*1975.- Una vista de la plaça Universitat a mitjans dels anys setanta del segle passat. (Foto: Zerkowitz)
Entre les diverses ordenacions que històricament ha tingut el centre de la Plaça Universitat, la dels anys 1970's i 1980's va iniciar el procés cap a la plaça dura que és avui. L'espai va quedar definit amb tres grans espais circulars pavimentats en cercles concèntrics de tonalitats blaves i grises i altres petits cercles de marbre blanc que es situaven en un dels extrems de cada cercle gran. Tota la resta del rectangle central de la plaça era completat amb un parterre de gespa elevat a gairebé un metre del terra, la vora del qual feia les funcions de respatller o fins i tot de seient. Els cercles grans anaven completats amb bancs de tires de fusta blanca i en el petits hi havien bancs de formigó que definien les seves corbatures. En el parterre s'hi van plantar palmeres datil·leres (phoenix dactilifera) i pins pinyoners (pinus pinea) i es van conservar algunes casuarines de l'anterior ordenació. En canvi, les altes palmeres (washingtonia robusta) que hi havien a la banda del Bar Estudiantil varen ser totes enretirades i transplantades a la zona alta de la Diagonal, entre la plaça Francesc Macià (aleshores encara Calvo Sotelo) i l'avinguda de Sarrià.
Aquesta ordenació de la plaça va romandre fins a les obres de la connexió soterrània amb la nova linia 2 del metro, que va donar pas a l'actual ordenació molt més dura encara d'aspecte.
