Frederic Marcet i Vidal (1827-1898) va ser un notable empresari i polític de la segona meitat del segle XIX que va iniciar-se en el sector immobiliari i disposava també d'una peixateria. Amb el pas dels anys destacà com a directiu de diverses empreses ferroviàries i a partir de 1875 va donar el salt a la política a traves del Partit Liberal Conservador. Va participar en la tupinada que va deixar sense escó a Manuel Duran i Bas a les eleccions generals de l'Estat de 1881 i fou diputat primer i senador després.
Frederic Marcet i VidalMarcet havia adquirit al 1877 la propietat d'una mansió amb jardí situada a la Gran Via, entre el Passeig de Gracia i la Rambla de Catalunya, que pertanyia al primer comte de Sant Joan de Violada, el maonès Llorenç Oliver i Soler. La idea de Marcet, que ja havia assolit un lloc preferent entre la burgesia barcelonina, no era pas ocupar l'antic palauet comprat al noble Oliver, sinó enderrocar-lo per construir-hi la seva pròpia mansió. Era la mateixa finca que anys enrera havia acollit el Palau d'Exposicions de Belles Arts (1868-1874) i uns anys després (1888) les exhibicions de feres de Mister Bidel.
El jardí era de grans dimensions ocupant una gran part de l'illa de cases i disposava d'una porta d'entrada pel carrer Corts (Gran Via) des d'on hi podien accedir els carruatges. Una marquesina protegia els passatgers de les possibles pluges.
El jardí del Palau Marcet va ser progressivament reduït fins a desaparèixer del tot. En primer lloc, ja al 1909 s'hi va instal·lar una primera sala de cinema: el Metropolitan Cinemaway, que seria substituïda dos anys després pel Cinema Ideal. Posteriorment aquell espai va acollir l'edifici del prestigiós restaurant i saló de té Casa Llibre que encara va respectar parcialment la part posterior del jardí i l'accés lateral des de la Gran Via. Però la profunda alteració de l'estructura original del Palau Marcet i el seu jardí va venir amb la conversió de l'edifici en una sala d'espectacles, primer com a Teatre de la Comèdia (1941) i després com a Cinema Comèdia (1960). La idea ja venia d'abans del conflicte bèl·lic quan al 1935 l'empresari d'espectacles Josep Maria Padró es va proposar d'instal·lar-hi un teatre. L'aixecament armat dels militars contra la República però, va avortar el projecte, que es va reprendre un cop acabada la Guerra Civil. L'edifici va ser ampliat pel cantó de Gran Via i la façana posterior eliminada la qual cosa va afectar novament al jardí. Aquesta reforma que es va dur a terme per adaptar-lo a sala d'espectacles ens obliga a incorporar el Palau Marcet dintre de la categoria d'edificis escapçats perquè les parts exteriors realment desaparegudes són només la façana posterior i el jardí. Les façanes amb vistes al carrer i a la cantonada entre Passeig de Gràcia i Gran Via continuen visibles amb algunes modificacions sobretot a la façana de Gran Via on es va ampliar l'edifici en direcció cap a Rambla de Catalunya i es van adequar els baixos per poder-hi acollir botigues i comerços.