Situat dins de les instal·lacions de l'Escola Tècnica Professional del Clot, (València-Navas de Tolosa) una entitat de formació professional gestionada pels jesuites, el Cine-Club Montseny va ser un centre de difusisó de cinema molt actiu als anys 1960's i inicis dels 970's. Va ser gimpulsat i gestionat en els seus inicis per Carlos Benito Para (Barcelona, 1948), després conegut director i productor de cine amb el nom de Carlos Benpar. A finals dels anys 1960's el Cine-Club Montseny havia esdevingut un punt de trobada obligat per a tots els amants del cinema de la ciutat.
Seguint la pràctica habitual en els cine-clubs, les projeccions de les pel·licules d'autor anaven complementades amb col.loqui sobre el propi film i el seu director davant del públic que l'havia visionat. Així doncs, l'activitat del Montseny va ser protagonista de moltes iniciatives inoblidables pels cinèfils de l'època. Havia estat inaugurat el 3 d'octubre de 1964 amb la projecció de la cinta d'Orson Welles The Trial i juntament amb l'esmentat Carlos Benpar, Carlos Gorbea i Josep Balcells van acompanyar-lo en aquest projecte. Josep Maria Forn hi va presentar La piel Quemada i Josep Maria Nunes Noches de vino tinto abans de les respectives estrenes d'aquests films al circuit comercial.
Eren també molt concorregudes les sessions anomenades Cadidoscopios Veraniegos en les que diàriament durant els mesos d'estiu es repassaven clàssics del cinema europeu i nordamericà. Al febrer de 1970 va tenir molt èxit una Setmana de Cinema Txec i al març de 1971 es va organitzar una sortida a Andorra per visionar tretze films prohibits a Espanya per la censura.
Molts crítics i cinèfils han coincidit amb la idea que el Cine-Club Montseny va morir d'èxit. A l'abril de 1971 s'hi va projectar el film irlandès Rocky Road to Dublin (Peter Lennon. 1968) i la gran quantitat de públic que es va concentrar a la sala va provocar que els propietaris del Colegi Sant Pere Claver i l'Escola Tècnica Professional del Clot consideressin que allò podia perjudicar al centre i deneguessin el permís per seguir amb les activitats del cine-club, que ja no tornaria a funcionar com a tal. És molt probable que l'oficialitat franquista també hi posés el seu granet de sorra per evitar el creixement d'aquell niu de progres contraris al règim.
