La Casa de las Mantas, Junqueras 5, al ladito de La Caixa. Aquesta cantarella simple i recurrent, tantes vegades sentida pels que vivien gran part de la seva vida enganxats a la ràdio, referia a un negoci d'immensa popularitat que durant més de 70 anys va formar part de la realitat urbana i comercial de la nostra ciutat.
Va ser a l'any 1940, tot just acabada la Guerra Civil, quan la família Mira va obrir el negoci al número 5 del carrer Jonqueres, en un immoble de façana castigada pels fums de cotxes que transitaven per aquell indret.
L'establiment era com un veritable temple de l'aplicació de la indústria tèxtil a l'adobament de la llar. Amb una orientació al client que aviat va incloure totes les estratègies que posteriorment es van introduir en els departaments d'atenció a l'usuari, el negoci va anar creixent amb una fórmula basada en l'ajustament màxim dels marges de benefici que permetien une excel·lent relació qualitat-preu.
Amb els pas dels anys, el negoci de la família Mira va acabar ocupant els baixos de gairebé la meitat dels immobles del carrer Jonqueres, un vial absolutament inhumà que donava sortida a tot el trànsit que pujava de Via Laietana cap a Urquinaona, amb voreres ennegrides pels fums i prou estretes per haver de baixar-ne sovint, quan tenies pressa, amb l'obligació de a posar un peu a la calçada si volies avançar al vianant que duies davant. Els rètols de La Casa de las Mantas es van anar estenent pels dos marges del carrer Jonqueres a causa de les successives ampliacions dels espais de venda. Des de la seu central de La Caixa fins al Teatre Borràs, o a l'altra banda des del restaurant-braseria Flo fins a la botiga de làmpades del gratacels d'Urquinaona/Trafalgar. la presència de La Casa de les Mantas era total, ocupant un i altre costat del carrer.
Les famílies pertanyents a les classes mitjanes i més modestes anaven a La Casa de las Mantas cada temporada per renovar o ampliar el seu parament tèxtil de la llar. La visita era gairebé obligada si calia ocupar un pis a causa d'un trasllat, un casament, una emancipació, un canvi de llar, una arribada d'hostes nous. Només allà podries trobar de tot i a bon preu. Això va crear un col·lectiu de venedores que destacaven pel seu posat professional absolutament curull d'amabilitats i de disposició envers les necessitats del client. Hi sovintejaven èpoques de rebaixes, liquidacions, campanyes, ofertes, remats d'existències de la temporada anterior, tot tipus de facilitats per les butxaques més migrades per possibilitar que sortissin de la botiga el més satisfets possibles. Tot plegat, va fer que La Casa de Las Mantas esdevingués un lloc de referencia i d'inevitable visita quan calia renovar o habilitar una llar.
A l'estiu de 2012, quan la funda nòrdica ja havia desplaçat feia temps a la tradicional manta, l'empresa va decidir tancar seves botigues del carrer Jonqueres davant l'impacte de la crisi sobre les classes mitjanes. D'altra banda, el desplegament d'altres sistemes de venda (centres comercials, internet) ja no feien viable el negoci, que es va poder liquidar gairebé sense pèrdues. El 31 de juliol de 2012 s'havia perdut per sempre més, aquell espai laberíntic, ple d'escales, racons i circuits impossibles que va abrigar a tants ciutadans durant tants anys.
