Agraïments a i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i PILAR LÓPEZ CAPARRÓS
L'any 1901 el prolífic arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia va construir un esplèndid palauet unifamiliar per a l'agent de duanes i accionista ferroviari Estanisnau Planàs i Armet a la cantonada Llobregat/Muntanya de l'encreuament del carrer Corts (Gran Via) amb Llúria. L'emplaçament resultava especialment cèntric i privilegiat com va quedar palès uns anys després en construir-se just enfront l'Hotel Ritz amb la presència de l'elegant Font de Diana al bell mig de la cruïlla.
L'habitatge de Planàs disposava de semisoterrani, entresòl i principal, i com a element mes singular una cúpula piramidal que coronava el centre de la façana de la cantonada sobre una cornisa ondulada amb motius florals d'inspiració rococó.
El 1907 el propi Sagnier per encàrrec de la família Planàs va acometre una reforma i ampliació de l'edifici que havia passat a ser propietat de Josep Planàs i Amell, el fill del propietari inicial, que va optar per rendabilitzar l'edifici. La cúpula va ser eliminada i l'immoble va guanyar tres alçades més destinades a pisos de lloguer, tot mantenint la sinuositat de la cornisa original i una harmonia de conjunt.
*1910's.- La Casa Planàs a l'esquerra amb els tres pisos afegits després de l'ampliació de 1907. En primer terme la Font de Diana (Foto: Roisin).
A començaments dels anys 1960's, en plena febre de construcció de remuntes als edificis de l'Eixample, la Casa Planàs va ser objecte d'una nova ampliació projectada per l'arquitecte Anton Pineda. Amb aquesta intervenció l'immoble va guanyar encara dos pisos més fins a totalitzar-ne 6, mitjançant un afegitó simple i sense balcons que li va fer perdre bona part del seu encant.
*1983.- Façana de la Casa Planàs amb la remunta de dos pisos sense balcons afegida. Les baranes dels balcons del pis principals havien perdut també la balaustrada original.
Finalment, a les acaballes dels anys 1990's, la immobiliària Nuñez i Navarro va comprar l'edifici per fer-hi una rehabilitació integral dintre de la seva nova política de rentat de cara de l'empresa, que d'una banda intentava redimir-se de les destrosses comeses en el passat, però de l'altra continuava fent negoci a compte del patrimoni històric de la ciutat. L'immoble fou pràcticament buidat i la nova façana reformada buscava la uniformitat que havia perdut amb la remunta dels anys 1960's, la qual hi va quedar perfectament integrada després de la intervenció. Als dos pisos superiors afegits s'hi van instal·lar balcons similars als de la resta de la façana. Per dins l'entresòl fou eliminat i s'hi va construir un pàrquing.
*2012.- Aspecte actual de la façana de la Casa Planàs després de l'última reforma. (Font: enricsagnier.com)
