Una granja clàssica, distingida i entranyable, situada al número 237 del carrer Provença tocant a Rambla Catalunya. Al seu interior el color blanc era l'amo absolut de l'escena, amb un mostrador impecable a mà dreta i portes de marqueteria. Uns cambrers perfectament uniformats de blanc i negre i unes taules ben ordenades completaven l'espai, envait sempre per un aroma concentrat de llet calenta, xocolata i cafès. Uns grans ventiladors giratòris d'hèlix, que penjaven del sostre, feien la seva feina a l'estiu.
La granja Lezo, que obria els diumenges, tenia una clientela majoritàriament femenina. Era freqüentada sobretot per àvies àvides d'endolcir el seu paladar, que conversaven sobre els canvis massa accelerats de la vida quotidiana, mentre remenaven la nata del seu suís. Un lloc per idoni per llegir o simplement per olorar.
Els preus guardaven relació amb la seva distinció. A l'any 1989 un suís hi costava 280 pessetes de l'època que no era poc. També s'hi venia orxata, granissats i gelats, amb un gran mural que informava al client sobre els components de cada especialitat.
A començaments dels noranta la febre comercial va aconsellar als propietaris de Lezo vendre el local i la ciutat va perdre una petita joia.
