Fundada per la família de l'arquitecte i professor de mecànica i resistència de materials Joan Torras i Guardiola (1827-1910), la Foneria Torras Herrería y Construcciones S.A, coneguda popularment entre els poblenovins com Can Torras dels Ferros, va ser una de les empreses més importants de Poblenou dedicades a la construcció d'estructures metàl·liques
L'any 1875 Joan Torras ja havia instal·lat un petit taller al soterrani del seu domicili particular a la Ronda de Sant Pere, on també hi treballà Pere Falqués. Pocs anys després (1877) li són adjudicades les obres per a executar el pont de Sant Agustí sobre el Riu Onyar a Girona [1]. És aleshores quan Torras decideix esdevenir empresari i fabricant a la vegada, sense deixar de banda la seva tasca docent. El 1882 compra uns terrenys pròxims a l'antiga carretera de Mataró al Poblenou i aixeca allà la fàbrica de la seva empresa Talleres del Arquitecto Juan Torras. Els terrenys s'estenien per una superfície equivalent a tres illes Cerdà entre els carrers Enna (avui Ramon Turró) i Llull en direcció mar/muntanya i entre els actuals carrers Zamora i Ávila en direcció Llobregat/Besòs.
L'arquitecte Joan Torras i Guardiola, fundador de l'empresa. (Font: fototeca.cat)
*1887.- La bastida que va permetre aixecar el monument a Colom al Portal de la Pau
El 1887 l'execució de la gran bastida per enlairar el monument a Colom li va valer un gran reconeixement internacional fins al punt que se'l coneixia com l'Eiffel català. També va col.laborar en nombroses construccions aixecades amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 a l'entorn del Parc de la Ciutadella i moltes de les edificacions modernistes de l'Eixample tenen les seves estructures calculades i dissenyades per Torras.
El 1887 l'execució de la gran bastida per enlairar el monument a Colom li va valer un gran reconeixement internacional fins al punt que se'l coneixia com l'Eiffel català. També va col.laborar en nombroses construccions aixecades amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 a l'entorn del Parc de la Ciutadella i moltes de les edificacions modernistes de l'Eixample tenen les seves estructures calculades i dissenyades per Torras.
*1920's.- Interior d'una de les naus amb el tren de laminació a la fàbrica Torras Herrerias y Construcciones
*1923.- Anunci de l'empresa Torras que tenia les oficines centrals a Ronda de Sant Pere i dues sucursals a Madrid. (Font: Col·lecció Francisco Arauz)
Quan Torras va morir a l'any 1910, el negoci va passar al seu fill Joan Torras i Puig, que va succeir al seu germà gran Josep quan morí enverinat per una ingesta d'ostres durant el seu viatge de noces. [2].
Sota la direcció de Torras fill, l'empresa va anar creixent i el 1918 es va constituir en societat anònima amb el nom de Torras, Herrería y Construcciones S.A.
El 1930 l'empresa opta per executar un pla de modernització de les instal·lacions del Poblenou. Dos forns Martin-Siemens i dos trens de laminatge són els encarregats de produir i donar forma a l'acer, mentre la foneria fabrica peces de motlle de ferro fos. Un tercer sector de la fàbrica està format per tres grans naus on es construexien les estructures metàl·liques. Amb l'esclat de la Guerra Civil l'empresa és col·lectivitzada el 1936 i incautada pel govern central el 1937
El 1930 l'empresa opta per executar un pla de modernització de les instal·lacions del Poblenou. Dos forns Martin-Siemens i dos trens de laminatge són els encarregats de produir i donar forma a l'acer, mentre la foneria fabrica peces de motlle de ferro fos. Un tercer sector de la fàbrica està format per tres grans naus on es construexien les estructures metàl·liques. Amb l'esclat de la Guerra Civil l'empresa és col·lectivitzada el 1936 i incautada pel govern central el 1937
*1933.- Les tres illes que ocupava la fàbrica Torras sobre un plànol municipal. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
Acabada la Guerra l'empresa torna a mans dels seus propietaris i el 1942
Acabada la Guerra l'empresa torna a mans dels seus propietaris i el 1942
*1940's.- L'activitat a l'interior de l'empresa durant la posguerra es va mantenir. Al fons a la dreta es pot veure la silueta de l'edifici de La Prote. (Font: Arxiu Històric de Poblenou)
*1944.- La coberta metàl·lica de l'ampliació del Camp de Les Corts també provenia de la fàbrica de Torras al Poblenou.
*1960's.- Dues imatges exteriors de la fàbrica ja incorporada totalment a la trama urbana del Poblenou. (Font: Arxiu Històric del Poblenou)
L'empresa va passar per dificultats a finals dels anys 1960's quan es declarà en suspensió de pagaments després d'una forta inversió en la renovació de la seva maquinària . Finalment però, es va poder recuperar i va continuar la seva activitat al Poblenou fins l'any 1988 quan el complex industrial va ser enderrocat paral·lelament a la construcció de la Vila Olímpica.
Algunes de les obres més importants encarregades a Torras i a la seva empresa:
1876.- Col·legi -Església de Sant Pacià a Sant Andreu de Palomar
1888.- Estructures del Palau de Belles Arts i del Palau de la Indústria i coberta de l'Umbracle al recinte de l'Exposició Universal.
1888.- Bastida per la construcció del Monument a Colom
1906.- Estructura de la Casa Vidal
1906.- Estructura metàl.lica de la Torre d'Aigües de Dosrius al cim del Tibidabo
1906.- Escorxador públic de Gràcia
1925.- Estació de tren de Portbou
1925.- Mercat Central de València
1926.- Estació de França a Barcelona
1927.- Edifici de la Telefònica a Plaça Catalunya
1927.- Cobertura dels rafals del port de Barcelona
1934.- Gran Price a Barcelona
1934.- Garatge del Monestir de Montserrat
1940.- Pont sobre el Llobregat a Monistrol de Montserrat
1941.- Pont sobre l'Ebre a Mora d'Ebre
1942.- Edifici Fàbregas a la plaça Urquinaona
1943.- Tallers de RENFE a Sant Andreu
També van fer les estructures del Pont de Sant Agustí sobre el rei Onyar a Girona, les cobertes i estructures metàl·liques dels mercats de Lleida i Tortosa i van col·laborar en les obres d'enginyeria del Canal de Sant Boi, la carretera de Can Tunis, el pont metàl·lic de La Bauma i el camí del Bogatell.
[1].- El pont de Sant Agustí sobre el riu Onyar a Girona va ser malauradament enderrocat el 1974.
[2].- Feliu Torras, Assumpció. Les ostres mortíferes. Una mort que va marcar la història de l'empresa Torras, Herrería y Construcciones. S.A. Arxiu Històric del Poblenou.
[1].- El pont de Sant Agustí sobre el riu Onyar a Girona va ser malauradament enderrocat el 1974.
[2].- Feliu Torras, Assumpció. Les ostres mortíferes. Una mort que va marcar la història de l'empresa Torras, Herrería y Construcciones. S.A. Arxiu Històric del Poblenou.
