Durant molts anys l'hàbit de fumar puros estigué associat a l'ambient futbolero. Els caliquenyos, les fàries, però sobretot els havans esdevingueren companys de patiments quan les coses no anaven bé per l'equip, però també testimonis de la joia dels triomfs del club. Una olor profunda de tabac inundava així les graderies dels estadis diumenge rera diumenge. Eren els anys de la posguerra i aleshores de les tràgiques conseqüències del tabac per a la salut, gairebé tothom n'esdevenia incrèdul o si més no ignorant. El Camp Nou durant la dècada dels anys 1970's va lluir un curiosa tanca publicitària al cim de la segona graderia de lateral (aleshores no hi havia encara la tercera graderia que Núñez va aixecar coincidint amb el Mundial de futbol de 1982). L'anunci en questió reproduïa un dibuix de Peñarroya amb la cara d'un senyor fumant un puro. La singularitat era que disposava d'un mecanisme que permetia canviar el dibuix en funció del resultat del partit. Així doncs, en començar el matx i durant els resultats d'empat la cara apareixia amb el puro horitzontal en una actitud expectant. Quan el Barça guanyava el puro apareixia enlairat sobre la cara de satisfacció de l'home, que contràriament apareixia entre trist i indignat amb el puro cap avall i mig rosegat quan els blaugranes perdien.
*1978.- Els jugadors del Barça sobre el terreny de joc del Camp Nou. Al fons veiem la tanca publicitària que coronova la graderia lateral sota els focus i la publicitat de Puros Habanos, ressaltada en vermell amb el ninot de Peñarroya i el puro en resultat d'empat.
Pepe el Hincha evocava el clàssic forofo desesperat, seguidor d'un equip sempre perdedor, al que anomenaven Pedrusco C.F.
L'anunci va romandre al Camp Nou fins a la seva ampliació al 1982.
