Remenant el dial del transistor als anys setanta, era força habitual trobar-se amb un reclam publicitari que repetia amb insistència una cantarella que deia Giovane, la disco de la calle Llull. Aquesta va ser la discoteca per excel·lència, la més popular del barri del Poblenou fins a l'entrada a la dècada dels 80's, quan el local va canviar radicalment d'aspecte i clientela per acollir Metro New Wave primer i 666 després en la que seria una nova etapa. La ciutat i el propi barri es van començar a omplenar de locals nocturns en la zona industrial més propera al centre de Barcelona. Però abans de l'arribada dels Zeleste, Razzmatazz i Psicódromo, la discoteca Giovane (a la que tothom anomenava com Giovani o fins i tot Giovanis) va acomboiar tota l'avidesa de festa, marxa jovenívola i adolescent del barri, els primers amors, l'exercici de l'art de lligar, i les exhibicions de cotes i lobitos per passejar la xavala i fer dentetes als que no en tenien en un món de cabelleres llargues i pantalons acampanats. Giovane estava situada davant de les rotatives on s'imprimia La Vanguàrdia, entre el carrer Llacuna i el carrer Roc Boronat, que aleshores encara es deia Lutxana, igual que el Doctor Trueta es deia Wad-Ras i la Rambla de Poblenou era oficialment el Paseo del Triunfo.
