El setmanari satíric esportiu Xut!, editat a Barcelona i en català durant el període comprès entre 1922 i 1936, va ser el més important dels d'aquesta tipologia. Era íntegrament en llengua catalana i el seu primer editor, que segons Lluís Solà era al mateix temps director [1], va ser Santiago Costa. La redacció i administració eren inicialment al número 45 del carrer Nou de la Rambla, després van passar al 201 de Consell de Cent i finalment s'establiren al número 7 del carrer Ludovic Pius al barri de Sant Pere.
El número 1 de Xut! va veure la llum el dia 23 de novembre de 1922 i molt aviat seria el dibuixant Valentí Castanys qui passaria a ser-ne el director, esdevenint amb el pas dels anys la persona més representativa de la història del setmanari.
Xut! nasqué a la década dels 1920's en una época que afició al futbol es va estendre d'una forma exponencial i la rivalitat entre el Barça i l'Espanyol es feia palesa amb més intensitat i passió. Hi havia encara però, d'altres equips representatius de la ciutat com l'Europa o el Sants que també disposaven d'equips molt competitius al Campionat de Catalunya i grans aficions al darrera. El 1928 es va crear el Campionat de Lliga d'àmbit espanyol i l'assistencia als estadis va ser cada cop més multitudinària. Alguna de les icones de la nostra historia futbolística com ara la figura de l'Avi Barça o l'expressió pericos referida als seguidors espanyolistes van ser encunyades per la revista Xut!. Un altre esport al que Xut! li va dedicar sovint les seves planes era la boxa, que també disposava d'un gran seguiment popular en aquella época.
*1932.- Fragment del calendari de Xut! en el que es feia palesa la rivalitat entre Espanyol i Barça en aquest dibuix d'Opisso.
Els primers anys de la revista van ser força difícils. El govern del general Primo de Rivera, que instaurà una dictadura militar quan Xut! encara no tenia un any de vida, exercia una censura implacable sobre la publicació, que sovint havia d'esmenar el contingut dels textos per assolir la llum verda governativa.
L'estructura i el preu de la revista van variar al llarg del temps. El primer número tenia 8 pàgines i costava 10 cèntims de pesseta. El setmanari no tenia un dia concret de sortida a la venda. Amb l'excepció dels primers números, la portada era sempre ocupada per dibuix d'actualitat, signat habitualment per Valentí Castanys. Altrament, la darrera página era reservada a un dibuix a tota plana de Ricard Opisso. A partir del número 60 i atenent a l'èxit de la revista el nombre de pàgines va augmentar fins a 16 i el preu va passar a ser de 15 cèntims. Posteriorment les planes passarien a ser 24 i al 1933, el preu s'incrementà fins als 35 cèntims.
Durant l'època republicana, quan la política i els esdeveniments socials van guanyar clarament la partida de l'actualitat per sobre del futbol i l'esport, Xut! va viure un cert procés de regressió. Les pàgines van quedar reduïdes a 20 i el preu també baixà als 20 cèntims. En els últims anys acabaria tornant a les 8 pàgines inicials, amb un format més gran i algunes fotografíes.
En ocasió de la publicació del número 500 de Xut!, la pròpia revista va publicar un article repassant la seva història. S'hi afirmava que d'un tiratge de 3.000 exemplars del primer numero es va pasar a 7.000 al cap de poques setmanes i durant la dictadura del general Primo de Rivera es va veure incrementat entre els 15.000 i els 20.000. Segons el mateix article el rècord de tiratge es va produir en el número 273, publicat el 4 de gener de 1928, amb el títol del campionat de Catalunya en joc i el partit entre l'Espanyol i el Sants en la darrera jornada del campionat. Xut! va arribar aleshores als 89.000 exemplars.
*1928.- Portada del número 273, que va suposar el rècord de tiratge de la revista, amb un dibuix en portada que evocava la ressignació dels espanyolistes davant la pèrdua del títol del campionat de Catalunya, que finalment s'emportaria el Barça en un renyit final amb l'Europa i l'Espanyol. (Font: ARCA / Biblioteca de Catalunya)
Xut! es va mantenir als quioscs fins al final de la temporada 1935 i 1936. Aquell estiu que esclatà la Guerra Civil va deixar de publicar-se després de gairebé catorze anys.
[1].- Solà, Lluís. L'humor català (3). La premsa humorística (II). Editorial Bruguera, 1979.
