Entre 1962 i 1963 es va tancar el sector sud de l'aleshores plaça de Calvo Sotelo (avui Francesc Maciá) entre el carrer Comte d'Urgell i l'Avinguda Josep Tarradellas (aleshores dedicada a la Infanta Carlota Joaquima). Es va fer aixecant un edifici d'oficines de vuit plantes al solar que uns anys abans havia estat ocupat pel Club Patín. Era la segona construcció que es feia a la plaça després del bloc noucentista de Josep Maria Rodríguez Lloveras (1902-1984), que ocupa tota la corba del sector muntanya (des de Calvet a l'avinguda de Pau Casals). L'edifici de les parpelles de Winterthur encara trigaria un anys a arribar i encara més tard la s'hi aixecaria la Torre Macià ja als anys 1970's.
Als baixos d'aquest edifici numerat amb el 8 i 9 de la plaça, però per la banda d'Infanta Carlota, es va obrir un local al setembre de 1963, que ocupava la planta del nivell de carrer i el soterrani, S'anunciava com a restaurant i el seu nom era Chamonix. Luis Alonso va ser el seu primer xef.
Un parell anys després, a partir del maig de 1965, el local apareixia a la cartellera també com a boîte i al l'espai del soterrani s'hi podia ballar després del sopar. El 1968 la direcció del local li va donar una volta més i oferia ball-discoteca a partir de les 6 de la tarda.
*1965.- Retalls de la inauguració de la boîte, el 15 de maig d'aquell any i de l'inici de la temporada següent el 8 d'octubre (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Amb l'arribada de l'any 1970 el local va ser reformat a fons i la història del Chamonix es va tancar per sempre. El nou local, que va ser promogut per la cadena Ferrer, oferia els espectacles sexy més agosarats de l'època. Li van posar de nom Mister Dollar.
*1970.- Retall de la cartellera de La Vanguardia del 10 de febrer. Del Chamonix ja només queda la referència perquè els nous clients de Mr. Dollar sàpiguen on és.
