MIQUEL BARCELONAUTA
Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER
Urbanísticament, la Rambla de Catalunya, en la seva concepció original, era la continuació de la de Canaletes i per extensió de tot el curs del que avui coneixem com les Rambles, una llera natural que recollia les aigües pluvials que baixaven des dels turons de la serra de Collserola a través del pla de Barcelona en direcció al mar.
Pel traçat de l'actual últim tram de la Rambla de Catalunya discorria la
Riera d'en Malla, que havia estat desviada en direcció Besos abans d'arribar a la zona de Plaça Catalunya a través del carrer Casp cap al Bogatell i el mar.
La gènesi d'aquell primer tram de la Rambla Catalunya, des de la Gran Via fins a Canaletes va estar vinculada estretament al procés de consolidació de la Plaça Catalunya, un espai curiosament no previst en el projecte d'Eixample d'Ildefons Cerdà. No obstant això, en els darrers anys del segle XIX la zona va ser objecte d'una decidida actuació de les autoritats municipals fermes en la decisió de fer una inversió de centralitat per al futur a través d'una gran plaça que va requerir d'expropiacions diverses, algunes d'elles judicialitzades amb plets d'una gran contundència pels propietaris dels terrenys. A la banda Llobregat d'aquest escenari va quedar delimitada la via que connectava el futur Eixample amb Ciutat Vella. Abordarem per separat el procés de formació d'aquests dos primers trams de la Rambla de Catalunya, parant esment en les característiques i elements bàsics del seu desenvolupament i consolidació.
De Canaletes a Ronda Universitat
Inicialment la Rambla Catalunya no començava com avui a la Ronda Universitat sinó al costat de l'
Estació del tren de Sarrià davant de Canaletes.
Una Reial Ordre de 18 de juliol de 1861 autoritzava la construcció d'una via d'enllaç entre les dues estacions de ferrocarril existents a la zona (Sarrià i
Martorell), que de fet suposava també la connexió de la Rambla de Canaletes amb la Rambla de Catalunya. Tot seguit es va autoritzar la plantació de dues fileres d'arbres als laterals amb els troncs fora de les voreres. L'espai situat entre les dues estacions era encara desert sense cap edificació a la vista i el carrer Bergara encara no existia.
*1866.- Imatge de la primera urbanització del tram entre Canaletes i l'Estació del tren de Martorell (al fons) amb les fileres d'arbres laterals. A l'angle inferior esquerre de la foto es pot veure l'ultima finestra de l'edifici de l'estació del tren de Sarrià.
Les primeres edificacions no trigarien en aparèixer a la zona. Al 1867 la Casa Ignasi Carsi defineix ja la cantonada amb Bergara i al 1868 se li afegeix la veïna Casa Teodor Bosch, obra de l'arquitecte Leandre Serrallach.
*1887.- El primer tram de la Rambla Catalunya encara amb una urbanització molt precària.
És cap a finals de 1887, durant les vigílies de l'
Exposició Universal de 1888, que es va començar a urbanitzar un passeig central entre Canaletes i Ronda Universitat. Primerament s'hi van instal·lar els fanals simples amb faroles formades per grups de cinc fanals delimitant els dos extrems del passeig i el 1891 s'hi van plantar dues fileres de plàtans. Els arbres plantats als laterals de la via a mitjans dels anys 1860's van ser suprimits.
*1888.- Dues imatges del primer tram de la Rambla Catalunya durant les obres de construcció del passeig central. A la imatge inferior ja s'hi han col·locat els fanals i els voravies, hi manquen encara els arbres i el condicionament definitiu del terra del passeig.
*1890.- El passeig central ja construït amb el pas del tramvia de tracció animal entre l'inici de la Rambla de Catalunya i el final de la de Canaletes.
*1890.- Un grup de vianants gaudint d'una passejada sobre l'espai del passeig central davant del Museu de l'Armeria de la Casa Estruch.
Les progressives expropiacions i enderrocs executats al centre de la plaça van suprimir fins a la última edificació i l'alliberat tot l'espai, la Plaça Catalunya va acabar absorbint aquest tram de passeig. La numeració contínua, sense estar reservada ni a parells ni a senars, va passar a formar part de la plaça. A l'extrem mar el número 1 s'adjudicà a l'Estació del carril de Sarrià (1862), mentre a l'extrem muntanya el número 8 era per la Casa Bosch i Alsina (1892) al xamfrà amb la Ronda Universitat. Aquell era el punt on oficialment arrencaria des d'aleshores la Rambla Catalunya tal com la coneixem avui.
*1900.- Proposta de canvi de numeració per tal d'adjudicar a la plaça de Catalunya les primeres finques de la Rambla de Catalunya.
*1910's.- La urbanització en X i palmeres de la Plaça Catalunya mantén encara el passeig lateral tot i que ja no pertany a Rambla Catalunya sinó que ha quedat integrat en la numeració de la plaça.
*1923.- L'antic primer tram de la Rambla Catalunya vist des de la Casa Agustí Manaut a la cruïlla amb la Ronda Universitat.
*1924.- A la plaça s'inicia un llarg periode d'obres (metro, nova urbanització) que portaran com a conseqüència la supressió del passeig que veiem en primer terme, captat des de la cantonada amb Bergara. (Foto: Josep Domínguez / ANC)
Les obres de reforma de la Plaça Catalunya a partir del 1925 comportarien la desaparició del passeig i l'eliminació de la filera de plàtans més pròxima al centre de la plaça. La vorera va guanyar amplada i va permetre la instal·lació de terrasses entre les que hi destacava la de la nova Maison Doré
*1928.- El teatre Eldorado a la cantonada amb Bergara un cop suprimit el passeig central i ampliada la vorera.
*1929.- Una altra imatge de la cantonada amb el carrer Bergara que embocava a la plaça deixant pas al tramvia. El solar d'Eldorado havia estat ja comprat per una entitat bancària, tot i que haurien de passar més de vint anys per veure-hi construït l'edifici del Banc de Bilbao.
*1931.- Vista aèria del que fou primer tram de la Rambla Catalunya, un cop suprimit el passeig central i eixamplades les vores fins a la primera filera d'arbres. (Foto: Zerkowitz)
De Ronda Universitat a Gran Via
El tram de Rambla Catalunya comprès entre la Ronda Universitat i la Gran Via va tenir en els seus orígens una urbanització amb passeig central com a continuació del primer tram fins a Canaletes. Una de les notes diferenciadores d¡aquest tram era que l'arbre escollit va ser el til·ler, que avui encara hi és present des de la Gran Via a la Diagonal. Les obres de construcció del passeig central es van executar entre finals de 1887 i començaments de 1888, paral·lelament a les del tram posteriorment absorbit per la plaça Catalunya.
*1888.- Al març d'aquell any La Vanguardia informava de la plantació de til·lers en aquell tram.
*1888.- La cruïlla Rambla Catalunya/Ronda Universitat davant de la Casa Estruch durant les obres de condicionament del passeig central. S'aprecia clarament la presència de til·lers en contraposició als plàtans plantats al tram inferior en direcció a Canaletes
*1900's.- Dues imatges de la fira de palmons i palmes al passeig central de la Rambla Catalunya, entre la Plaça Catalunya i el carrer Corts (Gran Via). (Fotos: Carles Fargas / AFCEC i Joaquim Gomis / ANC)
*1888.- Vista del passeig central davant del Gran Salón Doré, amb el monument a Güell al fons.
El passeig central que durant els primers anys acollia la tradicional fira de palmes i palmons, va ser suprimit al maig de 1929, donant pas a una nova ordenació que deixava pel trànsit rodat una àmplia calçada central i eixamplava les voreres laterals amb làmines de gespa on posteriorment es van plantar parelles d'arbres.
*1929.- Obrers asfaltant la calçada central oberta al tram de Rambla Catalunya entre Gran Via i Plaça Catalunya (Foto: Narcís Ricart i Baguer / Arxiu SPAL. Diputació de Barcelona)
* 1930.- La nova urbanització de la Rambla de Catalunya, entre Plaça Catalunya i Gran Via ja sense el passeig central.
*1932.- Curiosa imatge captada a vol d'ocell des de la cruïlla de Ronda Universitat amb Rambla Catalunya. Les petites superfícies verdes han estat plantades de pollancres i s'ha fet una reordenació del trànsit amb senyalització horitzontal pintada al terra, deixant un espai per l'estacionament de vehicles en semibateria al centre de la calçada.