A començaments de 1920 l'empresari de l'espectacle Magí Tobella va sol.licitar permís a l'ajuntament per condicionar un terreny situat al costat del Mercat Galvany. L'objectiu era instal·lar-hi aquell mateix estiu un espai lúdic enjardinat amb ball a l'aire lliure, restaurant i zona desbarjo. Tot plegat ocupava més de la meitat de la superficie de l'illa delimitada pels carrers Calaf, Amigó, Santaló i Rector Ubach. La proximitat al Parc del Turó, que aleshores ocupava una superfície molt més àmplia que l'actual i arribava fins al límits del carrer Calvet, s'utilitzava de reclam per fer publicitat del local. Al terreny s'hi va aixecar també una mena de glorieta on se situava l'orquestra per amenitzar el ball al voltant de diverses carpes i pavellons. Així va néixer el Montmartre, que va obrir portes al públic el dissabte 10 de juliol de 1920 i al que s'accedia per la cantonada Amigó/Calaf.
*1920.- Publicitat anunciant l'obertura del Montmartre on s'expliquen tots els serveis que oferia el local. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Emplaçament que ocupaven els jardins Montmarte sobre un plànol municipal dels anys de la Segona República, quan l'espai ja s'havia convertit en Cinema Galvany (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
*1924.- Aquell any el Montmartre ja incorporava cinema en la seva oferta. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
Pocs anys després, els Jardins Montmartre varen evolucionar cap a una oferta que incorporava també espectacles de revista i cinema i que suposaria l'inici del trànsit cap a una nova etapa del local que s'identificaria com a Cinema Galvany, a partir de la construcció d'una nau paral.lela al carrer Calaf on es va habilitar una sala per projeccions cinematogràfiques. El 1925 amb el nom de Palais d'Eté tot l'espai era ofert en lloguer per a la celebració de revetlles. L'etapa Montmartre havia acabat.
*1925.- En els seus últims temps, ja conegut com a Palais d'Eté, l'antic Montmartre es llogava per celebrar-hi revetlles i festes. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. 20.6.1925).
