Edigsa (acrònim d'Editorial General Societat Anònima) va ser una companyia discogràfica barcelonina cabdal en el naixement i desenvolupament posterior del fenòmen de la nova cançó.
Va néixer el 29 de maig de 1961 després de desvincular-se de Ediphone, una discogràfica amb seu a Donosti-Sant Sebastià que editava discos catalans.
Gràcies a Edigsa els components del grup dels Setze Jutges, pioners del moviment de la nova cançó, i altres cantautors i grups musicals rellevants, van poder veure editats els seus discos. La discogrâfica va abastar també altres àmbits de la música catalana con les cançons populars i tradicionals, infantils, cors i corals.
Els seus fundadors varen ser els germans Espar i Ticó, Claudi Martí, Ermengol Passola i Badia i Enric Cirici. Tenia les seves oficines a la Gran Via 654, entre Pau Claris i Roger de Llúria.
*1968.- Un cassette amb una de les primeres gravacions de Joan Manuel Serrat
Entre els artistes i músics que van editar la seva obra amb Edigsa hi figuren noms com Joan Manuel Serrat, Raimon, La Trinca, Ovidi Montllor, Marina Rossell, Pere Tàpias, Ramon Muntaner, Joan Isaac, Guillermina Motta, Al Tall, Companyia Elèctrica Dharma i Toti Soler entre d'altres. També va tenir cura de la distribució a a casa nostra de segells de prestigi com Folkways Records o Le Chat du Monde.
Al desembre de 1983 Edigsa desapareixia com a companyia discogràfica i el seu fons sobre cançó catalana va passar a PDI i posteriorment al 2007 a la discogràfica Picap.
