- Durant aquell any l'artista francesa d'orígen algerià Fernanda Montel va oferir una sèrie de gales a la Bodega Calderón. (Font. Hemeroteca La Vanguardia)

Alguns artistes que desfilaren per l'escenari de la Bodega del Calderón:

1947 - Margaret et Raymond - Rocío de Aragón

1948 - Mario Visconti -  Dayelma Royal Ladies - Los Vazquez - Marga Llergo - Milos Ristik

1949 - Ballet Cassel

1950 - Shirl Conway - Sven Asmussens - Mary Meade

1951.- Simonne Clar - Gema del Río - Rosita Rodrigo - Lei Ylima - Natalia Herrera

1952.- Los Reverhos - Luisita Esteso - Michele Richart

1953.- Fernanda Montel - Sicky

1954.- Juanita Cuenca .- Los Chavalillos de España - Trio Pigall's

1955.- Cartex - Los Xey

VAPOR BONAPLATA (1831-1838) i FABRICA ESPARÓ (1838-1861) Carrer Tallers 72.

MIQUEL BARCELONAUTA

Aquesta llegendària fàbrica, referent en la història de la industrialització de la ciutat i de la introducció de la màquina de vapor, ocupava una important parcel·la perimetrada pels actuals carrers de Tallers, Pelai, Gravina i plaça Castella fins arribar a les parets del baluard que encarava la futura plaça de la Universitat. Quedava doncs emplaçada davant de l'antic Hospital Militar en l'aleshores carrer del Seminari, que era el nom que prenia el carrer Tallers des de Valldonzella fins al baluard.

*1856.- Una de les instantànies més antigues que es coneixen de la ciutat és aquesta on es pot veure el baluard dels Tallers acabat d'enderrocar. Al fons, a la dreta, la Fàbrica Esparó, continuadora de la Bonaplata. (Foto: Franck. BNF)

*1858.- Plànol de la part superior del Raval on s'ha indicat, amb un cercle groc, l'espai que ocupava el Vapor Bonapalata i la posterior Fàbrica Esparó. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Josep Bonaplata i Corriol (1795-1843)

Josep Bonaplata i Silvestre Puig havien fundat a l'any 1829 la societat Bonaplata y Cia. dedicada a la fabricació de teixits, filatures i estampats en color. Només dos anys després l'empresa canviava de nom i passava a ser Bonaplata, Vilaregut, Rull y Cia. i quedava emplaçada al número 52 del carrer Tallers davant de l'Hospital Militar. S'havia aprofitat l'estructura d'un edifici industrial preexistent. propietat de Francesc Guiu, L'edifici original seria reformat i ampliat pel mestre d'obres Domènec Vidal, després de la compra d'uns terrenys adjacents que incloïen un prat d'indianes que ocupava el Col·legi de Sant Vicenç de Paül. 

La fàbrica de Josep Bonaplata va ser la pionera en emprar la màquina de vapor com a nova força motriu. Va arribar a ocupar uns 700 treballadors i era la més moderna de la ciutat en el seu sector. La bullanga de l'estiu de 1835, en el context de la Primera Guerra Carlina, tindria greus i decisives repercusions pel futur del Vapor Bonaplata. Després d'uns primers convents cremats, es va viure l'episodi del Pla de Palau, on el general Bassa després d'un discurs on va exhibir muscle castrense i poca intel·ligència, va ser assassinat d'un tret i acabaria balcó avall víctima d'una multitud enardida, que havia covat un anticlericalisme visceral emparat pel ludisme, com a oposició radical al maquinisme que deixava als obrers sense llocs de treball. [1]

*1865.- Gravat de l'època que mostra la defenestració del general Bassa.

Al capvespre d'aquell mateix 5 d'agost part dels revoltats es congregaren als voltants de la Bonaplata. Hi hagué intercanvi de trets i morts amb els que intentaven defensar la fàbrica i tot plegat va acabar amb l'incendi de l'edifici que va ser embolcallat per les flames. Tot i que moltes cròniques de l'època asseguren que la van destruir completament, no va ser exactament així. La fàbrica va poder ser refeta pel que fa als tallers mecànics i la foneria i es van recuperar algunes parts que estarien actives fins al 1838. Josep Bonaplata va intentar cobrar una indemnització de l'estat per les destrosses del foc. Els esforços però, va ser inútils i l'empresa va entrar en una notable regressió, en part per culpa de la lluita acarnissada que es va generar entre Bonaplata i els seus propis socis. [2]

Al 1838 es quan es pot certificar la defunció definitiva de la Fàbrica de Josep Bonaplata. Després de ser adquirida per l'empresari Valentí Esparó va ser transformada en Fàbrica Esparó, que va sobreviure físicament fins al 1861 quan va posar-se a la venda. El nou amo acabaria constituint amb d'altres socis la Maquinista Terrestre y Marítima i el què quedava de la factoria de Tallers seria finalment enderrocat al mes de desembre d'aquell any per La Maquinista per vendre les parcel·les. Aquest objectiu però, tampoc li va resultar fàcil a la nova empresa de la Barceloneta i fins una dècada després, al 1870, no ho van aconseguir gràcies a un comprador acabat d'arribar a Barcelona de fer les amèriques: Agustín Goytisolo Lezarzabu.

___________

[1].- Nadal Oller, Jordi. Bonaplata: Pretext i símbol. Catalunya, la fàbrica d'Espanya. Ajuntament de Barcelona. 1985 

[2].- Sánchez, Àlex. El proceso de disolución de la Sociedad Bonaplata, Vilaregut, Rull y Cía. (1835-1838)  Col·lecció Homenatges, Doctor Jordi Nadal, Volum II. Barcelona

Article d'interès:

Comas i Parer, Enric. De la Bonaplata a la Maquinista Terrestre i Marítima. Blog La Barcelona Oblidada.

http://labarcelonaoblidada.blogspot.com/2014/07/de-la-bonaplata-la-maquinista-terrestre.html