CASA JAUME SALLÓ. Rambla de Catalunya / Aragó. Façana original sense remuntar (1903-1965)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ

*1900's.- Imatge de la façana original de la Casa Jaume Salló captada des del carrer Aragó. A la part superior s'hi poden veure els elements desapareguts. (Foto: Autor desconegut, Col·lecció Jorge Álvarez)

Obra de l'arquitecte Jaume Sanllehy i Molist, aquesta casa d'habitatges d'estil modernista va ser aixecada entre 1901 i 1903 a la cantonada Mar/Llobregat de Rambla Catalunya amb Aragó. La seva estructura original constava de baixos i cinc alçades amb unes galeries vidriades semicirculars a les dues arestes de la façana del xamfrà.

La remunta aplicada a l'edifici a l'any 1965, en plena febre porciolista per guanyar edificabilitat a compte de les nostres joies modernistes, ens va privar de la seva cornisa amb seccions de baranes enreixades intercalades amb terminals escultòrics. La destrossa va afectar també a l'esveltesa i bellesa de les galeries de la cantonada, que malgrat tenir continuïtat en els dos pisos afegits per sota de l'àtic, van perdre definitivament l'atractiu de la coberta de l'última secció i van fer-li perdre la unitat del conjunt.

*2010's.- Vista actual de l'edifici amb les remuntes aixecades als anys 1960's. (Foto: Joan Palau)

BOBINÓ. Cabaret. Music-hall. Cafè-bar. Restaurant. Nou de la Rambla núm.6 (1918-1956)

Agraïments a JAUME ALMIRALL CARRERAS

*1930's.- Imatge nocturna del carrer Nou de la Rambla amb el Bobinó a la dreta de la imatge, abans de la botiga de Casa Vilardell i amb el rètol lluminós de l'Eden Concert al fons. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Gabriel Casas i Galobardes)

Inaugurat el 26 de juny de 1918 com a restaurant amb una sala de cabaret situada al pis principal del número 6 del carrer Nou, el Bobinó emplaçat davant del Palau Güell entre el Trink-Hall i l'Eden Concert, va ser un dels locals amb més història d'aquell carrer bulliciós i activíssim en una altra època. Prenia el seu nom d'un popular music-hall del Montparnasse parisenc i va ser promogut per la societat Canals i Guinot. Oleguer Junyent es va fer càrrec de la decoració del local que presentava vaixella de can Guifré i estovalles i tovallons d'Eduard Casas. Hi havia una secció de pastisseria on es podien desgustar excel·lents entrepans i brioixos.
En la seva primera etapa el Bobino va tenir una gran anomenada i èxit gràcies als espectacles de music-hall que presentava al pis superior i s'anunciaven amb un neó situat al balcó. Les butxaques dels noctàmbuls que no eren prou plenes per a poder accedir a l'Eden Concert, tenien en el Bobinó una alternativa força interessant. A finals de l'any 1919 el local va tancar per ser reformat i reobrir al març de 1920 sota la direcció de l'empresari de l'oci nocturn Ripoll.

*1918.- La Vanguardia del dia 27 de juny recollia així la notícia de la inauguració del Restaurant Bobinó, amb una referència molt discreta al pis superior que és on hi havia la clau de l'èxit del local.

*1919.- Un retall d'un Papitu del febrer d'aquell any. El text deixa molt bé el Bobinó tot descrivint la seva programació amb el seu habitual llenguatge satíric i ple de dobles sentits. (Font. ARCA / Biblioteca de Catalunya)

Al desembre de 1920 el Bobinó va veure reformats els baixos de l'edifici i es va transformar en un renovat cafè de dia i restaurant de nit.

*1924.- Un típic episodi de violència molt propi del Barri Xino que té el seu origen al cafè restaurant Bobinó. (Font: Hemeroteca La Vanguardia) 

Tot i que és difícil trobar referències al Bobinó després de la Guerra Civil, sabem que el local va subsistir amb el mateix nom com un bar normal allunyat de l'ambient d'espectacle que el va veure néixer. Paco Villar situa la seva desaparició cap a l'any 1956.[1]

[1].- Villar, Paco. Historia y leyenda del Barrio Chino. Edicions. La Campana. 1996