L'any 1932 Esteve Sala i Canadell, un dels empresaris capdavanters del negoci de la restauració a la Barcelona de l'època, va fer un viatge al País Basc on quedaria entusiasmat amb la qualitat dels plats de la cuina basca, els pintxos i la seva gastronomia en general. La idea d'obrir un establiment de cuina basca a Barcelona no va trigar massa temps a passar-li pel cap i va posar-la a la pràctica tot seguit.
La vigília de Nadal d'aquell mateix any, va obrir una cerveseria-restaurant en un local privilegiat com eren els baixos de la Casa Pons a la cantonada del Passeig de Gràcia amb Casp en el lloc que havia ocupat l'antiga cotxera de l'edifici. Sala havia aconseguit arrendar aquells baixos i va recuperar els elements modernistes originals de Sagnier, que havien quedats tapats o alterats per les reformes posteriors, va restaurar els falsos arcs i capitells gòtics perque lluïssin i va encarregar decorar les parets amb pintures sobre paisatges de les terres basques.
*1932.- Notícia publicada a La Vanguardia del dia de Nadal en la que s'informa sobre la inauguració de la Cerveseria Euzkadi.
*1932.- Un racó del mostrador a l'interior de la Cerveseria Euzkadi on es pot veure també un dels arcs originals de les antigues cotxeres de la casa Pons on es va ubicar el local.
El local va ser obert amb nom d'Euzkadi i el seu èxit fou immediat. Un dels plats típics (el filet de llenguado Euzkadi) evocava els colors de la ikurriña amb les mongetes (verdes), el pebrot (vermell) i el peix (blanc). Entre la clientela habitual hi havien els artistes i cantants del veí Teatre Novedades i també els esportistes provinents de terres basques que es guanyaven la vida a Barcelona com a pelotaris en els frontons. Domingo Riera que havia servit abans a La Puñalada es va convertir en el director del local. [1]
El local va ser obert amb nom d'Euzkadi i el seu èxit fou immediat. Un dels plats típics (el filet de llenguado Euzkadi) evocava els colors de la ikurriña amb les mongetes (verdes), el pebrot (vermell) i el peix (blanc). Entre la clientela habitual hi havien els artistes i cantants del veí Teatre Novedades i també els esportistes provinents de terres basques que es guanyaven la vida a Barcelona com a pelotaris en els frontons. Domingo Riera que havia servit abans a La Puñalada es va convertir en el director del local. [1]
L'Euzkadi aviat va congregar penyes de joves escriptors emergents entre els que hi formaven noms com Ignasi Agustí, Sebastià Juan Arbó, Xavier Benguerel, Martí de Riquer, Ramon Xuriguera, Grau Sala o Joan Teixidor. Tots junts hi celebraven les seves tertúlies fins a l'hora de la sortida dels cinemes i teatres de la zona.
Acabada la Guerra Civil el franquisme va canviar les coses radicalment començant pel nom de l'establiment. L'Euzkadi va donar pas al Navarra, però els temps havien canviat i el local ja no era el mateix.
[1]. Permanyer, Lluís. (La Vanguardia. El Álbum. 11.4.1999)
[1]. Permanyer, Lluís. (La Vanguardia. El Álbum. 11.4.1999)
