Aspecte exterior de la Llibreria Canuda
L'any 1949 el llibreter de vell Ramón Mallafré i Conill, propietari des de 1931 de la Llibreria Cervantes del carrer Tallers 82, va obrir una altra llibreria en un local força espaiós situat als baixos del número 4 del carrer de la Canuda. En aquest emplaçament, que anteriorment havia acollit la Sala d'Art Oasis, la botiga va ser coneguda com Llibreria Cervantes-Canuda, tot i que, amb el pas dels anys, tothom va acabar coneixent-la simplement com la Canuda.
En el rètol exterior hi figurava també el nom de Sala de Arte. El local va acollir durant alguns anys subhastes de quadres i altres obres d'art. S'organitzaven a les tardes dels dissabtes a la gran sala del fons del local. Les subhastes eren bàsicaments d'obres d'artistes que començaven i eren encara pocs coneguts i bàsicament s'oferia als postors pintura figurativa. El negoci va passar a Santiago Mallafré i Gou, fill del fundador, que amb tres persones més va portar la llibreria fins als seus últims dies.
Tot el local destil·lava una atmosfera fascinant, amb el seu parquet que xisclava a cada passa, les altes prestatgeries imponents i tot embolcallat d'una olor rància de paper vell. Després de l'espai de l'entrada, un passadís on s'apilaven els llibres d'art, ens menava fins a la gran sala del fons. Un bust de Cervantes presidia aquesta gran espai amb columnes i arcs que era curull de llibres de totes les especialitats i disciplines. El fons documental va arribar fins a les 200.000 publicacions enmagatzemades en aquell espai, que disposava també d'un enigmàtic soterrani.
En els últims anys del local Mallafré fill va penjar un rètol dintre la botiga que convidava al client i al visitant a baixar al soterrani: Visite nuestro sótano La Sombra del Viento, El cementerio de los libros. Carlos Ruiz Zafón". Aquell soterrani era un espai màgic farcit de llibres fins al sostre i ventilat per unes estretes reixes a través de les quals s'albiraven les passes dels vianants que circulaven pel carrer Canuda. Resulta ja recurrent afegir que molts han estat els articles periodístics i les referències que han identificat aquell espai màgic amb el cementiri del llibres perduts imaginat per Ruiz Zafón.
A començaments del 2013 la prensa ja avançava que Mallafré no podria continuar amb la llibreria perque els propietaris del local li havien demanat una quantitat desorbitada per renovar el contracte de lloguer. Era la primera notícia d'una fi anunciada durant tot l'any que de forma irremeiable es faria realitat els últims dies de novembre. La Llibreria Canuda tancava com una víctima més de la pressió comercial a la zona de Ciutat Vella. Els primers dies de desembre de 2013, va consumar-se la tragèdia. La llibreria fou desmantellada i tot el fons documental comprat per una empresa amb la intenció d'instal·lar-la a Sant Cugat del Vallès, tot intentant mantenir el mateix caliu. Mentrestant, una botiga de moda de marca esperava el seu torn per ocupar el lloc.
El passadís que comunicava l'espai de l'entrada amb la gran sala del fons on s'apilaven els llibres d'art.
El bust de don Miguel de Cervantes Saavedra que presidia la gran sala del fons de la llibreria.
Dues imatges de la sala del fons amb la gran estesa de llibres. Ideal per passar-s'hi una bona estona i fer troballes inesperades.
