*1973.- Publicitat del nou comerç El Edén de los Pantalones (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
L'any 1973, dos comerços històrics del carrer Pelai, com eren la Farmàcia Miquel Pujol i la Perfumeria Pelayo, van desaparèixer sobtadament del paisatge d'aquell cèntric eix comercial per donar pas a una botiga de roba que ocupava els baixos d'ambdós locals i tot el pis principal.
*1974.- La sempre concorreguda vorera del carrer Pelai davant dels aparadors del Edén de los Pantalones. La publicitat penjant que s'hi veu ens mostra la silueta dels pantalons de pota d'elefant, tan propis d'aquella època. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona / AFB)
Era concretament el dissabte 29 de setembre de 1973 quan obria El Edén de Los Pantalones, una macrobotiga de preus econòmics on es venien pantalons de tota mena, principalment texans i majoritàriament de marques pròpies de l'època (Old Chap, Cimarrón, Lois,...) o anònimes de fabricació pròpia. L'empresa obriria posteriorment una sucursal al número 81 del carrer Gran de Gràcia.
El carrer Pelai, que ja feia uns anys que s'havia renovat amb unes noves voreres de terratzo amb formes de vèrtexs arrodonits que evocaven la cultura pop, començava a perdre establiments històrics i emblemàtics en favor de comerços de productes d'oportunitat com era el cas d'aquest Eden de los Pantalones que no va durar gaire, però que va representar el punt final per a dos referents comercials d'aquell carrer que es van perdre per sempre més.
