La sala Bahía, situada al número 31 del carrer Olzinelles fent cantonada amb Altafulla, fou un dels balls més populars del barri de Sants durant la segona meitat del segle XX.
Oberta a finals de 1948, en el primer pis de l'edifici que anteriorment havia acollit la cooperativa obrera La Lleialtat Santsenca, va ser durant el franquisme quan es va forjar un nom dins el barri com a local d'esbarjo del jovent i també dels més grans. La reconversió en sala de ball de l'antic espai del cafè amb escenari de l'antiga cooperativa, va comportar algunes modificacions estructurals. Es va aixecar un altell amb dues llotges circulars i l'escenari es va invertir de manera que va quedar al costat de la balconada. La sala de ball convivia amb la fàbrica de torrons Viar que hi havia instal·lada als baixos del mateix immoble.
El 1952 Bahía va començar a sortir a les cartelleres dels diaris anunciant balls amenitzats per l'orquestra Rambler's en sessions de tarda i nit amb els tradicionals bailes robados i repartiment d'obsequis entre el públic. Pel seu escenari passarien noms mítics com Antonio Machín, Eliseo del Toro, Josita Gracia, Mary Santpere,
*1961.- Publicitat del Bahía a La Vanguardia quan hi actuava Josita Gracia. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
Cap a finals de la dècada dels 1960's la sala va haver de començar a competir amb el fenòmen emergent de les discoteques i s'anunciava amb 3 pistes i 5 ambients diferents, mantenint l'orquestra i actuacions d'artistes de renom com José Guardiola, Salomé o Peret (y sus gitanos). Ja als 1970's el local s'anunciava com "el baile camp más in de Barcelona" i als 1980's l'orquestra Constellation era l'habitual de la sala.
El 1986 la història del Bahía s'acabà i tot seguit la sala va canviar de nom per passar a ser Rainbow, un local orientat a l'estètica heavy-metal, que acabaria sent clausurat el 1988. Posteriorment l'immoble passaria a mans de l'ajuntament i el 2006 va ser ocupat i finalment desallotjat el 2009 amb l'objectiu de convertir-lo en un equipament per al barri. Esporàdicament ha estat utilitzat en els darrers anys per realitzar-hi activitats lúdiques, culturals o reivindicatives i es continua coneixent popularment com Bahia.
