El fenòmen social del bingo com activitat ociosa associada a la legalitzacio del joc a l'Estat Espanyol a finals dels anys 1970's, va portar a la lògica obertura immediata d'una gran quantitat de sales que es van estendre amb rapidesa per arreu de la ciutat. Jugar-se els calès amb el popular joc dels cartrons i dels números va esdevenir un passatemps habitual per a molts jubilats i per a molta gent. Era una alternativa sedentària de veure passar el temps que es barrejava amb l'avidesa per guanyar diners a tota hora a través de la temptació de l'atzar. Aquest fenòmen generaria a la llarga una gran quantitat de ludòpates, fins al punt que s'arribarien a comercialitzar teràpies específiques de deshabituació. Al febrer de 1980 ja existien a Barcelona unes 200 sales de bingo.
Al carrer Tuset de finals dels 1970's ja li quedava molt poc d'aquella via moderna en la que va dominar el color groc. Subsistien encara alguns locals de l'època daurada de Tuset Street. La Cova del Drac començava a ser poc més que un record nostàlgic per als progres del moment, la perruqueria del Pasqual Iranzo continuava tenint la seva clientela fidel, el Runner s'havia convertit en La Lechuza, una discoteca a l'ús igual que el Coupé 77 a la cantonada amb Moià. El drugstore David acaparava gran part del moviment nocturn i la botiga de moda Renoma encara es mantenia oberta lluny del boom que va significar en els seus primers anys. Un nou local de ball per a gent madura Sutton irrompiria ben aviat amb força en el panorama Tuset dels 1980's.
En aquest escenari va aparèixer també una sala de bingo. Era situada als baixos de l'edifici Monitor, un dels de més renom de l'època dels publicistes de la gauche divine. El Bingo Tuset, que jugava amb l'acrònim TU7, portaria aquesta forma de lleure tant allunyada de la cultura i la intel·lectualitat al bell mig d'aquest carrer anys enrera tan emblemàtic. El local va estar associat a la Unió Esportiva Sants, seguint aquell costum tan estés de vincular les sales a clubs esportius de barri per assolir ingressos extraordinaris.
Al Bingo Tuset s'hi servien dinars per assegurar la continuitat dins la sala dels jugadors més enganxats i durant més de dues dècades la seva presencia a Tuset va ajudar a la desmitificació creixent d'aquell carrer, que ja només evocaven els nostàlgics que l'havien conegut en els seus millors temps.
