Un dels molts palaus que es varen construir a Montjuïc durant l'Exposició Universal de 1929 fou el Palau de les Missions, que s'aixecava al costat del palauet Albèniz. L'edifici era obra de l'arquitecte Antoni Darder i tenia una superfícvie de 5.000 metres quadrats. La façana principal era d'inspiració romànica amb els arcs de mig punt propis de les esglésies d'aquest estil i amb finestres allargades i estretes. L'edifici era de planta rectangular i des de l'exterior era fàcilment distingible per la seva cúpula octogonal inspirada en el renaixement italià.
Amb motiu de l'exposició va servir per presentar al públic el treball que realitzaven les missions catòliques religioses als diferents països del món.
Acabada la Guerra Civil la seva funció va ser ben diferent. Inicialment era una presó en la que s'amuntegaven les persones afectes a la causa republicana que havien estat detinguts pels franquistes després d'ocupar Barcelona i durant els anys següents. Posteriorment, el 1953 es va consolidar com un centre de classificació d'indigents, que servia d'aixopluc a tot tipus de persones sense sostre ni recursos que arribaven a Barcelona en busca de feina.
Va subsistir fins el 1969, any en que fou enderrocat per ampliar els jardins de Joan Maragall i així donar més perspectiva i amplitud al recinte del palauet Albèniz, que ha actuat de residència reial i ha acollit recepcions i actes municipals.
*1929.- El Palau de les Missions reproduit en un cromo de l'època de l'Exposició.
*1929.- Dues imatges de l'interior del Palau de les Missions durant l'Exposició Internacional. A dalt l'estand dels Pares Jesuïtes, a baix el dels Pares Agustins.
*1967.- El Palau de les Missions presentava aquest estat deplorable en les vigílies del seu enderrocament.
