Article elaborat amb el suport de EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
*1903.- L'accés al Café de la Alhambra des de la plaça Catalunya en una imatge captada el dia de Diumenge de Rams.
El
Café Restaurant Cerveceria Alhambra, va obrir portes el 20 de maig de 1891 i fou un dels locals més grans d'entre tots els cafès que poblaren la Barcelona del canvi del segle XIX al XX.
Ocupava un ampli espai entre la plaça Catalunya, el Passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya, i disposava de sortides per cadascuna d'aquestes tres vies. La història d'aquest terreny es remunta a la cobertura de la
Riera d'en Malla, que baixava per Rambla Catalunya i girava cap al curs del carrer Casp descrivint un angle de noranta graus en aquell punt. Part del terreny era propietat de la família de l'advocat i polític Narcís Pla i Deniel (1867-1934), que el 1875 hi havia aixecat un edifici cantoner amb la plaça Catalunya, projectat per l'arquitecte Francesc de Paula del Villar, conegut com a
Casa Narcís Pla. Posteriorment el 1889, després de cobrir-se la riera, s'hi va instal·lar una muntanya russa coneguda com el
Ferrocarril Aeri, que hi romangué fins a la construcció del
Café de la Alhambra.
*1891.- Ressenya publicada a La Vanguardia del dia 21 de maig sobre la inauguració del Cafè de l'Alhambra.
A la banda de passeig de Gràcia, la façana de l'
Alhambra era integrada per cinc portalades. Les dues més pròximes a plaça Catalunya donaven a les sales interiors del cafè des d'on es podia disfrutar d'una agradable vista sobre el passeig. La portalada central era la d'accés a l'interior del cafè i les dues més properes a la Gran Via eren ocupades per una lleteria de la Granja Modelo i un enllustrador. Paco Villar en el seu segon volum de la magnífica obra
Barcelona Ciutat de Cafés [1] va fer un considerable esforç per trobar el màxim de dades sobre aquest local. Les seves fonts el descriuen con un immens complex amb una escala de cargol que conduïa a les dependències dels empleats des de la porta d'accés des del Passeig de Gràcia i un gran saló de 44 per 22 metres de sostre molt alt. A les parets s'informava mitjançant pisarres de les cotitzacions de les borses de Barcelona i Madrid i de les hores d'arribada i sortida dels trens. Al bell mig del saló hi havia sempre la premsa del dia, local i espanyola, a disposició dels clients. Era habitual de fer-hi concerts totes les nits de 9 a 11 hores. El gran saló es connectava també amb un ampli jardí exterior.
L'Alhambra va ser també capdavanter en innovar els seus serveis i donar sorpreses agradables i inesperades als clients. Des de les gerres de cervesa alemanya que disposaven d'un sistema de música integrada que sonava mentre el client bevia fins que la deixava sobre la taula, fins a una secció de pastisseria a la vista del públic on es podia veure com s'elaboraven les pastes que després se servien, passant pels teatròfons, uns aparells d'audicions telefòniques que permetien seguir òperes en temps real, tot eren novetats a l'Alhambra, gràcies a l'afany de renovació constant del seu director Miguel Montané.
L'accés des de la Rambla Catalunya connectava amb el sector dedicat als jocs (carrusel, cavallets, billars) i per l'entrada des de plaça Catalunya, situada als baixos de la Casa Narcís Pla, s'accedia a diversos salons de cafè.
*1894.- La vinculació amb la Riera d'en Malla, que passava per sota del cafè, continuaba present en aquest acord del ple de l'Ajuntament del dia 23 d'agost d'aquell any. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia).
El 31 d'octubre de 1896 l'
Alhambra es va vestir de gala amb motiu de la inauguració d'un nou saló de billars projectat per l'arquitecte Francesc Mariné. L'espai, cobert per claraboies decorades amb vitralls acolorits, feia 45 metres de llarg per 25 d'ample i totalitzava 24 taules de billar fabricades a l'empresa Tarradas. L'1 de juny de 1898 s'hi inaugurava una Academia de Billar on s'ensenyaven els secrets dels cops i les arts d'aquest joc de taula.
L'activitat del negoci era molt elevada i foren moltes les penyes que s'hi van formar i establir. La dels metges, la del diari republicà
El Diluvio, la dels còmics o la de
l'enterro, formada per un grup de tertulians que sempre vestien de negre, en són alguns exemples.
[2]
*1896.- Dibuix de la gran sala de billars del Cafè de l'Alhambra. (Autor: Llopart)
*1898.- A la Gran Sala de Billar de l'Alhambra s'hi impartien classes a càrrec de distingides senyoretes. Com es pot apreciar a l'anunci, les numeracions respectives de la Rambla Catalunya i del Passeig de Gràcia encara començaven a la part baixa de la plaça Catalunya.
*1900's.- Entrada a l'Acadèmia de Billar de l'Alhambra per la Rambla Catalunya.
*1900's.- Imatge de la cruïlla de Rambla Catalunya amb Ronda Universitat. A l'extrem dret de la foto la fletxa vermella assenyala l'accés al Cafè de l'Alhambra a través de l'espai destinat a l'Acadèmia de Billar.
El local continuà funcionant fins el 1906, quan va ser víctima de l'auge del locals d'espectacles. L'espai es va dividir en dos. A la banda de Rambla Catalunya s'hi va instal·lar el
Cinema Alhambra, i al cantó del passeig de Gràcia el
Cinematògraf Belio-Graff, com a sucursal de la sala del mateix nom que ja funcionava a la part baixa de la Rambla. La sala de cinema de la Rambla Catalunya esdevindria el 1908
Gran Salón Cinema Doré i molts anys després
Teatre Barcelona.
Pel que fa al sector de la plaça Catalunya, l'any 1909, el cafè modernista
La Lune s'instal·lava als baixos de la casa Narcís Pla, al local que el
Cafè Alhambra havia ocupat abans.
.
Barcelona Ciutat de Cafés (1880-1936) Edicions Viena. Barcelona. 2013.
[2].- Rates, Ramon.
A propósito de las peñas barcelonesas. Revista Destino. 7 d'agost de 1965.
