Article elaborat amb el suport de JOANA FRANCÉS, ENRIC COMAS i PARER, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i FRANCISCO ARAUZ
*1897.- Vista exterior de la sala d'audicions (Foto: Audouard. La Ilustración Ibérica)
A l'octubre de 1897, l'empresa de Pianos de Pere Estela va obrir una sala s'audicions i d'exposició dels instruments en plena Gran Via. Estela, que havia assolit un gran prestigi a Barcelona com a fabricant de pianos, havia estat el successor i continuador de l'empresa de la familia Bernareggi, uns italians que van arribar a Barcelona el 1847 i van començar el negoci primer al carrer Ample i després al carrer de Ponent (actual Joaquín Costa) al Raval. [1].
El 1890 Pere Estela va incorporar-se com a nou soci a l'empresa, que va canviar el seu nom per Bernareggi, Estela i Cia, i més tard els noms d'invertirien en la denominació de la societat a mesura que Estela guanyava més protagonisme en el negoci. L'empresa continuava assolint premis internacional i un considerable prestigi i reconeixement, que els portà a ampliar la fàbrica traslladant-la al carrer de Santa Anna del terme municipal de Gràcia, que es correspón avui amb el petit carrer Moià que discorre entre Muntaner i Aribau per damunt de la Diagonal.
El 1890 Pere Estela va incorporar-se com a nou soci a l'empresa, que va canviar el seu nom per Bernareggi, Estela i Cia, i més tard els noms d'invertirien en la denominació de la societat a mesura que Estela guanyava més protagonisme en el negoci. L'empresa continuava assolint premis internacional i un considerable prestigi i reconeixement, que els portà a ampliar la fàbrica traslladant-la al carrer de Santa Anna del terme municipal de Gràcia, que es correspón avui amb el petit carrer Moià que discorre entre Muntaner i Aribau per damunt de la Diagonal.
Per tal de comercialitzar millor els seus instruments musicals (pianos i harmòniums), Estela va pensar que el millor era establir el seu local comercial al nou centre de Barcelona i dotar-lo d'un espai apropiat, on poder oferir a la vegada audicions de piano que portessin clients i públic per prestigiar encara més els seus productes. Amb aquest objectiu, va encarregar el projecte d'una petita nau a l'arquitecte Tiberi Sabater, el mateix que havia construit el Palau Marcet (avui Cinema Comedia) que quedava just al costat de la sala d'audicions.
*1896.- Plànol de l'alçat de la façana de l'edifici signat pel propietari Estela i l'arquitecte Tiberi Sabater i autoritzat per l'ajuntament de la ciutat (Font. Ajuntament de Barcelona).
Sabater va projectar un local amb façana d'inspiració renaixentista, que disposava d'un aforament per a 300 persones dins un perímetre de 20 per 8 metres, cobert per una elegant llanterna de colors que permetia l'entrada de llum natural. El petit edifici s'integrava perfectament amb el veí Palau Marcet.
*1897.- Article que dóna compte de la inauguració de la Sala Estela, de les seves característiques estructurals, de la decoració interior i de la primera audició que s'hi va celebrar el 15 d'octubre d'aquell any. (Font: La Ilustración Ibérica. 6.3.1897) )
*1897.- Interior de l'edifici (Foto: Audouard. La Ilustración Ibérica)
.
Dos anuncis més de l'empresa, el primer de marcada estètica modernista i el segon recrea l'interior de la Sala d'Audicions amb un dibuix de la façana exterior dins el cercle. L'adreça d'aquest local de la Gran Via va passar del número 275 al 607 amb el canvi de numeració decretat per l'ajuntament a finals de 1903.
*1904.- Un piano vertical modernista fabricat per Viuda de Pedro Estela. (Foto: Audouard. La Il·lustració Catalana)
L'any 1899 va morir Pere Estela i Tolsanas i la seva vídua va continuar amb l'empresa amb el nom de Pianos Viuda de Estela (antigua Casa Bernareggi).
Fou al 1910 quan es va tancar i clausurar definitivament el petit edifici de la sala d'audicions i exposició de la Gran Via, i es va traslladar aquesta activitat a la fàbrica del carrer Moià. El Metropolitan Cinemaway i després els cinemes Ideal i Palace) van ocupar aquell entorn al costat del Palau Marcet.
Fou al 1910 quan es va tancar i clausurar definitivament el petit edifici de la sala d'audicions i exposició de la Gran Via, i es va traslladar aquesta activitat a la fàbrica del carrer Moià. El Metropolitan Cinemaway i després els cinemes Ideal i Palace) van ocupar aquell entorn al costat del Palau Marcet.
*1910.- Punt i final. La Vanguardia del dia 27 d'octubre informava amb aquest petit anunci del tancament de la sala del carrer Corts (Gran Via).
[1].- Fukushima, Mutsumi. Fabricantes de pianos en la Barcelona de 1900. Recerca Musicològica XVII-XVIII. Universitat de Barcelona. 2007.
[1].- Fukushima, Mutsumi. Fabricantes de pianos en la Barcelona de 1900. Recerca Musicològica XVII-XVIII. Universitat de Barcelona. 2007.
