*1910's.- La Casa Fuster en els seus primers anys
La Casa Fuster va ser construïda entre 1908 i 1911 pel prestigiós arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner a l'última finca del passeig de Gràcia just on començava el carrer Gran. Allà s'aixecava anteriorment la fàbrica de xocolata Juncosa que fou enderrocada per construir-hi la nova residència de Marià Fuster i Fuster (1862-1929), advocat descendent d'una família d'empresaris mallorquins, que arribaria a ser regidor a l'ajuntament de Barcelona entre 1882 i 1887.
Sortosament la Casa Fuster ha arribat als nostres dies en un perfecte estat després d'haver viscut diverses restauracions i recuperacions d'elements perduts. No és, per tant, un cas d'edifici desaparegut, si bé al llarg de la seva historia els diferents ocupants dels pisos i estances de l'edifici han canviat i són d'obligat repàs per il·lustrar diversos moments de la nostra ciutat desapareguda.
Els primers inquilins de la Casa Fuster varen ser el matrimoni integrat pel propi Marià Fuster i la seva esposa Consol Fabra i Puig, filla del marquès d'Alella que, com hem apuntat, havien encarregat el projecte a Domènech i Muntaner i que s'instal·laren a partir de 1911 a la planta noble o pis principal. La resta d'estances van ser llogades.
Marià Fusté i Fusté (1862-1929)
L'edifici era un dels mes luxosos i senyorívols de la ciutat per la qualitat dels materials emprats en la seva construcció, en especial el marbre blanc que revesteix la seva façana. El manteniment de l'immoble comportava nombroses despeses i els Fuster hi van deixar de residir a començament dels anys 1920’s.
Durant aquest primer terç del segle XX els baixos foren ocupats per diverses botigues, comerços i locals d’oci. (Dalmau Oliveres, La Casa de Remates, Modes Anita Monrós, Orxateria Valenciana i ball Danubio Azul a la planta soterrània).
*1926.- Anuncis de diverses comerços que s'emplaçaren a la Casa Fuster
*1929.- Anunci lluminós d'automòbils Chrysler al terrat de la Casa Fuster. Durant aquella dècada ja s'havia perdut el respecte al patrimoni modernista.
També cal destacar la vinculació històrica de la Casa Fuster amb els governs feixistes a l'Europa de l'època. D'una banda, el consolat a Barcelona del Reich alemany es va instal·lar a la Casa Fuster als anys 1930's i Benito Mussolini hi va instal·lar l’Institut Itàlia fins que la República Espanyola va trencar relacions amb l’Itàlia feixista el 1936
*1934.- L'Institut Italià, promogut per govern feixista de Benito Mussolini es va establir també a la Casa Fuster fins al trencament de relacions diplomàtiques amb el govern de la República.
Amb l’arribada de la Guerra Civil, les Joventuts del POUM i comitè de defensa de la revolució, promogut per la Joventut Comunista, la CNT-AIT i altres formacions anarquistes ocuparen les sevs dependències. També el Sindicat de Tècnics Administratius hi va tenir la seva seu.
A la postguerra es van establir a l’edifici entitats addictes al règim com Falange Española o Auxilio Social. D’altra banda algunes empreses hi van instal.lar els seus comerços i oficines com el Cafè Vienès, la fabrica tèxtil mataronina Societat Anònima Ymbern, l’Institut Mascareñas o la Pelleteria Rocafort. El saló de ball Danubio Azul continuava ocupant el soterrani de l’edifici. També el poeta Salvador Espriu i el seu germà van residir a la Casa Fuster als anys 1940’s.
*1950's.- Publicitat del Cafè Vienès que apareix a la foto inferior ja amb el rètol amb anuncis de Coca-Cola.
* El poeta Salvador Espriu va viure a la Casa Fuster fins pocs anys abans de la seva mort esdevinguda el 1985. El fet que aleshores no hi hagués ascensor l'obligà a mudar-se a un immoble pròxim (Passeig de Gracia 118) per viure-hi els últims anys de la seva vida.
A l’any 1962 es produeix un dels moments mes crítics per la continuïtat de l’edifici. L’empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica Ribagorzana) compra l’immoble, però no amb la intenció de conservar-lo, sinó amb l’objectiu d’enderrocar-lo i substituir-lo per un modern edifici d’oficines on acollir la seu de la companyia. Poc després la hidroelèctrica instal·la al terrat de l’edifici un gran anunci lluminós, que ja deixava clar el poc o nul respecte pel patrimoni modernista per tenia l’entitat propietària de l'edifici.
*1962.- La Vanguardia del dia 12 de juny va publicar aquest abominable anunci convocant als arquitectos españoles a presentar projectes per construir una anomenada Torre Barcelona, que hauria de substituïr la Casa Fuster. Fins i tot hi figuraven els premis. Només un sistema malaltís, barreja de nacionalcapitalisme i despreci absolut pel patrimoni arquitectònic, era capaç de tenir idees com aquesta. Sortosament alguns sectors de la societat barcelonina van saber reaccionar.
La notícia del probable enderroc de la Casa Fuster va mobilitzat associacions veinals, universitàries i culturals. La revista Destino i el periòdic Diario de Barcelona van sumar-se també a la campanya per salvar aquella joia del modernisme fins al punt que ENHER acabaria retirant el projecte i l'edifici modernista continuaria al seu lloc.
A l'any 2000 una companyia hotelera va comprar l'edifici i es va iniciar un període de quatre anys per restaurar-lo, rehabilitar-lo i posar-lo a punt per acollir l'actual Hotel Casa Fuster obert el 2004.
