Acabada la Guerra del Francés (1808-1814) i després de constituir-se al 1812 les Corts de Cadis, l'exércit espanyol era format per dues tipologies de militars.
D'una banda hi havia els militars professionals o de carrera, que d'una manera permanent servien a l'exércit i n'havien fet el seu ofici escalant graons en el comandament militar.
Un segon grup era constituit per ciutadans d'entre 20 i 30 anys, que obligatòriament havien de prestar el servei militar durant uns anys i que formaven la tropa. No obstant això, no tots els joves eren obligats a prestar serveis a l'exércit, sinó que només una cinquena part dels que es trobaven en aquest segment d'edat eren cridats a files. La selecció es feia a través d'un sorteig que determinava les lleves anuals. El nom de quintes provenia doncs del fet que, com s'ha dit, al sorteig només se'n seleccionava una cinquena part. La durada del servei militar podia arribar als vuit anys, si bé se'n complien períodes mes curts, generalment de dos a quatre anys. Un cop completat aquest període els joven quedaven durant un temps en situació de reservistes i podien ser cridats a files en cas de guerra o si era necessari.
Ja a la primera meitat del segle XIX es varen començar a establir sistemes autoritzats per tal d'evitar prestar el servei militar sense quedar en situació de pròfug i ser perseguit per la justícia. Igual com passava a França, als Estats-Units i la majoria dels països, al costat de les crides oficials al patriotisme, a complir amb els deures militars i a donar la vida per la nació i els seus valors si convenia, es desenvolupaven sistemes alternatius per poder evitar el risc de servir a l'exércit i perdre-hi la vida. Aquest escenari acabà convertint-se en un dels exemples més rellevants de la divisió social entre privilegiats i pàries. Mentre aquests últims havien de pagar un impost de sang per la pàtria, que sovint podia comportar la pèrdua de la vida o la salut en els camps de batalla, els privilegiats fills de bones famílies amb recursos pagaven un altre tipus d'impost consistent en ingressar uns diners per escapolir-se dels deures patris i evitar posar-se l'uniforme. D'aquesta operació de lliurar-se del servei militar i de la guerra en deien la redempció en metàl·lic.
Amb motiu de les guerres colonials (Cuba i Filipines) a finals del segle XIX i dels enfrontament de l'exércit espanyol amb els revoltats del nord d'Àfrica a començament del segle XX, els sistemes per evitar l'exércit eren un constant tema de debat a la societat barcelonina i catalana. Episodis com les revoltes de la Setmana Tràgica de l'estiu de 1909 s'expliquen amb el malestar creat dins les classes populars i treballadores, que havien d'enviar els seus fills a la guerra, mentre les classes benestants s'estalviaven aquest malson a canvi de diners.
El 1878 es va crear a Barcelona el Montepío Catalán de Quintas que tenia com a objecte gestionar aquestes redempcions. La familia del mosso mitjançant el pagament d'una quantitat de diners assegurava al seu jove no sortir escollit a les llistes dels cridats a files.
*1879.- Anunci del Montepío Catalán de Quintas, publicat al periòdic El Diluvio, on s'explica el funcionament de les redempcions en els pobles i districtes amb poca població. (Font: ARCA. Biblioteca de Catalunya)
*1881.- Anunci publicat a La Vanguardia sobre els canvis legals previstos a la nova Llei reguladora de l'accés al servei militar i els serveis oferts pel Montepío Catalán de Quintos, l'entitat que gestionava les redempcions, per tal que els joves poguessin evitar d'anar a complir el servei militar a canvi d'una contraprestació econòmica.
Aquesta mena d'assegurança ja havia estat assajada anys abans i les agències i montepíos de quintas van esdevenir negocis força rendibles a les que s'hi vincularen noms importants de nissagues catalanes (Sentmenat, Camps, Güell, Comillas, Sert) [1].
La subscripció de l'assegurança lògicament s'havia de fer a l'avançada, és a dir abans del sorteig. Com que molts dels subscriptors resultaven exclosos, les seves aportacions asseguraven la rendabilitat del negoci. Entre 1878 i 1911 la premsa diària publicava habitualment informacions sobre les crides de les quintes i les condicions de subscripció de les redempcions.
El Montepío Catalán de Quintas va fixar la seva primera seu social al número 68 del carrer Ample al bell mig d'un sector ple d'instal·lacions militars (la Capitania General a la muralla del mar, després Passeig de Colom, el Parc d'Enginyers on avui s'aixeca l'edifici del Govern Militar o les Casernes de les Drassanes al final de les Rambles.)
*1887.- Una subscripció al Montepío a favor d'un jove, que realitza la seva mare vídua per lliurar-lo (redimir-lo) del servei militar per 750 pessetes de l'època. El document està datat i registrat en els últims dies d'aquell any davant l'imminent sorteig dels quintos de gener de 1888. (Font: todocoleccion.com)
El Montepío s'instal·la també al número 1 del carrer Sant Honorat, fent cantonada amb la plaça de Sant Jaume i el carrer del Call. A finals de la dècada dels 1880's, la seva gestió va quedra vinculada al Banco Vitalicio de España i a l'asseguradora La Previsión amb la figura de José Suazo i Juvé, que havia estat el fundador i director del Montepío, com a cap visible. L'evolució del seus subscriptors va passar de 715 (1879) a 1.290 (1892) fins arribar als 16.000 durant el primer anys de la Guerra de Cuba. [2]
*1884.- Anunci propera lleva fi den termini per ingressar al montepio davant l'imminents sorteig de les quintes. 750 pessetes (150 duros) de l'època era la quota prevista.
A finals de 1910 es constitueix l'anomenat Banco de Redenciones que s'anuncia com el successor del Montepío Catalán de Quintas i s'instal·la a la Rambla del Centre prop del Liceu. La seva existència però, es efímera. La redempció en metàl·lic es derogada i al mateix temps es prohibeix la constitució de societats que assegurin l'obtenció de dispenses o qualsevol altre tipus d'avantatges respecte del servei militar. Per combatre aquestes activitats s'estableixen multes, la quantia de les quals evoluciona de 1.000 pessetes el 1912 fins a 5.000 el 1924. D'altra banda les quantitats subscrites són incautades per l'Estat. Aquest canvis legislatius van provocar la progresiva desaparició d'aquestes societats.
A finals de 1910 es constitueix l'anomenat Banco de Redenciones que s'anuncia com el successor del Montepío Catalán de Quintas i s'instal·la a la Rambla del Centre prop del Liceu. La seva existència però, es efímera. La redempció en metàl·lic es derogada i al mateix temps es prohibeix la constitució de societats que assegurin l'obtenció de dispenses o qualsevol altre tipus d'avantatges respecte del servei militar. Per combatre aquestes activitats s'estableixen multes, la quantia de les quals evoluciona de 1.000 pessetes el 1912 fins a 5.000 el 1924. D'altra banda les quantitats subscrites són incautades per l'Estat. Aquest canvis legislatius van provocar la progresiva desaparició d'aquestes societats.
*1911.- Anunci del Banco de Redenciones referent a la lleva del 1911 (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
[1].- Sales, Núria. Servei militar i societat a l'Espanya del segle XIX. Recerques: Història, economia i cultura núm, 1. 1970. pàgs. 145-181.
[2].- Diario de Barcelona. Edició del dia 29 de novembre de 1895.
