Guillem Ribó Bernadas va obrir a l'any 1929 una sala de cinema a la Rambla del Carmel, que va ser inaugurada amb el nom de Cine Popular. Disposava d'un aforament de prop de 500 localitats que posteriorment van ser ampliades en unes altres 100.
Aquest cinema era del mateix empresari que el Cine Unión d'Horta amb el qual compartia les pel·lícules que s'hi programaven setmanalment. Els rotlles de les bobines eren transportats en bicicleta d'un a l'altre cinema [1].
Amb l'arribada del franquisme la sala va haver de canviar el seu nom a Cine Carmelo i va convertir-se en una de les més populars del barri. A l'any 1940 es va inaugurar al costat una sala de ball a la que s'hi podia accedir amb la mateixa entrada del cinema.
La història del Cine Carmelo va acabar sobtadament al 1975 quan un inspecció governativa va determinar que tenia problemes amb les sortides d'emergència que no s'ajustaven a la normativa vigent. Concretament la que hi havia al costat de la pantalla havia quedat bloquejada per les runes de l'enderroc de la finca del costat afectada per la construcció del Túnel del Turó de la Rovira.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Temporae. 2015.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Temporae. 2015.
