EDIFICI NOVÍSSIM DE L'AJUNTAMENT. Alçada i volumetria originals (1967-2000)

Agraïments a ELOY FERNÀNDEZ CASTILLO

*1969.- L'edifici Novissim ja enlairat, mentre encara es donaven els últims retocs als edificis de connexió amb els antics (Foto: Arxiu Municipal de Barcelona).

El 4 de març de 1958 l'ajuntament de Barcelona va publicar les bases d'una convocatòria per ampliar les seves dependències municipals. El seu nom oficial va ser Conjunto de antreproyectos de Edificios Complementarios al Palacio Municipal i va suposar la construccio d'un nou edifici anomenat Novíssim, que s'afegia a l'antic i al nou i s'aixecava a l'entorn de la plaça de Sant Miquel.

Les bases establien que l'objectiu era construir un nou edifici d'oficines administratives i tècniques per l'Ajuntament sobre el solar delimitat per la plaça de Sant Miquel i els carrers Gegants, Templaris i Font de Sant Miquel [1]. Calia també solucionar la comunicació amb els altres edificis més antics i esponjar algunes illes annexes per guanyar espai per aparcaments i assegurar la iluminació natural dels altres edificis. 

El concurs va ser adjudicat al projecte elaborat pels arquitectes municipals Lorenzo García-Barbón y Fernández de Henestrosa (autor del Corte Inglés de la Plaça Catalunya) i Enric Giralt Ortet. La seva proposta es va imposar a la presentada per Oriol Bohigas i Josep Maria Martorell que quedà segona.

Les obres es van executar durant l'etapa coneguda com del desarrollisme porciolista i es van estendre durant gairebé una dècada. L'empresa Huarte i Cia va començar la construcció el dia 2 d'abril de 1961 i es perllongà fins el 1969, si bé el volum del Novíssim ja havia assolit la seva cota màxima de 12 pisos d'alçaria al 1967. La façana va ser guarnida amb unes plaques rectangulars dissenyades per l'escultor Josep Maria Subirachs que presentaven  variacions sobre l'escut de Barcelona.

*1967.- Vista de la façana mar del carrer Templaris. (Foto: Fons SACE)

*1968.- Vista aèria i lateral de l'edifici encara en contsrucció (Foto: Fons SACE)

El resultat va ser un edifici que trencava radicalment la homogeneïtat de les alçades dels edificis veins i en general de tota Ciutat Vella i competia amb les torres gòtiques d'esglésies pròximes com ara Sant Just, Santa Maria del Pi o els dos campanars i el cimborri de la catedral. En aquella època d'edificis singulars, les construccions d'alçada eren un símbol de prestigi i poc importava que minimitzessin joies del gòtic del centre de la ciutat antiga.

El pas dels anys però, no va poder confirmar que es tractava d'un edifici robust i de qualitat, ans al contrari el Novíssim va quedar sovint afectat pels múltiples problemes que presentava la seva estructura.

Finalment a l'any 2000 coincidint amb el 30 aniversari de la seva inauguració, la volumetria i alçada originals de l'edifici van ser alterades quan es va optar per enderrocar les quatre últimes plantes. 

El Novíssim retallat va quedar en només 8 plantes i va deixar de desafiar construccions veines.

2010's.- El Novíssim després de la retallada dels últims quatre pisos.

[1].- Esquinas, Felicia. La Municipal núm,. 62. Barcelona 2000.

L'EDAT DE PEDRA. Escultura. Parc de la Ciutadella. (1895-1917)

Emplaçada a l'entorn de l'Hivernacle del parc de la Ciutadella i promoguda per la Junta de Ciències Naturals, aquesta escultura havia de formar part d'un grup que representarien animals prehistòrics escampats pel recinte del parc. D'aquell projecte finalment només es va esculpir el mamut, que ha arribat als nostres dies i que trobem en un dels marges del llac, prop de la Cascada Monumental. 

L'obra, que és posterior a l'Exposició Universal de 1888, va ser projectada per l'escultor igualadí Jaume Campeny i Santamaria (1858-1922) i ens mostrava un home nu lluitant cos a cos contra un ós salvatge. Hi destacava l'acurat treball sobre la pedra en la musculació del cos humà i en la pell de l'òs. [1]

Va ser inaugurada a l'any 1895 i premiada amb la tercera medalla en l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de 1896.

La van retirar el 1917 sense que es conegui el seu destí actual, que constitueix un dels petits enigmes sense resoldre de la història de l'estatuària pública de la ciutat.

 

Josep Campeny

 

 

[1].- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep Maria i Remesar, Antoni. Art públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Àmbit Serveis Editorials. 2009. 

 

 

 

FONT MÀGICA DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888. Parc de la Ciutadella.

 

*1888.-Dos dibuixos de la Font Màgica amb l'expectació en el públic que generava.

Un precedent poc conegut de la famosa Font Màgica de Carles Buïgas a l'Exposició de 1929, fou la que es va instal·lar al recinte de l'antiga Ciutadella amb motiu de la primera Exposició de Barcelona a l'any 1888.

Coneguda també com a Font Màgica, estava integrada per un conjunt de brolladors situats sobre una làmina d'aigua rectangular amb un cos central de forma octogonal del que emergien un total de quinze brolladors d'aigua. El seu emplaçament era entre l'actual edifici del Parlament de Catalunya i l'antiga capella de la Ciutadella, al bell mig del recinte de l'Exposició. Erròniament moltes fonts diuen que era davant del Palau de la Indústria en un altre estany de perímetre rodó.

 

 

*1888.- Ubicació exacta de la Font Màgica de l'exposició de 1888 sobre el plànol oficial del recinte. (Font: Institut Cartògràfic i Geològic de Catalunya) 

 

Havia estat projectada per l'arquitecte sallentí Josep Torres i Argullol (1850-1909), que va comptar amb el suport de la companyia elèctrica The Anglo American Brush Electric Light Corporation. A la nit, l'aigua expulsada cap a munt i els costats rebia l'impacte d'un conjunt de llums de colors i servia per amenitzar els concerts de la Banda Municipal de Música, sovint acompanyats tambe amb espectacles de focs artificials. Tot plegat provocava una gran admiració dels visitants de l'Exposició. La font va ser desmuntada en acabar el certàmen. 

 

 

 

 

 

CARTELLÀRIA BARCELONINA. 1934

 

 

 

 

 

 



CLÍNICA DE SANTA MADRONA. Aragó 300. (1951-1990)

 

 

*1950's.- Vista de l'edifici de la clínica des del passatge Méndez Vigo.

Equipament sanitari situat al número 300 del carrer d'Aragó, fent cantonada amb el passatge de Méndez Vigo, la Clínica Maternal de Santa Madrona estava vinculada a l'Obra Social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i anteriorment a l'Institut de la Dona que treballa i al Montepío de Santa Madrona fundat per mossèn Gaietà Soler a l'any 1900.

Va ser inaugurada el dia 31 d'octubre de 1951, coincidint amb la celebració de la Diada de l'Estalvi, després de ser traslladada a l'Eixample des del seu anterior emplaçament del Torrent de les Flors número 154 al barri de Gràcia. Ocupava un xalet noucentista amb un petit espai ajardinat i delimitat per un reixat.

La clínica va complir amb la seva funció assistencial a les dones durant 32 anys fins que el 30 de setembre de 1983 va tancar portes. La Caixa va al·legar que la sanitat pública havia assumit ja amb escreix les necessitats socials de l'àmbit materno-infantil de la sanitat. Les dones que continuaven afiliades a l'Institut Santa Madrona van ser aleshores integrades als serveis de la Clínica Dexeus.  

*1951.- Crònica de la inauguració de la Clínica Maternal de Santa Madrona a La Vanguardia del dia 1 de novembre.

El palauet va ser enderrocat a l'any 1990 per tal d'aixecar sobre el terreny un edifici de nova planta on s'instal·là la seu social de l'empresa Carburos Metálicos.

*1990.- La Vanguardia del dia 18 de juny d'aquell any anunciava la compra de l'immoble per l'empresa Carburos Metálicos, que pocs mesos després va iniciar l'enderroc del palauet que havia acollit la Clinica Santa Madrona.

CASA CALICÓ. Articles de pesca. (1915-2017)

Agraïments a JAUME ALMIRALL

 

 

 

 

Botiga que arribà a ser centenària situada al barri del Born, Casa Calicó va ser durant la seva llarga existència un referent per als practicants de l'ofici o l'esport de la pesca, un lloc idoni per a dotar-se dels elements necessaris per dur a terme la seva comesa. S'hi podien trobar canyes, xarxes, fils, hams i tota mena d'utillatge per a sortir a pescar. La marca de canyes Kali va néixer aquí.

Els orígens del negoci es remunten a 1850 quan José Borrull Gibert va fundar al barri una empresa dedicada a proveir als pescador dels aparells necessaris per fer la seva tasca. El 1881 Joan Guardia, per encàrrec de Domingo Busquets, va projectar l'edifici situat a la cantonada de les Plaça de les Olles amb el carrer de Rera Palau, sobre els terrenys on hi hagué l'antic Palau Reial, que va quedar totalment destruït per un incendi el 1875.

En aquell punt s'obriria anys després la botiga. Borrull va morir el 1885 i l'empresa va passar aleshores a mans de la seva vídua Rosa Alier i dels seus fills. 

 

*1930.- Tarja publicitària amb un dibuix de Ricard Opisso. (Font: todocoleccion.com).

 

 

*1950's.- Interior de la botiga. (Font: Casa Calicó).

 

El negoci s'instal·là a la plaça de les Olles cap al 1915 amb el nom comercial de Viuda e Hijos de José Borrull. El 1931 el local va ser comprat per Joan Calicó i Maleras que hi va obrir la botiga dedicada de ple a comercialitzar tota mena d'articles i eines per a pescar. El 1972 va morir Joan Calicó i el negoci va passar al seu fill Enric i després al fill d'aquest Daniel fins al tancament definitu de la botiga el 2017 a causa de la revisió del preu del lloguer. El negoci es va traslladar aleshores a Poblenou.

La fusteria, els rètols exteriors i els rajols hidràulics del terra, que componien una atractiva trama acolorida, es van conservar fins al final de la vida de l'establiment.  Barcelona perdia uan altra botiga històrica i singular amb la desaparició de Casa Calicó.

 

*1950's.- Imatge exterior de la botiga a la cantonada de la Plaça de les Olles amb el carrer de Rera Palau. (Font: Casa Calicó).

 

 

 

*1990's.- Tarja publicitària de Casa Calicó.

*2016.- Detall de l'interior de la botiga. (Foto: Jaume Almirall).

 

Fragment del terra de rajoles hidràuliques de l'interior de la botiga.

 

*2016.- Detall de l'aparador de Casa Calicó.  (Foto: Jaume Almirall).

 

Placa de reconeixement a Casa Calicó que es va emplaçar a l'entrada de la botiga el 1993. (Foto: Jaume Almirall).

 

Entrada i aparador de la botiga des de la Plaça de les Olles. (Foto: GoogleEarth).

*2017.- La persiana de Casa Calicó quan es va tancar la botiga. (Foto: Jaume Almirall).

CARTELLÀRIA BARCELONINA. 1951

 

 

 

 Pere Muntanya

 

 

 

 B. Trias

 

 Pere Claperà

 

Antonio García

 

L'OLLA DEL TORRENT. Creperia-Bar. Torrent de l'Olla 106. (1979-2019)

Agraïments a DOMINGO ARIMANY i MERITXELL CARRERAS 



Fent una enginyosa juguesca semàntica amb el nom del carrer, L'Olla del Torrent va néixer l'últim dia de l'any 1979 promogut per Domingo Arimany, Roser Mercadé i els seus fills Oriol i Laia, que també s'incorporaren al negoci.

El local, que tenia a les creps (dolces i salades) i als gelats entre els seus productes estrella, era situat gairebé a la cantonada amb Travessera entre les places de la Revolució i del Sol. Idoni per assaborir-hi un bon berenear, es va fer molt popular entre els veins de Gràcia i va tenir una vida de quaranta anys dividida en dues etapes: La primera entre el 31 de desembre de 1979 a càrrec dels seus esmentats fundadors i la segona, que arrenca el dia de Sant Medir de  l'any 2003, després que fou traspassat a Josep Antoni López i que es va perllongar fins al seu tancament a finals d'abril de 2019.

Imatges de l'interior del local. A dalt l'extrem de la barra més pròxim a l'entrada. Abaix l'escala que conduia a l'altell en primer terme.

El seu repertori de petits tresors per al paladar es completava amb bons assortits de sucs naturals, imaginatius entrepans, batuts i pastissos. Les reduides dimensions del local el feien un espai íntim i acollidor amb un altell encisador que permetia al client oblidar-se de la realitat quotidiana.
L'Informatiu de Gràcia del mes de març de 2019 ja anunciava que un increment desmesurat del preu del lloguer, pràctica dissortadament molt habitual en la Barcelona víctima de l'especulació turística, havia estat la raó última del tancament del local, que s'acomiadava dels seus amics i clients amb una gran festa el disabte 27 d'abril de 2019. 

*1984.- Aquest era el carrito del helado amb que l'Olla del Torrent venia orxata i gelats a la plaça Rius i Taulet durant les festes de Gràcia d'aquell any. (Foto: Col·lecció privada de Meritxell Carreras) 

*2010's.- Dues imatges exteriors de L'Olla del Torrent en els seus últims anys. 

LOCALS DE FUTBOLINS I MÀQUINES DEL MILIÓ. Salons recreatius. (1950's-1990's)

Va ser durant els anys 1950's que van començar a proliferar a la ciutat els primers locals popularment anomenats futbolins, que tenien en aquest conegut joc de taula el seu principal referent, al que sovint acompanyaven taules de ping-pong i més rarament altres de billar, que sempre tingueren una aura un pèl més noble entre aquests tipus de jocs.

Un futbolí convencional dels molts que hi hagueren als salons recreatius.

Entrada la dècada dels 1960's els futbolins es transformaren en salons recreatius (tot i que el llenguatge popular continuava identificant-los pel seus nom de sempre)  mentre  uns nous dispositius electrònics d'oci començaven a imposar-se: les màquines del millón. Eren aparells electrics amb profusió de llums i de sons que reptaven al jugador a aconseguir punts. La manera era mantenir una bola en joc i impactar-la contra determinats elements disposats en un pla inclinat, a la part de la baixa del qual dues paletes impulsades pel jugador a traves de botons permetien mantenir la bola en joc. Així eren les conegudes com a màquines del milió, altraments dites  pinball o de flippers (en alusió als esmentats dispositius que empentaven la bola en joc per garantir la durabilitat de la partida).

Les màquines del milió (pinballs) van revolucionar aquests locals a partir dels anys 1960's. Al fons de la imatge en veiem una amb la tapa aixecada. (Foto: Autor desconegut)

Els clients eren habitualmenta adolescents i joves juntament amb alguns desocupats perpertus del barri, que gastaven el seu temps arrossegant-se pel local. Individus sense ofici ni benefici i aparentment amb poc futur. Entre els joves hi destacaven els poc amics d'anar a classe que dia rere dia  practicavem l'art d'evitar les aules fent campana. En aquest context no era estrany veure algun pare sulfurat irrompint al local amb l'ira i desesper en descobrir que el seu fill no aprofitava el temps escolar sino que el manllevava en aquest tipus de locals.

Tot plegat es completava amb la figura de l’encarregat, un personatge absolutament cabdal en el paissatge i el funcionament del negoci d'aquests locals. Generalment eren homes d'edat un pèl avançada, en molts casos amb alguna minusvàlua física o mutilats de guerra, que esgotaven la seva vida laboral amb aquestes tasques de control. Lluien uns rònecs davantals de color blau marí de cintura cap avall amb àmplies butxaques al frontal, on hi dipositaven el canvi de moneda i les nombroses claus que permetien l'obertura de les màquines en cas d'avaria o incidència.

Realment hi havia molt de controlador en la funció de l’encarregat. Una funció que comportava resoldre els incidents mecànics amb les màquines, obrint els recipients de les màquines del milió on s'allotjaven les monedes, o aixecant les pesades tapes dels futbolins per resoldre l’incident. Amb els pas del temps la piscaresca jovenívola va anar sofisticant les pràctiques per aconseguir partides gratis, com aquella que consistia a introduir per la clivella de les monedes el plàstic que tancava les costures de les bosses de plàstic  fins activar el mecanisme intern que concedia partides gratis. Aquesta malifeta comportava generalment la irrupció en escena de l'encarregat, que se sentia burlat en la seva funció i procedia a l'expulsio immediata de l'espavilat acompanyat sovint d'algun mastegot.

Al barris més perifèrics, aquests locals eren sovint també territori conquerit per bandes de joves que amb més o menys connivència amb l'encarregat de torn, en feien el seu feu habitual i mostraven el seu domini davant els forasters o d'altres bandes rivals.

L'arribada dels primers dispositius de màquines recreatives amb pantalles a partir dels anys 1980's, va anar canviant progressivament l'interior d'aquests locals. Però el salt qualitatiu important seria l'arribada de màquines que permetien assolir premis en metàl·lic que acabarien amb les merament recreatives sense premis, tot i el progressiu desenvolupament de videojocs amb les màquines anomenades Arcade.

1980's.- Pantalla del PacMan, un dels primers videojocs introduits. Se'l coneixia com el comecocos.

Avui el referent més pròxim als antics locals de futbolins i màquines del milió, el trobem amb aquests mini-casinos plagats de màquines escurabutxaques, que continuen presentant-se en molts casos amb el nom de salons recreatius amb vidres opacs a l'entrada, segons obliga la normativa, i que no permeten veure l'interior. 

INVENTARI DE LOCALS DE FUTBOLINS

I JOCS RECREATIUS

(en construcció)

(S'accepten suggerències i aportacions per anar ampliant aquest inventari)

Barceloneta



El Carmel


El Clot

# SALÓN RECREATIVO.- Rogent (entre València i Meridiana)
Futbolins, millón, i billars. EHM

# SALÓN RECREATIVO.- Còrsega (entre Independència i San Quintín)
Futbolins, millón, i billars

S'hi podien trobar les pimitives màquines del milló de fusta que funcionaven amb una moneda d'una pesseta. EHM

 ***

Centre Ciutat

# SALÓN AVENIDA DE LA LUZ.  A l'extrem muntanya de l'Avinguda de la Llum (al costat del cinema i de la sortida de Bergara)
Futbolins, millón, billars i ping-pong. RCP

# SALÓN CATALUÑA.  Plaça Catalunya (al costat del cinema Catalunya entre el bar Zurich i el carrer Bergara)
Futbolins, millón, billars i ping-pong.

# NOVEDADES. Casp 1-5
Futbolins, millón, billars i ping-pong.
Un dels clàssics de la ciutat. Al costat del cinema del mateix nom sota l'Hotel Barcelona i davant dels estudis de Ràdio Barcelona

 ***

Ciutat Vella - Gòtic
# SALÓN RECREATIVO.- Cardenal Casañas (entre el Pla de la Boqueria i la plaça del Pi)
Futbolins, millón, billars i ping-pong.

# SALÓN RECREATIVO.- Plaça Milans
Futbolins, millón, i billars

 ***

Ciutat Vella - El Raval
# SALÓN RECREATIVO.- Carrer de la Cera  (tocant a Ronda de Sant Pau)
Futbolins, bolera, millón, billars i ping-pong. FAP

# SALÓN RECREATIVO.- Carrer de la Cera  (tocant al cinema Padró)
Futbolins, millón, billars i ping-pong. FAP

 ***

Congrés

# SALÓN RECREATIVO.- Cardenal Tedeschini  (entre Concepció Arenal i Emilia Pardo Bazán)

# CARNABY'S.- Manigua (entre Garcilaso i Plaça Doctor Modrego)
Millón, i ping-pong. Màquines de punteria i billar francès. JMA

# SALÓN RECREATIVO.- Can Ros 16-18 (tocant a Pardo)
Futbolins, millón, billars i ping-pong. TRG

 ***

Les Corts

Eixample-Dreta

# SALÓN RECREATIVO.-  Pau Claris (entre Aragó i Consell de Cent - costat Besòs)

Local de petit format amb futbolins i billar que es nodria d'estudiants de l'Institut Jaume Balmes que era just davant. PPI

Eixample-Esquerra

# ESLAVA.-  Avinguda de Roma 180 (entre Rocafort i Entença)

Futbolins, millón, billars i ping-pong.

Al costat del cinema del mateix nom i davant de la rasa on passava el tren

# SALÓN RECREATIVO. Carrer Diputació entre Vilamarí i Llança (davant de l'Escorxador i prop de la plaça de Les Arenes).
Màquines amb pantalla (tipus Pac-Man). Anys 1980's. XAB

# DEPORTES MALLORCA.-  Mallorca 180. (tocant a Muntaner)

Futbolins, millón, billar i ping-pong

# SALÓN RECREATIVO.- Carrer València (entre Aribau i Enric Granados)

Futbolins, millón, billar i ping-pong

L'oferta es complementava amb una jukebox on es podien escoltar els èxits de pop-rock del moment

# SANTIAGO.- Muntaner 143. (al costat del bar del mateix nom)

Futbolins, millón i ping-pong.

Molt a prop del Col·legi Sant Miquel. El local està actualment ocupat per un restaurant. (La Tasqueta)

# SALÓN RECREATIVO.- Comte d'Urgell 155 (tocant a Provença, sota l'Acadèmia Humet)

Futbolins i millón.

Local de vida curta

# HOBBY 2000.- Comte d'Urgell 169 (entre Provença i Rosselló)
Primeres màquines amb pantalla (Pac-Man) i futbolins. Anys 1980's. XAB

# DEPORTES URGEL.- Comte d'Urgell 212-214 (davant de l'Escola Industrial)

Futbolins, millón, billars i ping-pong.

El local està actualment ocupat per un cafè. (Milky Way)

# SALÓN ROMA.- Villarroel (tocant a Avinguda de Roma). ASA

# SALÓN RECREATIVO.-  Villarroel (tocant a Consell de Cent)
Futbolins, millón, billars i ping-pong i juke-box
Situat davant del Col·legi de Sant Josep Oriol
Avui són dues botigues separades amb negocis diferents. ASA

 ***

Fort-Pienc

# SALÓN RECREATIVO ESCARDIBUL.- Sicília 230 (entre Diputació i Consell de Cent)

Futbolins, millón, ping-pong i taules de billar (americà també).

El local l'ocupa actualment una botiga de fruites i verdures. DOC

 ***



Galvany
# SALÓN RECREATIVO. Calvet (entre Avenir i Travessera de Gràcia) MAX 

# SALÓN RECREATIVO. Travessera de Gràcia (entre Muntaner i Aribau) MAX 

 ***

Gràcia

# SALÓN RECREATIVO. Milà i Fontanals cantonada Monistrol.
Freqüentat pels alumnes de l'Acadèmia Salleras.

# SALÓN RECREATIVO. Travessera de Gràcia (entre Gran de Gràcia i Riera de Sant Miquel)

 ***

El Guinardó

# SALÓN RECREATIVO.  Avda. Mare de Déu de Montserrat 103-105

Futbolins i millón.

Situat al costat d'Indústries Muñoz

# SALÓN RECREATIVO.  Passeig Maragall 221

Futbolins, millón. billars i ping-pong

Les taules de ping-pong eren situades a l'altell. Quan va tancar el local, els seus amos Fernando Masip i Balbina Renom hi van instal·lar el popular Bar/Xurreria Los Quince. XBA

 ***

Horta

Hostafrancs

Navas

# SALÓN RECREATIVO.- Biscaia 400 (prop de la Plaça Ferran Reyes).
Local distribuït en dos nivells. Al superior hi havia futbolins, billar americà i ping-pong. El soterrani era dedicat al billar amb dues taules de tres bandes, dues de Xapó i una altra d'Snooker. ALP.

Poblenou

# SALÓN RECREATIVO.  Llull 260 (prop de la piscina del Club Natació Poblenou.

 ***

Poble-Sec

# APOLO.  Paral·lel / Nou de la Rambla (Conde del Asalto)



 ***

Sagrada Família

# SALÓN MICKY.- Avda. Gaudí (entre provença i Rosselló). MMB

# SALÓN MECANO.- Sardenya (entre Travessera i Sant Antoni Maria Claret) 
Avui reconvertit en un mini-casino.

 ***

La Sagrera

Sant Andreu

Sant Antoni

# LA GAVINA AZUL.- Avinguda Mistral 50 (entre Entença i Vilamarí)

Futbolins, millón, billars i ping-pong.

Històrica sala de ball del barri de Sant Antoni que en els seus ultims anys va esdevenir un simple saló recreatiu.

# SALÓN RECREATIVO.- Ronda de Sant Pau (tocant a Aldana). NBS

# SALÓN RECREATIVO.- Viladomat (entre Parlament i Marquès del Campo Sagrado). NBS

 ***

Sant Gervasi

# MICKY.- Plaça Lesseps 33 (tocant a Príncep d'Astúries, avui Riera de Cassoles)

Futbolins, millón, ping-pong i billar.

Situat als baixos de l'edifici blau al costat del Drug Blau

# FUTBOLINS DEL MANCO.- Santjoanistes (entre Balmes i Lincoln)

Futbolins, millón i billar.

Prop de la plaça Molina, anomenats així perquè a l'encarregat li faltava un braç. Malgrat la seva minusvàlua era un home especialment hàbil aixecant la tapa dels futbolins. Lluïa un davantal de cintura cap avall amb el canvi de moneda i les claus de les màquines del millón. Local freqüentat pels alumnes de Menéndez i Pelayo de Via Augusta i pels de l'Acadèmia Febrer. MGC/MAD

  ***

Sant Martí de Provençals
# SALÓN RECREATIVO.- Andrade 120.
Avui ocupat pel bar Els Barrilets  

# SALÓN RECREATIVO.- Guipúscoa 68 (Avui Plaça de Soledad Gustavo)

  ***

Sants

Sarrià

# SALÓN RECREATIVO.- Major de Sarrià / Jaume Piquet. JCR

# SALÓN RECREATIVO.- Passeig de Sant Joan Bosco / Plaça Artós. JCR

 ***

Vallcarca


Han col·laborat en aquest inventari:

ALP. Alfred Puig

ASA. Albert Sanmartí Altés
DOC. Doc Blanch
EHM. Enric H. March
FAP. Ferran Aisa Pàmpols
JCR. Jordi Carbonell Rosiñol
JHE. Jordi Hebert
JMA. Joan Marc
MAD. Manel Díaz
MAX. Màximus Hermes
MGC. Mercè Gras Casanovas
MMB. Maite Mestres Brucart
NBS. Núria Bes Santaeulàlia
PPI. Pere Pinós
RCP. Ramón Carreras Planells
TRG. Tomás Razquín Gómez

XAB. Xavier Abelló
XBA. Xavi Barcelona

TEATRE RIBAS (1884-1886) / TEATRE DE CATALUÑA (1886-1887). Plaça Catalunya / Bergara.

MIQUEL BARCELONAUTA

Abans de la inauguració del legendari Teatro Eldorado al xamfrà muntanya de Plaça Catalunya amb Bergara, aquell mateix solar  havia acollit anteriorment l'estació del tren de Martorell, un envelat promogut per la societat recreativa La Nueva Merced que cap a finals dels anys 1870's oferia sessions de ball a un preu ajustat i posteriorment hi arribà el teatre.

Va ser el dia 21 de juny de 1884 quan s'hi va obrir el Teatro Ribas, projectat per  Baltasar Pons. El local va ser batejat amb el cognom de l'actor Rafael Ribas i Vilageliu, que a la vegada n'era l'empresari. Lluís Permanyer, recollint el testimoni d'algun article de premsa publicat al Brusi, el descriu com una construcció circular modesta, amb un aspecte exterior que no deixava de recordar una barraca de fira i que interiorment s'estructurava en una platea de butaques, llotges a dos nivells i un galliner superior per a les localitats més barates [1]. A més a més, disposava d'un cafè a cada planta i d'un espai amb vistes al carrer per on els espectadors podien passejar-se durant els entreactes.
 

*1884.- Dibuix de la façana del Teatro Ribas (Font: La Ilustración Ibérica. Any II. Núm. 80. 12-7-1884). 

 

*1884.- Retalls de premsa de La Vanguardia corresponents als dies previs i al de la inauguració del Teatro Ribas (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

 

A la primera funció del Ribas hi intervingueren la companyia de lírica i declamació de Juana Pastor,  integrada per artistes dels teatres madrilenys Eslava i Lara, i amb Ricardo Zamacois com a primer actor. El local no va tenir massa bona acollida entre el públic i el 1886 va passar a ser gestionat per Joan Coll i Pujol que era el propietari del solar. El nou gerent va fer reformes al local i al seu entorn, entre elles la construcció de la vorera al carrer. Molts elements originals de fusta van ser substituïts per altres d'obra i ferro, que acabarien donant un aspecte més elegant a l'edifici. Aquestes reformes culminarien a la tardor de 1886 amb el canvi de nom del local que va acabar anomenant-se Teatro de Cataluña.
 

*1986.- Recull de retalls de premsa publicats a La Vanguardia a l'octubre d'aquell any durant la transformació del Teatro Ribas en Teatro de Cataluña.  

*1887.- El Ribas convertit ja en Teatro de Cataluña com es pot veure en el rètol de la façana. (Foto: Antoni Esplugas).

Aquesta darrera etapa va ser encara més curta. De fet, va abastar només la temporada 1886/87. La inauguració del local amb el nom de Teatro de Cataluña es va produir el diumenge 10 d'octubre de 1886. La programació incloïa una companyia de teatre dirigida per Anton Tutau que presentava representacions en català. Tot plegat acabaria al cap de pocs mesos amb la conversió del local en Teatro Eldorado.

[1].- Permanyer. Lluís. Biografia de la Plaça de Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona, 1995.