L'any 1919 els germans Pablo i Pascasio Cuende Aguilar varen obrir una casa de penyores al número 26 del carrer de l'Arc del Teatre. Casa Pascasio, també coneguda amb el nom comercial d'El Arco Iris, va ser la més famosa de les botigues de penyores i compravenda de tota mena d'objectes que començaren a proliferar pel Barri Xino en els anys 1920's.
Eren comerços de fàcil identificació per la pluralitat d'objectes que s'hi exposaven a les entrades i als aparadors, vestits de tota mena, barrets i sabates, pero també guitarres, trajes de torero, uniformes militars i tota mena de quincalleria. Eren botigues de moral dubtosa visitades amb molta freqüència per delinqüents. Molts dels objectes provenien de robatoris i furts, de manera que els lladres aconseguien ràpidament uns diners dels productes de les seves malifetes. La policia els visitava sovint amb llistes d'objectes robats. Si eren identificats, l'amo de la botiga els tenia que retornar i perdia els diners que havia lliurat. Els fraus amb pignoracions falses eren també a l'ordre del dia. D'altra banda, les condicions higièniques eren totalment insatisfactòries i molt gènere s'acumulava apilat durant temps i temps.
Eren comerços de fàcil identificació per la pluralitat d'objectes que s'hi exposaven a les entrades i als aparadors, vestits de tota mena, barrets i sabates, pero també guitarres, trajes de torero, uniformes militars i tota mena de quincalleria. Eren botigues de moral dubtosa visitades amb molta freqüència per delinqüents. Molts dels objectes provenien de robatoris i furts, de manera que els lladres aconseguien ràpidament uns diners dels productes de les seves malifetes. La policia els visitava sovint amb llistes d'objectes robats. Si eren identificats, l'amo de la botiga els tenia que retornar i perdia els diners que havia lliurat. Els fraus amb pignoracions falses eren també a l'ordre del dia. D'altra banda, les condicions higièniques eren totalment insatisfactòries i molt gènere s'acumulava apilat durant temps i temps.
En aquest curiós gremi, El Arco Iris va sobresortir entre tots els establiments que es dedicaven a aquest negoci fins esdevenir el més important de Barcelona. Els dos germans propietaris varen ampliar el negoci uns anys més tard adquirint l'immoble contigu (el número 24). La frenètica activitat de compravenda va fer que popularment Casa Pascasio fos coneguda també com Can Penja i Despenja. Durant els anys 1920's va arribar a tenir fins a quinze empleats en actiu, però la crisi arribà a la dècada següent quan la plantilla fou reduïda a vuit. Els dirigents anarquiestes Durruti i García Oliver n'eren clients habituals.
Amb les carències derivades de la Guerra Civil, el negoci va passar moments dificils i la botiga va tenir que ser custodiada socint per milicians. La gent, necessitada de roba, volia saquejar el local. Els resguards venien segellats pels sindicats que n'exigien el seu retorn. I així l'empresa aviat va entrar en fallida.
En acabar la Guerra Civil els germans Cuende varen reprendre el negoci, però ja mai més va arribar a tenir la volada dels primers anys.
