MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a MARIA JOSÉ GONZALEZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
*1935.- Imatge nocturna de l'exterior del Dancing Oshima captada des de la Gran Via. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes. Arxiu Nacional de Catalunya)
La nit del dissabte 5 d'octubre de 1935, la selecta confiteria i saló de tè Casa Llibre inaugurava al seu local de Gran Via entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya. un nou espai que es presentava a la societat barcelonina amb el nom de Dancing Oshima. La nova sala, situada al pis superior que abans havia acollit el Roof Garden del local, feia honor al seu nom amb una acurada i exòtica decoració amb motius japonesos obra de l'interiorista Carles Maria Baró.
*1935.- Retalls publicats als pèridocs La Veu de Catalunya (superior) i La Vanguardia (inferior) donant compte de la inauguració del Dancing Oshima a Casa Llibre.
*1935.- Cartell de l'actuació del grup Los Artistas Reunidos.
L'Oshima, concebut per a les classes selectes, va perdre pistonada a partir de la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions de febrer de 1936 i la posterior convulsió política i social creixent que va acabar desencadenant la Guerra Civil. No obstant això, els Crazy Boys Orchestra, els Demon's Jazz i la Rabassa Orchestra van continuar amenitzant les tardes i nits de ball i fins a l'últim dia de 1937 s'han trobat notícies de l'activitat del local a les hemeroteques. Aquestes últimes referències vinculen l'Oshima amb el Cafè Madrid (antiga Casa Llibre) probablement com a conseqüència d'algun procés de col·lectivització del local.
*1936.- L'Oshima anunciat breument a la cartellera de La Vanguardia el mes de novembre, ja en plena Guerra Civil.
*1937.- L'ultim dia d'aquell any trobem l'última referència de l'Oshima a la cartellera relacionat amb el Cafè Madrid (Antiga Casa Llibre).
Acabada la guerra, Casa Llibre va seguir activa pràcticament sense solució de continuïtat. Els seus salons de té i ball van haver d'adequar-se però, als criteris imposats per als locals públics pel nou ordre franquista i va desaparèixer qualsevol rastre de l'Oshima.
*1935.- Dues imatges de l'interior del saló de ball del Dancing Oshima en la seva etapa de més gran esplendor. (Fotos: Gabriel Casas i Galobardes. Arxiu Nacional de Catalunya)
