A començaments dels anys setanta, la zona de la vorera de muntanya de la Diagonal compresa entre la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) i l'avinguda de Sarrià va començar a experimentar un fort creixement.
L'obertura del restaurant Nit i Dia a la Diagonal, entre els carrers Beethoven i Ganduxer, va suposar un pas més en la consolidació d'aquella zona d'ambient i modernitat propiciat en gran part per la presència massiva de discoteques i locals d'esbarjo que s'hi varen concentrar.
Nit i Dia, a banda de néixer en ple franquisme amb un nom català, circumstància encara no totalment ben acceptada en aquells anys, s'afegia a La Oca i altres establiments de la zona, com un lloc modern on es servia menjar ràpid amb cuina oberta fins a les tres de la matinada. La proximitat de la discoteca Don Chufo, a l'entrada de la qual s'accedia a través d'un curt passadís cobert, facilitava també que ambdós locals compartíssin clientela.
Ben entrada la dècada dels vuitanta el local va perdre volada i ja s'anunciava a la premsa com una pizzeria-fast-food. Els temps havien canviat i ja s'ensumava a l'horitzó un tufet preolímpic que aconsellava un canvi radical d'estètica i orientació en benefici de l'idolatrat disseny. Dit i fet, el Nit i Dia va tancar i al mateix lloc s'hi inaugurava el Network al maig de 1987.
