La Barcelona de 1888 era una ciutat bulliciosa que destil·lava efervescència pels quatre cantons. Acabava d'inaugurar la seva primera Exposició Internacional que havia convertit la vella Ciutadella amb un gran parc, s'havia enlairat un majestuós monument a Colom davant del port i s'havien obert nombrosos comerços i restaurants. En el mes de juny, al bell mig de Plaça Catalunya, entre la Casa Gibert i el Circ Eqüestre va emergir una estranya construcció per a sorpresa de la ciutadania, que aviat la va batejar amb el nom d'Arc o Mirador de les Paperines, com recordava el cronista Lluís Permanyer en un dels seus articles a la secció El Álbum publicat a La Vanguardia. La iniciativa havia tingut ja un primer projecte amb emplaçament al passeig de Gràcia a l'alçada del carrer Casp.
*1888.- El Mirador de les Paperines apareix al fons de la imatge entre la Casa Gibert i el Circ Eqüestre.
Es tractava d'un arc cascada, projectat per l'arquitecte figuerenc Camil Oliveras i Gensana (1840-1898), que malgrat el nom popular que va adoptar, no disposava de cap salt d'aigua. Consistia en dues torres laterals unides per dues passarel·les centrals. A la inferior hi havia tot un conjunt de miralls que donaven una visió distorsionada de la realitat, mentre que la superior era plena d'ocells engabiats. Unes escales rústiques permetien al públic pujar per les torres dels extrems per accedir a les passarel·les. Des de dalt estant, es podien veure unes magnífiques vistes panoràmiques de la plaça. Però el conjunt era farcit de petits detalls. En un tancat hi havien dos personatges: Emma i Frank de Burg que s'exhibien amb els cossos tatuats amb imatges de monuments cèlebres. A la nit un gran nombre de globus de gas il·luminaven el conjunt i li donaven una aparença encara més fantasmagòrica.
Es tractava d'un arc cascada, projectat per l'arquitecte figuerenc Camil Oliveras i Gensana (1840-1898), que malgrat el nom popular que va adoptar, no disposava de cap salt d'aigua. Consistia en dues torres laterals unides per dues passarel·les centrals. A la inferior hi havia tot un conjunt de miralls que donaven una visió distorsionada de la realitat, mentre que la superior era plena d'ocells engabiats. Unes escales rústiques permetien al públic pujar per les torres dels extrems per accedir a les passarel·les. Des de dalt estant, es podien veure unes magnífiques vistes panoràmiques de la plaça. Però el conjunt era farcit de petits detalls. En un tancat hi havien dos personatges: Emma i Frank de Burg que s'exhibien amb els cossos tatuats amb imatges de monuments cèlebres. A la nit un gran nombre de globus de gas il·luminaven el conjunt i li donaven una aparença encara més fantasmagòrica.
A molts ciutadans aquesta mena d'atracció fantasma els hi semblà grotesca i de mal gust, la qual cosa explica el seu considerable fracàs que provocà la seva desaparició a començaments de 1889.
*1888.- El setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa feia mofa del pont de les paperines amb aquest acudit
*1888.- El rebuig que generava el Mirador de les Paperines queda palès en aquest retall de La Vanguardia del dia 10 de juny.
*1889.- Desaparegut l'arc cascada (febrer de 1889) la premsa evidenciava que no havia deixat gaire bon record.
