BAIXADOR DE LES TRES TORRES. Ferrocarril de Barcelona a Sarrià. (1906 -1951)

*1915.- Vista del baixador de Les Tres Torres on es pot apreciar el ramal d'enllaç del tramvia que portava fins al Peu del Funicular amb el topall de la via visible al costat de l'andana. La finca de l'esquerra acull avui el conegut restaurant Dos Torres.

El baixador de Les Tres Torres era una petita estació de superficie de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sarrià. Inicialment era coneguda amb el nom d'Enllaç. Es va posar en servei el 1906, tot i que els trens ja hi passaven des de 1863. L'estació tenia enllaç amb la línia del tramvia que portava fins al Peu del Funicular pujant pel carrer Anglí. Disposava de dues vies generals i andanes laterals cobertes amb marquesines. L'andana del cantó muntanya era doble i cobria a la vegada la part del tren de Sarrià i la del tramvia d'Anglí.

L'any 1919 es van suprimir els tramvies directes Plaça Catalunya-Anglí i ja no era possible fer-hi el transbordament en desaparèixer l'enllaç. L'actual Via Augusta era coneguda aleshores com avinguda de Sarrià en aquell sector.

El baixador va desaparèixer a començaments dels anys 1950's arrel del cobriment de les vies del tram comprès entre les estacions de Muntaner i Sarrià. La nova estació soterrada va entrar en servei el 1952 sota la Via Augusta entre els carrers Àngel Guimerà i Doctor Roux.

PLAÇA DE LINCOLN (abans plaça d'Espanya). Sant Gervasi. (1914-1948)

Heus ací la història d'una petita plaça que no va poder sobreviure als canvis urbanístics produits al seu voltant. La plaça de Lincoln era el resultat de l'eixamplament de la cruilla entre els carrers de Sant Eusebi i Lincoln davant de les vies del ferrocarril de Sarrià a Barcelona, que circulava a cel obert pel curs de l'actual Via Augusta.

Des de finals del segle XIX, quan Sant Gervasi de Cassoles era encara un  municipi independent, aquest petit espai havia rebut el nom de plaça d'Espanya en homenatge al regidor Baltasar d'Espanya i de Molines, propietari d'una gran finca de més de 80.000 metres quadrats  en aquella zona. La seva vídua Francesca Orteu va heretat la propietat del seu marit i va promoure la nova urbanització, datada del 1874, que preveia el carrer Espanya des de Laforga fins Guillem Tell. Aquesta via és la que avui coneixem com a carrer Lincoln, nom adoptat per acord municipal de 5 de setembre de 1907.

La cruïlla en angle recte de Lincoln amb Sant Eusebi quedava impossibilitada per la presència de la rasa de la línea del ferrocarril de Sarrià, que circulava  a una cota més baixa i que en aquell indret descrivia una corba per arribar a la plaça Molina. El 30 de juny de 1914 l'antiga plaça d'Espanya va passar oficialment a ser la plaça de Lincoln. La posterior cobertura de la línia fèrria i la urbanització de superficie que va donar lloc a la Via Augusta, va mantenir la plaça Lincoln durant la República i els primers anys del franquisme.

Però l'amplària de la nova via i probablement també l'especulació, van aconsellar fer desaparèixer la plaça, que va quedar convertida en xamfrà per acord municipal de 14 de setembre de 1948. 

*1933.- Plànol municipal sobre el que s'ha marcat amb un cercle vermell l'emplaçament de la desapareguda plaça Lincoln. La Via Augusta era coneguda encara com el carrer del Carril. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).