diumenge, 31 de gener del 2021
EL CORTE INGLÉS (FRANCESC MACIÀ). Centre comercial. Diagonal/Villarroel/Buenos Aires. (1993-2021)
dissabte, 30 de gener del 2021
BASAR DE LOS ANDALUCES. Papereria i material d'escriptori. Passatge Madoz - Plaça Reial. (1855-1938)
Aquest fou un dels primers grans establiments que tingué la plaça Reial, tot i que el negoci ja havia estat fundat una dècada abans, concretament el 1844, quan la família Favà va obrir la primera botiga al número 5 del carrer de l'Argenteria.
dimecres, 27 de gener del 2021
4-2-4. Diari esportiu. (1975-1980)
El dilluns 12 de maig de 1975, després de jugar-se el dia abans un derbi al Camp Nou, que va acabar amb empat sense gols entre el FC Barcelona i Real Madrid, arribava als quioscs un nou diari esportiu, el 4-2-4. Amb aquest nom, que evocava una de les tàctiques futbolístiques a través de la disposició dels jugadors sobre el camp, la premsa esportiva barcelonina incorporava una nova publicació periòdica que no va fer gaire ombra als consolidats El Mundo Deportivo i Dicen...
4-2-4 era editat pel Grupo Mundo, propietat de l'empresari Sebastià Auger, que disposava també aleshores de diaris com Mundo Diario, el vespertí Tele|Exprés i revistes d'informació general com Mundo.
*1975.- Portada del primer número de 4-2-4La novetat principal que incorporava 4-2-4 eren les pàgines a color aleshores encara només reservades a portades de números especials o dominicals de la premsa esportiva. L'aventura però, no va passar dels cinc anys. Al 1979 irrompia amb força un altre nou diari esportiu a color (Sport), que acabaria guanyant una important quota de mercat i que provocaria tant la desaparició de 4-2-4 (1980) com també uns anys després (1985) la de Dicen...
diumenge, 17 de gener del 2021
CINE REX. Gran Via Corts Catalanes 463. (1940- 2010)
Situat en plena Gran Via, a la vorera muntanya i molt a prop de la cantonada amb Calàbria, el cine Rex va ser una de les primeres grans sales obertes després de la Guerra Civil. Concretament fou a la vigília de Nadal de 1940 quan va obrir les seves portes amb la projecció de la cinta argentina de 1938 La canillita y la dama, de Luis César Amadori, protagonitzada per Rosita Moreno y Luis Sandrini.
La capacitat original de la sala era de 851 espectadors i amb el pas del temps i successives reformes va quedar reduïda des de 1969 a 580 localitats distribuïdes en en 354 butaques a platea i altres 226 al nivell superior o amfiteatre. L'edifici baix que acollia el cinema era exclusiu per aquest fi i va començar oferint programes dobles però molt aviat es va decantar per les pel·lícules d'estrena.
L'any 1969 l'empresari Pere Balañá va adquirir el cinema, que va reformar-lo a fons reduint els eu aforament i deixant-lo amb un interiorisme molt propi de l'època. El Rex va optar aleshores per convertir-se en una sala d'art i assaig on els cinèfils van poder gaudir d'algunes pel·lícules que quedaven al marge del circuit comercial. Posteriorment es va consolidar com a cinema d'estrena.
En els seus últims anys la sala va tornar a adquirir una cert relleu entre el públic cinèfil. Va acollir alguns certàmens cinematogràfics com foren el Festival Internacional de Cinema Documental (In-Edit-Beefeater) i el Barcelona Asian Film Festival (BAFF) juntament amb la sala Aribau Club i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que es celebrava amb periodicitat anual.
El 29 de juliol de 2010 amb més de 70 anys a les seves esquenes, el Rex va dir adéu per sempre. L'ultima projecció va ser la del film francès de Radu Mihaileanu Le concert. La cadena Balañá havia obert el complex de minisales del centre comercial de l'antiga plaça de toros de Les Arenes i això va precipitar el final del Rex.
L'edifici però, s'ha mantingut dempeus durant més d'una dècada oferint una imatge d'abandonament progressiu amb la façana empastifada de graffittis i sense notícia de la seva possible utilització per un altre fi.
dissabte, 9 de gener del 2021
BULEVARD ROSA. Galeries comercials. Passeig de Gràcia (1978-2018)
*1978.- La primera marca gràfica que va utilitzar el Bulevard Rosa.
L'últim dia de juliol de 2018 tancaven unes de les galeries comercials més emblemàtiques del Passeig de Gràcia i de Barcelona: el Bulevard Rosa. El nou centre comercial, impulsat per l'empresari Enric Vives Valls, havia obert portes durant la campanya de Nadal de 1978. al numero 55 del passeig de Gracia, ocupant els baixos d'un edifici d'oficines de façana blanca i vidre, El seu nom evocava el mític Salón Rosa, que hi hagué en aquell lloc fins al 1974, quan el vell immoble que l'acollia va ser enderrocat. En el mateix edifici va reobrir l'històric Publi Cinema convertit en dues minisales soterrades i de poc aforament i a l'entresòl l'anomenat Bulevard dels Antiquaris, on els amants de les antiguitats podien trobar-hi peces interessants a preus sovint prohibitius per les butxaques no especialment sobrades. Als últims anys també la marca de càpsules de cafè Nespresso hi tingué una de les seves botigues.
Amb el pas dels anys i l'èxit que va assolir, el centre es va anar estenent per l'interior d'illa fins assolir tres entrades més pels tres carrers restants que conformaven l'illa. Al carrer València, al número 270 des d'on també s'accedia a l'aparcament; al carrer Aragó al número 259 i finalment al numero 66 de la Rambla de Catalunya des dels baixos de la Casa Salvador Andreu, construïda al 1880 per Emili Sala Cortés i reformada al 1920 per Antoni de Ferrater.
Espai interior del Bulevard Rosa.En el record del que van ser les galeries del Bulevard Rosa ens quedarà la placeta central on hi havia hagut un làmina d'aigua amb peixos, el bar-restaurant interior d'ornamentació marinera i el gran fetitxe de fusta representant un cos femení que decorava aquest espai central.
Amb l'arribada del segle XXI, la segona generació de la família Vives, a través dels fills del fundador Sandra i Nacho, van intentar reorientar el negoci i captar nous clients entre l'allau turístic existent a la ciutat. Així doncs, van orientar el projecte de llançament del Pink Tank, un pop up store que cada tres mesos presentava l'oferta de dissenyadors de moda d'una capital europea. La idea però, no va acabar de quallar.
En acostar-se als 40 anys de vida dels centre i el venciment dels contractes de lloguer, els propietaris, la família Vives, varen optar per no renovar els contractes i oferir l'espai a determinades empreses per instal·lar-hi macrobotigues. En el moment del seu tancament (31 de juliol de 2018) comptava amb una superfície bruta per llogar de 5.200 metres quadrats. Un primer intent d'adjudicar la gran part de la superfície útil a la cadena de material esportiu Decathlón va fracassar a causa d'algunes característiques de l'edifici amb locals amb sostre baix que van representar una de les dificultats principals pels possibles llogaters. Les coses es van complicar encara més al 2020 amb l'arribada de la pandèmia del Covid-19 i les limitacions preventives decretades en relació als centre comercials. Les botigues de roba esportiva Puma i la de la marca gallega de moda Bimba y Lola van continuar durant un temps ocupant els local amb accés pel passeig de Gràcia.
dimarts, 5 de gener del 2021
PASSATGE DE LA INDÚSTRIA. Trafalgar 26. (1878-2000's)
*2010's.- La peça mòbil de l'artista Antonio Yranzo situada a l'interior de l'antic Passatge de la Indústria.