MIQUEL BARCELONAUTA
*1923.- Anunci promocional del Cine Princesa.
*1928.- El Cinema Princesa en primer terme, davant de l'edifici que acull les organitzacions sindicals.
Inaugurat el 17 de març de 1923 a la cantonada de la Via Laietana amb el carrer Manresa, amb un accés secundari pel carrer Argenteria, el Cinema Princesa disposava d'un aforament inicial per a 1.550 espectadors.
La proclamació de la República va comportar el lògic canvi de nom i va ser rebatejat com a Cine Layetana a partir del 16 d'abril de 1931. Les primeres pel·lícules sonores hi van arribar a l'abril de 1933 i la Guerra Civil va obligar a tancar el local durant un temps.
Amb l'arribada del franquisme el local va ser reobert poques setmanes després de l'entrada dels nacionals a Barcelona, concretament el 16 de febrer de 1939, recuperant alhora el seu nom original. La sala va quedar integrada dins de la categoria de cinemes de reestrena amb els típics programes dobles que eren canviats setmanalment. Els diumenges i festius hi havien també sessions matinals.
Com recorda Roberto Lahuerta en un dels seus inventaris de cinemes de barri [1], el Princesa va ser una de les sales que va tenir la sort de projectar la gran superproducció Los Diez Mandamientos. Va ser durant la Setmana Santa de 1963.
El Princesa va tancar portes com a cinema el juny de 1970. No obstant això, la sala va continuar activa assumint altres funcions i a partir de l'agonia del franquisme va adquirir un protagonisme destacat com a lloc de celebració d'assemblees i concentracions de treballadors, que lluitaven pels seus drets i negociaven els seus convenis col·lectius. La proximitat de la sala a l'edifici de les organitzacions sindicals afavoria aquesta funció.
Al març de 1996 el local va ser ocupat i convertit en un centre cívic alternatiu i ben aviat va esdevenir una mena d'icona del moviment okupa a Barcelona.
Després de més de sis mesos d'ocupació, la policia va optar pel desallotjament que va deparar escenes de gran violència degenerant en una autèntica batalla campal amb un registre de 15 ferits i 48 detinguts, segons va recollir la premsa de l'època. Allò va ser el definitiu adéu del Princesa, que va ser tot seguit enderrocat i substituït per un bloc d'oficines de planta baixa i sis alçades.
*1924.- L'entrada al cinema Princesa. A la façana s'hi poden veure les dues escultures que coronaven la porta d'accés. A l'esquerra l'edifici dels sindicats encara era en construcció. (Font: Col·lecció privada Jorge Álvarez)
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Temporae. 2015
