BAR-RESTAURANT NÚÑEZ DE ARCE. Balmes 385-389 (1950's-1970's)

*1960's.- Sotagot del Bar Restaurant Núñez de Arce. (Font: todocolección.com)

 

*1962.- La plaça Núnez de Arce (acual Joaquim Folguera) durant els dies de la nevada del mes de desembre. (Font: AFB)

 

D'entre les moltes fotos conegudes que es van fer durant la nevada dels dies de Nadal de 1962 se n'ha fet clàssica una, en que apareix l'ultim tram del carrer de Balmes, captada des d'un balcó davant de l'actual plaça de Joaquim Folguera. on alguns vianants semblen preparar-se per començar a assajar les primeres esquiades aprofitant el pendent del carrer.

Durant el franquisme aquesta plaça, veina del mercat de Sant Gervasi, va estar dedicada a Gaspar Núñez de Arce, poeta i polítc castellà, que va arribar a ser governador civil de Barcelona i ministre d'Educació amb el govern Sagasta.

A la foto que esmentavem hi apareix un establiment a la cantonada d'aquesta plaça amb Balmes. És el Bar Restaurant Núñez de Arce que va ser un dels primeres que van utilitzar l'expressió imbiss.

Imbiss és un mot força corrent al països de l'Europa central que fa referència als locals de menjar ràpid i bàsicament als basats en la fòrmula de plats combinat i sasitxeria. L'Alt Heidelberg de la Ronda Universitat ha utilitzat també al llarg de la seva història aquesta denominació. Aquests establiments varen començar a proliferar a Barcelona cap a finals dels anys 1960's sota la el nom genèric de frankfurts.

*1962.- El tram final del carrer Balmes cobert de neu, amb el bar restaurant Núñez de Arce i la seva marquesina a la vorera a l'esquerra de la imatge. (Font: AFB)

El Núñez de Arce era un establiment amb una generosa terrassa coberta que ocupava gran part de la vorera de Balmes des d'on també es podia accedir a l'establiment. Va tancar entrats els anys 1970's i juntament amb el bar Hidalgo, encara avui existent a l'altra banda del carrer, conformaven l'oferta gastronòmica d'aquella zona.

Un bar amb el mateix nom, però de molt més petit format, existeix avui molt aprop de la zona, just a la cantonada de la plaça amb l'embocadura del carrer Teodora Lamadrid, davant mateix del nou edifici del reformat mercat de Sant Gervasi.
 

TEMPLET MONUMENTAL I ESCULTURES. Projecte interromput i desestimat a la Plaça de Catalunya. (1926-1928)

Agraïments a  FRANCISCO ARAUZ i ENRIC COMAS i PARER

 

A l'any 1925, en plena dictadura del general Primo de Rivera, la futura urbanització de la plaça Catalunya, un cop superada l'etapa de les palmeres, arrencades aquell mateix any,  i tancats els enllaços soterranis de les galeries del metro i el tren, estava a l'ordre del dia. Després d'un primer projecte de Josep Puig i Cadafalch, el signat per Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1965) semblava el definitivament acceptat per començar l'execució de les obres. Nebot era el tinent d'alcalde d'Obres Públiques a l'ajuntament de la ciutat i el seu projecte contemplava com a element destacat un monumental templet, molt carregat d'escultures i columnes, que havia d'emergir a la part muntanya de la plaça davant l'Hotel Colon i la Casa Pich i Pon.

 

1925.- Maqueta del projecte original del templet obra de Nebot.

 

Francesc de Paula Nebot i Torrens

  

 

*1925.- Dibuix i plànol general del projecte de reurbanització de la Plaça Catalunya de Francesc de P. Nebot. El cercle central d'aigua i el templet del sector muntanya varen ser desestimats, així com una mena d'obelisc a l'extrem on avui hi ha La Deesa de Clarà i el monument a Francesc Macià de Subirachs. Altres elements van ser objecte de modificacions en l'execució final de la plaça. (Font: Barcelona Atracción núm. 167)

 

1925.- Retall publicat a Barcelona Atracción núm. 167 sobre les característiques del templet. (Font: Col·leció privada Francisco Arauz)

 

Detall d'un dels laterals del templet a la maqueta del projecte. (Font: Barcelona Atracción núm. 187. Gener 1927)

 

*1928.- Escultures col·locades al basament d'uns dels cossos laterals del templet. Hi veiem entre d'altres El Forjador (Josep Llimona). Comparant aquesta foto amb l'anterior de la maqueta s'aprecia que la part construida seguint el projecte de Nebot es va quedar per sota de la balaustrada entre columnes, que havien estat substituïdes per les escultures. 

La base del templet va començar a construir-se el 1926, però només uns mesos després el projecte fou paralitzat i tot seguit definitivament descartat. Segons explica el cronista Lluís Permanyer, la dictadura primoriverista es va caracteritzar per la celeritat a construir i la politica de les últimes pedres. Entre Nebot i l'alcalde havien sorgit discrepàncies, perquè aquest li havia fet algunes "suggerències". Entre elles eliminar el templet [1]. Aquest fet va provocar la dimissió de Nebot i el rei Alfons XIII va inaugurar la plaça sense el templet el primer dia de novembre de 1927.

La part construida, que havia de ser el basament  del templet mai construit, va ser aprofitada per col·locar-hi les escultures, totes elles de cossos humans, que ja s'havien executat. Al mateix temps, serviria com a base de la terrassa enlairada amb un brollador entre diversos nivells d'aigua, envoltat de dos trams d'escales. Aquesta disposició acabaria consolidant-se com l'element característic d'aquesta zona de la plaça fins a finals dels anys 1950, quan s'hi construiren les dues actuals fonts amb brollador.
El fet de descartar el projecte de Nebot va suposar la reubicació d'altres escultures inicialment previstes per al templet a d'altres indrets de la ciutat. [2].

*1926.- Inici de les obres del templet. (Foto: Josep Brangulí / ANC)
 

 

 

 

*1927.- Obres de construcció del templet monumental al sector muntanya de la plaça. A la foto inferior i a l'ampliació es poden veure les bastides instal·lades

 

*1928.- El primer brollador i el seu entorn ja inaugurats. Al fons el contorn del basament de l'avortat templet, que va servir per exposar-hi les escultures.

 

*1928.- El basament d'un dels laterals del templet coronat amb múltiples escultures davant de l'Hotel Colon.

 

Algunes d'aquestes escultures romanen encara avui entre els dos brolladors monumentals de la plaça, mentre les altres van quedar escampades per diversos indrets de la ciutat. 

 

[1].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça de Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona. 1995.

[2].- Quatre escultures d'Àngel Tarrach, Enric Casanovas, Josep Llimona i Eusebi Arnau previstes per al templet van anar a parar al Palau Reial de Pedralbes. Deesa de Josep Dunyach i La nit de Vicenç Navarro varen trobar emplaçament al Parc de la Ciutadella, mentre que Fertilitat (Josep Clarà) i La veremadora (Pau Gargallo) es van col·locar als Jardins de Miramar.
 

QUIOSC ESTAND DE PICON. Exposició Internacional de 1929. Montjuïc.



Reclam publicitari de l'època

La marca francesa de begudes alcohòliques Picon va presentar-se a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb un quiosc situat en un elegant templet que recordava l'arquitectura àrab d'Algèria, el país on el 1837 va ser creada aquesta beguda amarga pel francès Gaétan Picon. L'estil arabitzant era visible a les obertures laterals del petit edifici, així com a coberta en forma de cúpula arrodonida que el coronava.

Era situat en un dels extrems d'unes escales que salvaven el desnivell existent entre la plaça amb brolladors d'aigua que hi havia davant del Restaurant Ambassadeurs i la gran esplanada que arribava fins l'estadi, al voltant de la qual s'havien plantat els múltiples pavellons representatius dels països estrangers que van concòrrer a l'exposició.

L'aperitiu Picon era elaborat amb pell ratllada de taronja seca, arrels macerades de genciana i quina, xarop de sucre i caramel que li donaven un característic color marronós. Era molt popular a les regions del nordest de França i a d'altres països de la zona com Bèlgica i Luxemburg.

*1929.- Emplaçament de l'estand de Picon. (Font: Plànol de l'Exposició Internacional de 1929. Col·lecció privada Francisco Arauz)

*1929.- Dues imatges del templet

A Barcelona la distribució del Licor Picon estava en mans de Teodoro Baïlac, que figurava a la Guia de l'Exposició com l'encarregat del quiosc, amb adreça comercial al carrer Roger de Llúria número 86. 

*1929.- Emplaçament de l'estand de Picon enquadrat en groc. Al costat la Torre Rocalla, a la dreta el Poble Oriental i en primer terme el Parc d'Atraccions de la Foixarda.

HOSPITAL MAISON D'ASSISTANCE FRANÇAISE (1917-1937) / HOSPITAL D'EUZKADI. (1937-1938). Plaça de la Font Castellana.

Agraïments a ELOY FC, MIQUEL F. PACHA i FRANCISCO ARAUZ

*1920.- Vista de l'Hospital Maison d'Assistance Française a la Plaça de la Font Castellana. (Foto: Josep Brangulí).

 

Als inicis del segle XX el carrer Castillejos ja moria en creuar-se amb una via anomenda passeig de la Font Castellana als peus del Turó de la Rovira. Per aquell punt, a cavall entre els barris de La Salut i del Guinardó on discorria la futura avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, la Société Générale de Bienfaisance Française, una entitat que aplegava la colònia gala afincada a Barcelona, va adquirir uns terrenys de més de 14.000 metres quadrats per aixecar-hi un petit hospital.  

L'edifici amb façana d'estuc de pedra i maó vist tenia un cos central amb una cridanera teulada inclinada cap a les quatre bandes que s'enlairava sobre un cos allargat amb semisoterrani i planta baixa, lleugerament enlairada sobre el nivell del carrer. Una tanca enreixada, que encara avui es conserva parcialment juntament amb la de l'entrada, separava el terreny del carrer davant de la façana principal.

La primera pedra de l'edifici es va posar el 28 de maig de 1916 en un acte protocolari al que hi assistiren el cònsol francès a Barcelona i Lucien Poincaré, germà del president de la República Francesa. L'hospital va començar a funcionar a l'any següent.

 

*1916.- Parlaments en l'acte de col·locació de la primera pedra de l'hospital (Foto: Frederic Ballell Maymí).

*1917- Una altra imatge de l'hospital recent inaugurat. (Foto: Frederic Ballell Maymí).

*1933.- Emplaçament de l'hospital en un plànol municipal de l'època (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). 

 

A l'any 1937, en plena Guerra Civil, l'hospital va ser cedit pel govern francès al govern basc després d'haver estat un temps sota el control sindical de la UGT. Rebatejat com a Hospital d'Euzkadi, la seva finalitat era assistir a refugits ferits de guerra del nord i era atès per personal sanitari d'origen basc. El nom d'Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat havia estat en aquells temps substituït pel d'Avinguda Ascaso.

*1937.- Autoritats del Govern Basc en una foto amb el personal sanitari de l''Hospital d'Euzkadi a la porta del centre assistencial. (Font: Hemeroteca la Vanguardia)

*1937.- Crònica de la inauguració de l'Hospital d'Euzkadi, successor de l'hospital francès durant els ultims anys de la Guerra Civil. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 27 de novembre.)

 



*1939.- Última notícia de l'Hospital d'Euzkadi ja ocupat per les tropes franquistes. (Font: Hemeroteca La Vanguardia.)

La història d'aquest edifici continua amb l'inici del franquisme, ja sense la seva funció assistencial i amb la reconversió posterior en l'Escola de Formació Professional José Antonio Girón.

POSADA EL PORC ALEGRE. Restaurant. Comte d'Urgell /Buenos Aires. (1974-1985)

 

Un dels locals que va contribuir a consolidar la zona sud de la plaça Francesc Macià quan encara es deia Calvo Sotelo va ser el restaurant Posada El Porc Alegre situat a la cruilla entre els carrers de Buenos Aires i Comte d'Urgell.

Era un local ideal pels sopars de grup i les celebracions en colla. Els preus resultaven molt interessants perquè totes les butxaques hi arribessin i es podia gaudir d'una bona vetllada. La terrassa, situada sobre la vorera de la mateixa cantonada, era també un lloc ideal per prendre una copa i contemplar l'agitació carrerenca d'aquella zona de gent benestant i chic, (altrament dita pija) que freqüentava l'entorn.

A mitjans de la dècada dels 1980's el local va ser reformat a fons i convertit en Carles Grill, un restaurant especialitzat en carns a la brasa. El porquet va deixar de somriure en aquella cantonada.

El pas del temps va confirmar que aquella era una cantonada ideal per un restaurant. Arketipus, un local de platillos i tapes, o darrerament la vinateria Cabernet Sauvignon o Chef Corner foren altres propostes gastronòmiques, cada cop amb més presència durant les hores diurnes de dirigents del PP català, que havien establert la seva seu central just davant del local.

PAVELLÓ DE LA BROWN BOVERI / SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ELECTRICIDAD. Exposició de 1929. Montjuïc. (1929-1930)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1929.- Vista del pavelló des de la làmina d'aigua situada davant del Pavelló de Barcelona. (Font: Notas de un visitante de la Exposición. Col·leccio privada Francisco Arauz)

 

Les empreses i companyies d'electricitat i les vinculades al sector energètic van ser les grans protagonistes dels pavellons privats estesos pel recinte de Montjuïc durant els dies de l'Exposició Internacional de 1929.
La suïssa Brown Boveri, fundada a Baden a l'any 1891 va ser una de les capdavanteres en la producció de material i components elèctrics. Aquesta societat helvètica havia participat en la creació de la Compañía Española de Fluido Eléctrico i es va vincular també a la Sociedad Española de Electricidad amb la que comparegué a l'exposició.
El seu pavelló, que no destacava especialment per la seva arquitectura amb un estil similar als edificis del Mercat de les Flors, era emplaçat davant del Pavelló de Barcelona a l'Avinguda Rius i Taulet.

*1929.- Emplaçament del Pavelló de Brown Boveri (cercle blau) en un dels extrems de l'esplanada de la Font Màgica. (Font: Plànol de l'Exposició de 1929. Col·lecció privada Francisco Arauz) 

*1929.- La presència de Brown Boveri a l'Exposició de 1929 es complementava amb dos stands a l'Exposició Suïssa  situada rera el Palau de Projeccions. (Font: todocoleccion) 

 



OFICINA DE MISSATGERIA DEL FRONT. Bergara/Pelai/Balmes. (1937-1938)

*1937.- Una imatge de l'oficina de missatgeria del front. Al fons al carrer Pelai es pot distingir el remat esfèric de l'edifici dels magatzems El Siglo (Foto: Autor desconegut. Arxiu Nacional de Catalunya)

 

Durant la Guerra Civil es va habilitar al centre de la ciutat una oficina de correu per a l’enviament i recepció de cartes i paquets entre Barcelona i el front. El lloc escollit va ser la cruïlla de Pelai amb Balmes i Bergara. Allà es congregaven  dia rere dia centenars de persones amb l’esperança de rebre alguna notícia dels seus parents i amics que combatien al front contra les tropes franquistes.

La vida quotidiana a la reraguarda tenia el neguit permanent de pensar en la sort dels desplaçats a defensar la causa de la República. Alguns no van rebre mai la carta tant esperada, altres s'asabentaren després de la mort de la persona estimada, altres mai no en van saber res més.

PALAU DE LES DIPUTACIONS. Exposició de 1929. Montjuïc (1929-1931)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i ELOY FC

Obra del prolífic arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, aquest palau de curta existència, fou bastit a Montjuïc davant la plaça de Sant Jordi on l'avinguda de Montanyans, que venia del Palau Nacional, interseccionava amb l'avinguda de Santa Madrona, avui dedicada a Ferrer i Guàrdia. La font de Ceres, que havia estat anteriorment al Poble-Sec, ocupava el centre de la plaça.

 

*1929.- El Rei Alfons XIII i el seguici d'autoritats el dia de la inauguració del palau.(Font: AFB).

 

El Palau de les Diputacions va ser inaugurat pel Rei d'Espanya Alfons XIII el divendres 4 d'octubre de 1929. Ocupava una superfície de 2.350 metres quadrats en una sola planta i en ell quedaven representades les diputacions provincials espanyoles. La planta de la façana dibuixava una corba còncava i era d'estil gòtic plateresc. La formaven una torre central amb dues seccions laterals, simètriques i emmerletades, que acabaven en sengles torres als extrems d'alçada inferior a la central.   

A l'interior hi destacava l'escultura eqüestre de Sant Jordi que quan va ser desmantellat el palau va quedar a l'exterior orientada cap al mirador de ponent sobre l'actual Zona Franca.

 

 

*1929.- Retall del text dedicat al Palau de les Diputacions que apareixia publicat a la Guia Oficial de l'Exposició de 1929. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
 

*1929.- Dues imatges de la façana del Palau de les Diputacions rera la font de Ceres. (Foto: Esteve Puig Pascual / AFB)

*1929.- Mobles exhibits per la Diputació de Conca a l'interior del palau. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 

 

*1929.- Imatge de l'escultura de sant Jordi a l'interior del palau. (Font: AFB).

*1929.- Imatge nocturna del Palau de les Diputacions. (Font: AFB)

 

El palau va tenir una vida efímera. Al juny de 1931, abnas d'arribar als dos anys de vida, es va procedir al seu enderroc i a la reurbanització de l'entorn. Aquest lloc en temps recents ha estat l'escollit per grups neofeixistes i d'extrema dreta per celebrar efemèrides com el 12 d'octubre, Día de la Raza o els aniversaris de la mort de Franco.

 

 

*1931.- Anunci publicat a La Vanguardia del 18 de juny de 1931 que fa referència a l'enderrocament del Palau de les Diputacions.

LA PORTORRIQUEÑA. Torrefactora de cafès. Primer establiment. Bonsuccés 3. (1911-1920)

 

 

 

Tot i que a l'aparador a botiga de cafè La Portorriqueña del carrer Xuclà 25 hi figura el 1902 com l'any en que fou fundada, no va ser fins als inicis del 1911 que la premsa va començar a publicar anuncis d'aquest comerç, que es presentava com el dispensador del millor cafè de la ciutat amb un sistema de torrefacció pròpia. La publicitat informava que el cafè provenia d'una hisenda pròpia situada a la localitat de Ciales, a l'illa caribenya de Puerto Rico.

La botiga havia obert el 1902 com un negoci de queviures al número 3 del carrer del Bonsuccés, tocant a la Rambla, on avui hi ha l'hotel que acull el restaurant La Poma  als baixos. Un indià català de nom Miquel Ferrer va tornar d'Amèrica amb una noia portorriquenya que li va inspirar el nom de l'establiment. Posteriorment Eloy Álvarez va reconduir el negoci cap a la torradora de cafè.
La Portorriqueña romangué en aquest local de Bonsuccés 3 fins que al 1921 s'instal·là al numero 25 del carrer Xuclà on encara la podem trobar avui.

*1911.- Un dels primers anuncis publicats a la premsa de La Portorriquenya, al seu emplaçament original del carrer Bonsuccés. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1922.- La botiga s'havia instal·lat ja en el seu actual emplaçament al carrer Xuclà 25 amb vistes a la Plaça Bonsuccés. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)