Situat al número 134 del carrer Pau Claris fent cantonada amb Aragó, aquest local de 450 butaques d'aforament, propietat del Gremi de Forners, havia programat des de 1950 peces teatrals i altres espectacles amb caràcter esporàdic. Però fou a finals de 1969 quan es va convertir en una sala teatral amb programació estable i aviat va esdevenir un dels referents del teatre independent català. L'actor Pau Garsaball i Gonzalo Pérez de Oleguer, que va exercir de director artístic, van ser els artífexs d'aquesta renovada etapa teatral del CAPSA que es perllongà durant set temporades.
A partir de 1976 el CAPSA es reconverteix en sala de cinema d'art i assaig, funció que mantindrà fins a la seva desaparició l'any 1998 quan era gestionada per l'empresa Lauren.
Sigui com sigui, el CAPSA va ser vist sempre com un local progressista, on primer es varen representar peces de teatre català en els anys difícils de la dictadura i després, ja reconvertit en sala de cinema, va ser l'escenari de l'estrena a Barcelona de tot un seguit de pel·lícules d'autor que de ben segur porten bons records a tots els que varen viure aquelles èpoques.
*1969.- Un programa del teatre CAPSA
Algunes obres teatrals que s'hi van representar:
1969. El Adefesio. (Rafael Alberti). Direcció Mario Gas.
1969. Guadaña al resucitado (Ramon Gil Novales).
1970. La noche de los asesinos, amb Emma Cohen, Juan Diego i Júlia Peña. Escenografia de Fabià Puigserver.
1970. Caviar o llenties (G. Scaracci i R. Tarabusi) per la companyia de Pau Garsaball
1971. Noies perdudes en el paradís (Antoni Ribas), amb Rosa Maria Sardà i Enric Arredondo.
1971. El retaule del flautiste (Jordi Teixidor) per la companyia de Pau Garsaball.
1972. Cruel Ubris (Els Joglars)
1972. Una guerra en cada esquina (Luis Matilla).
1974. La boda de los pequeños burgueses (Bertold Brecht).
